Del Sud

Crònica d'un llibre

26 de maig de 2010
0 comentaris

Cadàver exquisit, voltor agraït

El Partit Popular ha perdut, definitivament, la vergonya. L’actuació pseudodictatorial del president de la Diputació, Alfonso Rus, i del seu diputat de Cultura, Salvador Enguix, en censurar l’exposició de fotografies de la Unió de Periodistes al MuVIM perquè una petita part de les noranta imatges més significatives de l’any feien referència al cas Gürtel va provocar la dimissió del director del museu, Romà de la Calle. Això, posava sense dubte en un compromís els populars que veien com, per primera volta en molt de temps, un alt càrrec de qualsevol àmbit del País Valencià es plantava davant de la seua prepotència predemocràtica.

El PP, lluny de sentir-se nerviós, entaforat en la mateixa torre d’ivori des d’on Camps medita els discursos visionaris i desgavellats per desempallegar-se de la seua responsabilitat en el cas Gürtel, va decidir assumir la decisió com a pròpia i tirar endavant, malgrat la incredulitat que aquesta acció ha provocat en un país que es diu democràtic. Ja sabeu, la llibertat d’expressió i tot això tan bonic que posa en la constitució que tant diuen defensar.

Com de costum, no hi va hacer dimissions, ni cap mena d’autocrítica, tot i que la darrera decisió, el nomenament d’un tal Javier Varela com a nou director del museu, aporta un punt de propòsit d’esmena. De fet, el PP vol esmenar l’error d’haver deixat una institució pública en mans d’algú independent, que no estiga disposat a plegar-se als seus desitjos més inconfessables i, sobretot, que pense amb el cervell i no amb el carnet de la gavina.

El senyor Varela, militant de la cosa pepera, és a dir, amb garantia de fidelitat acreditada al partit al més pur estil orwel·lià, serà el successor de De la Calle malgrat que la seua formació acadèmica poc o res té a veure amb la qüestió artísitica. Sembla ser que ara, més que el títol, el PP ha posat en la balança la seua condició d’alcalde popular i, per tant, d’home de partit.

Varela, a més, no s’ha estat d’entrar al MuVIM arrassant tot allò que ha trobat al seu pas: primer, ha dit que l’exposició censurada de la Unió podria tindre cabuda al museu “però d’una altra manera”. A la seua manera, cal pensar, amb allò que no li moleste. També ha assenyalat que una exposició no pot “degradar els polítics”, però no ha fet esment de si els polítics poden degradar les institucions amb actituds dubtoses i fosques. Finalment, ha titllat el MuVIM, un museu que gaudia d’un prestigi important dins del món artístic, de “cadàver exquisit” i ja se sap que, on hi ha morts d’aquesta mena, hi acudeixen els voltros, que picotegen les deixalles amb el somriue dels estómacs agraïts.

El PP, doncs, ja ho ha aconseguit. Ha censurat l’exposició incòmoda sense cap baixa d’importància -ni tan sols un politiquet de quarta fila com Enguix ha hagut de dimitir- i ara s’ha llevat de damunt Romà de la Calle per posar-hi un titella de la seua corda. El cadàver exquisit ja té el seu voltor agraït. I pel que fa a la llibertat d’expressió, la dignitat o la decència… bé, això… això són coses de rojos.

(Publicat al diari digital L’Informatiu, el 26 de maig de 2010)

(A la imatge, l’alcalde de Torrebaja i nou director del MuVIM, el popular Javier Varela)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!