Ningú no es mor el dia d’abans, home!

La frase és com una màxima, però té lògica, encara que la lògica de la mort ens toque el nas, sobretot avui que tinc una afectació al·lèrgica de primera especial. Si fóra per la sanitat, la valenciana almenys, no fóra estrany d’errar la frase i, de pas, matar la matemàtica.
Tinc una amiga, una antiga xicota de festeig, que havia demanat hora per a l’especialista de la pell; la dona tenia una eixida de berrugues que passaria per un collaret de perles ben particular, si no és que ara ve l’estiu, i cadascú, com pot i si no té més obligacions, vol lluir a la mar, a l’interior o al llit de casa. La primera visita al metge de capçalera és infructuosa; el metge diu que sí, que allò apunta a un collaret d’excrecències que cal que l’especialista diagnostique o pronostique, no se sap mai. Però l’ordinador central s’ha espatllat i aqueix dia no funciona. L’amiga, l’antiga xicota de festeig, torna un altre dia a pel volant, i aquesta vegada l’endevina, perquè l’ordinador funciona perfectament: el dermatòleg la visitarà a novembre. Novembre! Si són set mesos d’espera!, s’exclama la futura pacient de l’especialista. Potser que m’hauré mort, si és res de dolent. Ca, dona, li treu el ferro el de capçalera, què ha de morir-se, per això; si ningú no es mor el dia d’abans. Si ha de morir-se, morirà quan li toque, com fa tothom.

Com diu Francisco i Vestit, la nostra sanitat és la millor d’Europa. Ha d’ésser per això que, l’ofici d’enterrador, o de funerari, és sempre a la franja alta dels negocis bons.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *