Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 1 d'abril de 2009

La Realschule de Hürtgenwald

Hem estat d’intercanvi amb una escola alemana, de Hürtgenwald, a tocar de Colònia. Això m’ha torbat el temps i la dedicació, a més d’altres feines que ja són rutina, però gens rutinàries. Per això que no he vingut pel bloc en gairebé una setmana. Entre altres responsabilitats, m’havien encomanat de fer el discurs de cloenda, formal però curt. Sobretot, fes-ho curt, perquè el final no s’estire com una goma elàstica. que ja sabem què passa amb la gent que us agrada parlar. 
Ho he fet curt, a mi almenys m’ho ha semblat, perquè els altres que intervenien han depassat de molt la meua intervenció. Més o menys, he dit això, davant els alumnes i els mestres alemanys, i les nostres famílies, alumnes i mestres que els acollien:
‘Sobre un intercanvi amb la Realschule de Hürtgenwald. Ja ha passat el més gros. Demà marxeu, així que ara van unesparaules protocolàries. De l’un costat, agrair als mestres la possibilitat del’organització d’una activitat excelsa. S’hi han volcat de valent. Els alumnes sé que també heu respost amb il·lusió. A les famílies: sense el vostre suport no fóra possible una acollida així, ni podríem fer-la ni tindria sentit. Gràcies sobretot a les famílies que ho feu possible. L’esforç de tots plegats fa realitat una vegada més la relació entre escoles tan llunyanes. L’objectiu és la relació, el coneixement, la llengua. L’entesa entre els pobles, entre escoles… No voldria acomiadar-vos sense una sol·licitud, als mestresque heu vingut de tan lluny:
Quan arribeu a Hürtgenwald, telefoneu a l’Àngela Merkel i dieu-li que, ací, a tocar de València, també tenim gent entenimentada,intel·ligent, culta… I amb ganes de xerrar del món i de les coses que li passenal món, als joves, a l’escola, a Europa. Dieu-li que, a València, tot no són abusos urbanístics, ni falles, nipolítics que visten gratuïtament. Que també n’hi ha, de persones de bé, nobles, i amb un sentit comú que depassa la mitjana europea.
A vosaltres, mestres i alumnes que heu tingut el coratge de venir, us dic que ens farà goig d’acollir-vos novament un altre any, si teniu el goig de tornar. Moltes gràcies. 

Després, això mateix ho han dit en anglés, i també alguna cosa en alemany, malgrat que això últim ja no calia, pel que sembla.  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent