El Zubi Zuri de Calatrava
Des que vaig veure aquell documental sobre la construcció de l’edifici Turning Tors, a Malmo, Suècia, en el qual hi havia debats corprenedors entre l’arquitecte, Calatrava, i el president de la cooperativa, J. Oerbach, propietària del projecte, em vaig convèncer de la fluixera de continguts d’un arquitecte faller, com patim a València. Ací el patim doblement, sabeu? Sé que l’apunt disgustarà algun amic, però potser em valdrà per guanyar-me la penitència d’aquesta setmana insofrible que s’acosta.
Perdoneu-me, doncs, l’analfabetisme funcional, l’home no té pòsit ni solidesa argumental. Llàstima que no recorde el títol del documental, d’una cadena de televisió estrangera. No el recorde, però l’home es va morir, pobre director general d’una cooperativa brutal (550.000 socis), abans de veure l’edifici acabat. es va morir unes setmanes abans, el director general de la cooperativa, no l’arquitecte, que a València haguérem guanyat tots plegats, amb el canvi.
No vull la mort de ningú, que és una metàfora, però em dol que ara l’arquitecte valencià torne a mostrar pit, perquè ha guanyat el contenciós contra l’ajuntament de Bilbao, per una passarel·la afegida a un pont seu, el Zubi Zuri. Home, no diu els bacs i les relliscades d’aquell pont, en un espai que, els materials i un riu amb aigua (allà no hi ha l’eixutesa del Túria, ni s’avergonyeixen dels riu o les ries), provoquen la caiguda dels esforçats vianants del pont.
El pleit venia a compte d’uns canvis soferts que ell no acceptava… Vols dir que no hauríem de començar a posar-li pleits a l’arquitecte, la resta de mortals, quan s’enganya totalment en els càlculs i els costos de les coses que projecta i que tots paguem?
Aquell edifici suec va acabar valent el doble del que ell havia projectat i el director general va acabar morint de disgut, cada volta que havia de fer assemblea de directius, i els demanava més diners, la cara li mudava la pell.
L’exemple dels monuments que han aparegut al riu Túria no són menys erronis: problemes d’aigua, goteres, esfondraments, costos econòmics desorbitats, poca funcionalitat i arquitectura aparador. Barbis de l’arquitectura, em sembla que projecta el valencià, i les descàlculs els paguem tots. No els paga ell, ni els polítics, ni els tècnics, ni els contratistes, els paguem tots els valencians, a canvi d’un paisatge faller perenne, cada dia de l’any.
el primer que hauria de fer calatrava és repasar matemàtiques i a vore si s’entera de la diferència entre l’ús de la paràbola (corba que ell vol utilitzar a tot arreu) i la catenària (que és la corba més segura per fer ponts i arcs. Mireu Gaudí, ja la feia servir a principis del segle passat i amb menys recursos que ell).
Potser que només utilitze de la matemàtica la part de la comptabilitat per contar els diners que guanya
vicent
llíria