Ulisses20

Som el moviment cívic més vitalista, va dir Diego Gómez, i ho van confirmar els premiats a Calp: Tudi Torro, Josep Gregori, director d’edicions Bromera i Carles Alberola, d’Albena. Tres exemples, personals i empresarials, de com l’entusiasme, carregat d’idees, fa anar una part vital de la nostra societat, malgrat els entrebancs, l’intent de substitució, o la invisibilitat que practiquen molts dels mitjans, públics i privats. Contra la fallida social, contra el pessimisme per tanta brutícia com destapa la justícia sobre els nostres màxims responsables (quins polítics no hem de patir), l’escola valenciana és l’exemple d’un model contracorrent, d’un país que es va fent a força de treball, de compromís i de voluntariat incansable. Al sud, benvolguts del nord, l’escola particularment, és una lliçó vitalista, de força per viure i redreçar-nos, cada dia.
Però malgrat l’optimisme, el president d’escola valenciana va convidar-nos a fer visible constantment la importància de l’estima per la llengua, amb referències a Sanchis Guarner, al país, al poble, a identificar que tenim una sola llengua pròpia, els valencians, que ens ha de servir per acollir, per fer-la més nostra, per integrar, per transmetre esperança.

Ep, també és veritat: has de tenir molts ous, per continuar parlant valencià, a València. Has de tenir molts ovaris, per continuar parlant valencià, a València. Malgrat tot, a València, i gràcies a l’escola, a escola valenciana particularment, parlem valencià. Ho diu el lema d’enguany, el valencià és teu.