L’escola valenciana és optimisme (1)

Anit vam ser a Calp. Més de sis-cents mestres festejàvem la sisena nit d’escola valenciana, en un sopar llarg, d’una durada protocolària que caldrà revisar, perquè som mestres, i treballàvem aquell dia i treballàvem de nit, i potser els exigim tant, als mestres, que allò que vol ser un regal als presents i als que no havien pogut venir, acaba per cansar-los, per rendir-los de tant com els demanem. A les taules ho comentàvem, que caldrà revisar els temps per reorganitzar la nit, la setena, d’escola valenciana. Avui m’ha costat de recuperar-me,  arribàvem al voltant de les quatre a casa, satisfets de tant de coratge i una ànima de president incombustible, Diego Gómez, un tot terreny que encomana l’entusiasme i l’esperit que l’escola necessita. Il·lusió no en falta. Ni idees. Ni el suport inqüestionable de mestres i famílies que som al darrere de tot plegat.
Com bé va dir Diego (el nom propi no l’haurem de contrafer?), som el moviment cívic més vitalista d’aquest país. Té raó. Per això va començar dient que un altre sistema educatiu és possible, més compromés amb la llengua, amb més recursos i, sobretot, amb una Adminitració valenciana més sincera. La nostra menteix, descaradament, i per això, també, Diego va dir-ho alt i clar: ‘Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió.’
Al llarg del discurs, apassionat com sempre, d’una realitat crua com vivim, no van faltar referències a la toponímia, a la repoblació de mallorquins, als referents d’un país de gran abast, i de molt de futur, si no estigués constrenyit de pirates i polítics de la indecència.
“Diuen que el Penyal d’Ifac ahir confessà el Montgó:
Des de fa un grapat de segles l’Aitana és el meu amor.”

la cançó és de Paco Muñoz, érem a la Marina i la referència toponímica obligada. Com el lema triat enguany per la Federació, ‘El valencià és teu‘, que penja de la samarreta dissenyada per Mariscal (dubte que l’haja encertada, que l’haja pensada fins i tot.), fóra millor el lema que va cridar l’actor Salvador Oliva, per collons parlem valencià, amb tants entrebancs que ho posen difícil. ‘Has de tenir molts recursos (!), per continuar parlant en valencià.’
Realment, quanta raó. Anit, a Calp, per escola valenciana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *