Ulisses20

Bétera, el camp de túria

23F, sense perdó

No va ser estrany que la trama d’un altre colp d’estat espanyol es gestés entre Madrid i València, dos feus que continuen estigmatitzats pel feixisme, malgrat els anys i la mort de molts dels encausats. Seguidors, o colpistes continuadors no n’han faltat allà ni ací. Els mitjans passen aquests dies un sac de programes i documentals per repassar els fets, uns quants fets, a la seua manera de presentar-los tan particular. Com si volguessen salvar tots aquells homenots, militars, guàrdies, polítics… i tapats, que passen ara per ànimes caritatives, pobres vellets, que no eren sinó bones persones que defensaven la pàtria, la profunditat d’una caverna inquisitorial, feixista, i assassina si els hagueren deixat de fer el que pretenien de fer.
Van aconseguir amb escreix més que no pretenien, alhora de fer passar gat per llebre, blau per roig, peix per carn. Perquè de democràcia, tret del dia dels vots, n’hem vista poca, si no és a favor d’uns principis que ells ja es couen al seu favor. En canvi, contra nacionalistes, contra diaris, contra segons quins mitjans o alternatives, sempre saben retriar en el passat d’aquells dies, en què van pactar silencis, acords inconfesables i límits contra la llibertat i a favor d’un estat impermeable als canvis, a la modernitat, a una societat en canvi.
No és estrany què passa darrerament, a València i a Madird, pel que fa a presentar uns models i un comportament de polítics que es mostren corruptes, indecents, de corral de pocavegonyes. La dictadura va fer créixer un país trampós, de parany il·legal, que la Transició va negociar de continuar, que la seua democràcia perpetua en militars, església, justícia, polítics… Collons, què ha canviat de tot plegat? Alguns detalls, si estirem una mica, però res més. Res de res. I el pitjor, que la cosa va passant amb l’ajut d’alguns polítics que pensàvem que jugaven del nostre costat.

Com va dir Cardús divendres, amb Espanya som en via morta. I ves si ens queden anys de cotxeres i estacions de trànsit, i de canvis d’agulles, i de vies mortes i de passar calvaris. Amb tot, als valencians encara ens queda el pitjor. Malgrat que pitjor no vol dir res (MartinAmis_dixit).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent