F.?

Empantanegats. Embrutits. Esquitxats. Tacats. Assetjats, tocats que no enfonsats. Però ara ja res no serà igual. Malgrat que, no ens estranya res, als valencians, malgrat el merder que va destapant-se –un veritable femer de gallinasa, xerri, i purí– encara tornarien a la majoria absolutista, segurament.
Canal 9 s’inhibeix de la informació. Almenys d’una part de la informació. Dedica els seus a atacar contra l’orgia d’escopetes del ministret i el Garçon. La fiscalia diu que prou, que passeu els papers al Tribunal de València, que aquests ja faran per salvar les ànimes i portar-les al cel, d’una nova majoria.
Algú ha deixat anar els negocis privats de Serafí, fins i tot en trauen fotos d’un parany. Collons, tots els pobles el Camp de Túria tenim parany, més de deu fins i tot. Hi van alcaldes, diputats, regidors del pp i del psoe, és on es fan els millors esmorzars, on corre el vi i el licor de qualitat. És un luxe brutal, un excés que ningú, ni al govern ni a l’oposició, no es vol perdre.

Si és això el que hi ha, un parany, tenim poca cosa, i Serafí se’n salvarà. Ètica, si voleu, una mala pràctica, amoralitat. Però això ja ho accepten ells mateix. El Serafí fins i tot. Parlem d’uns quants milions, pocs, perquè pengen l’hàbit i la sotana. Així que no res, ara per ara tenim més siroll que puces. Malgrat que l’esquitx va escampant-se arreu que mires, i no sabem fins on voldran estirar de la manta, els que la tenen agafada pels quatre cantons.

Alces una estora i veus la pols. N’alces una altra i encara en veus més, de pols i de coses pitjors. Factures falses, pagaments indecents, amics que són amics que tenen falses empreses que diuen que organitzen, compren, netegen, construeixen, viatgen, a compte dels milions dels valencians. Pobres, aquests sembla que tenien un calaix gros i ben ple, que veges si no han acabat de pagar totes aquelles festes paganes i cristianes.

L’endeutament dels valencians és supersònic, com aquella sèrie de ninots galàctics que se sostenien d’uns fils visibles. Vull dir que, quan els valencians hagen pagat el deute, els supervivents d’aquesta conillera (València serà això, una gàbia cagada de conills) tindran platet volador personal, però identificat.

I amb tot aquest circ, de tanta faràndula i sarau, de lliuraments, de paranys, de burles, de malfaeners i tramposos, on és F.? Què fa F.? Què en pensa, F., d’aquell deixeble serafí? Per què no respon, l’home més endiumenjat d’aquesta trama de contractes invisibles? El silenci, la fugida, la sardina, després de carnestoltes, recordem-ho, ve l’enterro… Per bé que, F., no té oposició, ni dins ni fora, que és un aforat, un celestial, un querubí de l’Obra, de fil directe amb el papi tedesc, que per no saber i no dir, l’escàpol, no sabem quant vam pagar als vicaris del Papus Vaticà per venir-nos a pixar sobre l’aigua del riu.
F.? F. ets tu.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 pensaments a “F.?

  1. Ja ix, ja el gros del cagalló. I mira per on que Francisco Camps va muntat al seu damunt i penjant d’un costat el Glez. (com m’agrada amí açò de dir-li Glez), el Glez. Pons, Serafí, i ara Cotino, a més d’Alperi, Fabra, Blasco i ja veurem si el boniquet de Costa i el bròfec de Rus. El cas de Serafí no és sols el parany, que és il·legal, sinó contractes milionaris a amics íntims pagats amb diners de tots, així com negocis a mitges amb aquests.
    L’endeutament dels valencians és astronòmic, però els grans esdeveniments i saraus muntats per un govern megalóman han servit per a omplir les butxaques d’amics i directa o indirectament les pròpies mentre els serveis dels valencians, la nostra qualitat de vida, el nostre poder adquisitiu es perd de manera alarmant. De la mateixa manera que el ríu para a la mar, els diners que el nostre desgovern no invirteix en serveis també paren a les bitxaques d’algú i això ho acabem pagant tots
    No hi hà prevaricació i amiguisme a la concessió al tal Ulibarri de 13 de les 14 demarcacions de la TdT? I els implicats en aquest afer que arriba fins i tot a l’ex-ministre Mitjavila i al propi Camps?
    Ara mateix estic escoltant el discurs a les Corts de Camps. No vaig conèixer Franco, però el tò de la seva veu em recorda als documentals on aquest apareix donant la murga a les multituds.
    El PP i el seu govern, que patim malauradament, confòn l’ambit públic i les institucions amb els interessos i l’àmbit del propi partit. Camps acaba d’esgrimir la seva majoría absoluta i la que li tornaría a atorgar una supossada nova enquesta, per a justificar l’acció del seu govern, ignorant les ombres que l’assetgen. És açò democràcia? Ens n’adonarem compte els valencians/es d’una volta? Quan ens treurem la bena dels ulls?

  2. A tot açò darrer cal sumar l’assetjament i assalt a una institució de tots i independent com la Sindicatura de Greuges, així com la negativa a lliurar a l’opossició i als ciutadans documents i informació sobre cassos com Ciegsa, el cost de la visita papal, la manipul·lació evident de la TVV, els balafiaments a la CAC, Terra Mítica, el cost real de la F1 i la Copa Amèrica i milers de PAI tramitats i aprovats sense respectar les condicions i dictàmens de la CHX.

  3. La moralitat d’un catolic, apostolic i romà batetjat, no seria res sense la fe moralitat cristiana de la fe en la que tot té perdó menys aquells que no perdonen, ni saben perdonar a perpetuïtat.

    I tanmateix el sembla que tampoc és puga perdonar és l’amoralitat basada en la premeditació d’una mala fe continuada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *