Ulisses20

Vivim uns dies d’incertesa, a l’escola, des que vam perdre la connexió i el senyal del món. Exagerats!, diuen uns quants, per traure ferro. Alguns ho diuen sincerament, perquè recuperem l’ànim i les ganes de continuar empenyent. Però han fallat massa coses, massa, perquè l’ànim siga ara mateix suficient. Passen les hores, els dies sencers i la crisi és si fa no fa com el primer dia. Sense pàgina, sense xarxa interna, sense poder explicar què fem, i sense poder garantir un mínim la comunicació a través de web. Sense la pàgina, sense els blocs, sense el correu electrònic, les coses no es veuen igual. No són iguals, realment. Ja no som els mateixos, que va dir Vicent fa molt de temps. Dependència? Abús tecnològic? Ca, home, sempre podem tornar al guix, i acomformar-nos.
Sense xarxa, i sense la pàgina que és la nostra finestra al món, se’ns fa difícil el dia a dia. Sense l’ordinador, sense el telèfon, sense la televisió, sense la rentadora, sense la calefacció, sense l’ipod, sense…, de quina cosa podem desprendre’ns ara mateix i que gairebé tot continue igual, el treball, l’oci, la felicitat, la il·lusió, l’escola…?  
Com dure molt aquesta situació, la crisi ens agafarà de ple, i tant se valdrà començar el quinze com el set, no tindrem temps material de preparar amb garantia res de bo, i menys encara un curs escolar sencer.
 
(Fa cinc dies que tenim mort el servidor. N’hi ha tècnics que hi treballen, almenys això ens diuen. Tenim un renting tecnològic que, abans de signar-lo, tot eren garanties i atencions. Després que has signat, no penses mai el calvari que pots arribar a passar.)