De colp, s’ha fet de nit: el segle XX

Hem tornat al segle XX, que malgrat que va ser un segle de màxima complexitat, té suficients alts-i-baixos com per deixar-lo oblidat uns anys. No, el retorn no m’ha agradat gaire, aquest viatge al passat no ha sigut agradós ni voluntari: però és el més semblant al que patim ara mateix, el passat i la incomunicació, des que una avaria, encara no en coneguem l’abast, ha fet caure la xarxa de l’escola, la connexió amb l’exterior, els correus, la informació, l’administració, la xarxa interna… Els tècnics han treballat durant tot el dia, fins ben tard, però no han aconseguit cap dels propòsits, ni solució d’urgència, ni cap via ràpida, ni botella d’oxigen. Res de res. Han acabat per entrar una furgoneta i emportar-se el servidor, els discos de seguretat, el perifèric major, el cablejat, els llums, s’ho han emportat tot, perquè no tenen ni idea d’on és l’errada, però la cosa no pinta gens bé, perquè les cares eren un poema del XIX, un drama, una mort que s’anuncia fulminant, terrible. Fins en aquesta hora no he reaccionat, de com veig que la cosa pot afectar-nos, pel que fa a la infrastructura i a la comunicació, sens dubte. Però també, pel que fa a l’esperit i l’ànim. Ara mateix, en el segle XXI, la incompetència tecnològica pot enfonsar un projecte carregat de bones intencions. Fins i tot un projecte sòlid, de molts anys d’experiència. És veritat que som una empresa petita, però no sé què passaria si fórem una empresa petita de primera necessitat. Bé, almenys això ens salva l’ànima, l’escola encara no és una empresa de primera necessitat.
Creuaré els dits, tocaré ferro i a veure si demà, que és Sant Blai, tenim més sort. Avui, la Candelera prou que ens ha tocat la col.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *