Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

14 de setembre de 2005
Sense categoria
9 comentaris

Revolta interna al PSC.

Dos sectors del PSC han enviat cartes a la militància del partit per denunciar i intentar frenar la "deriva nacionalista" dels socialistes des que Pasqual Maragall presideix la Generalitat de Catalunya. Ágora Socialista i Socialistas en Positivo han enviat un document de 8 fulls en què criden els militants a plantar-se davant del que ells consideren un error polític, que és "condenar al fracaso cualquier intento de nuestro partido de obtener una mayoría real de gobierno". "El catalanismo encierra al PSC en los límites marcados por el nacionalismo", afirmen els crítics. El debat estatutari ha generat la sensació, segons aquest sector, que "el catalanismo es el único modelo político posible (natural e incuestionable) para Cataluña."

Els autors de la carta sostenen qüestionen la realitat parlamentària perquè, segons ells, el pes nacionalista de la cambra catalana no es correspon amb la realitat del país: "La realidad catalana del presente es mucho más rica i diversa que lo que su Parlamento dice de ella." Una preocupant manera de deslegitimar la voluntat popular. "Si alguna misión histórica le corresponde hoy a nuestro partido, ésta es la de proponer un nuevo modelo de país abierto y plural, no identitario, en el que todos sus ciudadanos podamos sentirnos incluidos."

Ágora Socialista i Socialistas en Positivo afirmen que l’actual situació política catalana està "viciada, en la que una comunidad como Cataluña, donde el sobiranismo es sólo residual, tienen unos representantes políticos mayoritariamente sobiranistas. Por añadidura, pese a ser una posición minoritaria en Cataluña, este soberanismo condiciona incluso la política del resto del país."

En definitiva, que el pacte del Tinell i el debat estatutari (a part del discurs federalista de Maragall a la resta de l’Estat) han generat malestar evident entre els socialistes més espanyolistes que fins ara no havien aflorat més enllà del PSC. "Creemos que ha llegado el momento de poner en cuestión el catalanismo que define nuestro partido. Han pasado ya más de 25 años desde que los fundadores del PSC decidieron que socialismo y catalanismo serían las dos caras indisociables del mismo proyecto. El catalanismo cumplió con su función de prestigiar lo que había sido injustamente atropellado. Pero la realidad del país ha cambiado y el partido debe cambiar con ella."

El document té altres perles: "Ser catalanista en 1977 era dar voz a quienes no la tenían, ser catalanista en el 2005 es quitársela a quienes también deberían tenerla." No us recorda aquest discurs als taxidermistes?

El document es resumeix en dotze punts:

-El PSC debe ceñirse al discurso socialista.
-El PSC debe dejar de ser nacionalista.
-El PSC debe atender a sus bases.
-El PSC debe atender a la realidad de Cataluña.
-El PSC debe atender al presente de Cataluña.
-El PSC debe garantizar el respeto a la pluralidad.
-El PSC debe renunciar a institucionalizar el concepto de "nación".
-El PSC debe llevar la iniciativa política.
-El PSC debe tener una relación federal con el PSOE.
-El PSC debe destapar el oasis catalán.
-El PSC debe ocuparse de mejorar la gestión de gobierno.
-El PSC debe proponer un nuevo modelo de país.

En definitiva, que els del carrer Nicaragua tenen molta feina, molts "deures" per calmar l’ala espanyolista que fins ara hi era però no es notava i que, en canvi, ara que són al poder (gràcies a ERC, crec recordar) surten de l’armari.

PD: Els de la foto són José (o Josep) Montilla i Alfonso Guerra, al Congrés.

  1. Crec que només serà una manera de pressionar als sectors més catalanistes del PSC (n’hi ha? no s’escolten gaire). Sembla que no s㠰guen que al parlament hi ha majoria nacionalista i si governa el PSC és perque ERC va decidir formargovern amb ells.

  2. Ja era hora que es despertes l’ala nacional (que no nacionalista, perquè ells ja tenen Estat i no necessiten ser-ho) i socialista del PSOE. Estaran seguint els postulats dels "taxidermistes"? Seran capaços de llançar per la borda la feina que en Raventós va fer als anys 70? Creixerà ERC a mida que creixi la deriva nacional-socialista del PSC i que el corrent catalanista d’aquest partit torni allà d’on no havia d’haver sortit mai, és a dir, del veritable partit nacionalista/independentista d’esquerres que hi ha a Catalunya?

    Sembla que els amics d’Ágora i Sociatas en positivo ajudaran a normalitzar el mapa de partits de Catalunya i que, definitivament, tindrem una dreta (CiU) i una esquerra (ERC) com a la majoria del món civilitzat, sense necessitat de satèlits espanyolistes.

    No. Si encara els haurem de donar les gràcies.

  3. 1. La composició social de la Catalunya del  S.XXI reflecteix que no ha estat possible una vertadera integració de moltes persones procedents de la darrera immigració interior. Aquestes persones volen ser catalanes com a una variant castellana com podria ser extremeny, asturià… Aquestes persones i les segones i terceres generacions d’aquestes famílies no estan gens disposades a adoptar decididament l’idioma i sobretot el sentiment de pertanyer a un poble. I pateixen en aquesta dicotomia de voler tenir dues pàtries, i la fugida endavant és la desvinculació mitjançant mecanismes psicològics complicats.

    2. El PSC acull molts votants d’aquesta manera de pensar i de sentir. I, aquests votants comproven cóm la quasi totalitat dels dirigents del psc-PSOE pensen com ells. Aixó els va fent forts com a grup

    3. ERC en la seva obstinada actitud no vol adonar-se’n que són profundament odiats per aquests sectors els quals malden per treurel’s del govern, i per un error de càlcul gravíssim està desorientant la seva pròpia gent i ara mateix no sap cap ón tirar.

    Jaume

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!