Més enllà de la picabaralla entre els senadors catalans, em quedo amb el titular que el Senat aprova una reforma (de mínims) perquè s’hi pugui utilitzar el català, el basc i el gallec, és a dir, les llengües oficials a l’Estat a part del castellà o espanyol. La porta s’ha obert, i cal aprofitar-ho perquè al Congrés dels Diputats no hi ha manera que es parli en català sense que el president de la cambra, Manuel Marín, li talli el micròfon a l’agosarat parlamentari d’ERC que s’atreveixi.
Al Senat, ahir es va aprovar la reforma. Té lògica que sigui primer la cambra alta (que presideix el socialista basc Javier Rojo, a la foto) la que tingui la deferència de permetre l’ús de totes les llengües oficials a l’Estat. Llàstima que el Senat tingui menys impacte mediàtic i pes polític. Però tot arribarà. L’Espanya plurinacional que ens va prometre Zapatero va lenta, però va. Amb Aznar hauria estat impossible.
Els retrets entre senadors de l’Entesa (el tripartit català) i els de CiU no mereix grans comentaris. Els convergents critiquen que l’Entesa s’hagi posat al costat del PSOE i del PP en la votació de la reforma reglamentària. L’Entesa Catalana de Progrés, inicialment, s’havia alineat amb CiU, el BNG i el PNB, però finalment els senadors del tripartit s’han conformat amb una reforma modesta. El senador de CiU Pere Macias se les ha tingut amb el republicà Carles Bonet, però com que això del Senat no trascendeix, aquí pau i després glòria. El català es podrà parlar i fer servir en alguns moments i espais de la cambra alta. Fins ara, només es permetia pel debat de les autonomies. Els senadors del tripartit han preferit el "peix al cove", una política que a CiU tampoc li hauria de sorprendre tant perquè el pare d’aquest "modus operandi" és Jordi Pujol i Soley. O és que no ho recorden?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!