Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘La dolçaina baixa’ de Ramon Asensi

La vaig veure fa uns dies, la geganta de les dolçaines, i avui he anat a posta a fer-li unes fotografies, que he penjat a la pàgina de l’institut del Camp de Túria. És un projecte d’un músic que és un entusiasta, una barreja de personatge inquiet motor de projectes i més dèries relacionades amb la música popular, amb els instruments, amb la seua colla de dolçaines i tabals, ‘Xe quina burrà’, capaç de fer la primera òpera del món adaptada a dolçaina, amb xiquets i grans, i damunt estrenar-la amb èxit. Acaba de presentar als amics una nova quimera –recuperar o inventar, tant se val–, un instrument emparentat amb la xeremia, un instrument de fusta i de canya, que ja tocaven a la cort del Rei Jaume, en el segle XIII. Ja s’hi han fet proves i alguns músics com el Xavier Richard han donat el vist-i-plau i ja volen incorporar-lo als seus estudis. La dolçaina baixa fa gairebé un metre d’instrument i té un so especial, popular, mediterrani, una barreja de tarota, xeremia i dolçaina clàssica. Hi han contribuït a l’invent algunes persones, sobreto Gaspar Saragossa, un enginy de fer instruments i aconseguir el més difícil encara. 
De colp, la sorpresa: la vida ens amaga aquests regals, a la comarca, al poble. Celebrem-ho i per molts anys, per Ramon i la nova dolçaina, gegantina dolçaina baixa. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent