Ulisses20

N’hi ha milers de serveis superflus. Com n’hi ha despeses inútils a manta. I negocis menys rendibles als quals aboquen anualment milions d’euros, per tapar d’altres desficis. Això passa a la Unió Europea, a l’Eurocambra, a tants organismes oficials que són un forat negre. És veritat que els alemanys corren amb una part significativa d’aquella despesa, potser la més significativa. Però no ho fan gratuïtament: ‘debades, els frares mai no peguen cabotades.’ El malparit del Hans-Gert diu que el català no serveix, per expressar-nos, perquè obriria l’aixeta dels febles, dels no-ningú, dels desgraciats que viuen sota un paraigua estatal que no és el seu, però tant se val. El nostre país, els nostres parlamentaris (nostres?), no tenen dret a expressar-se en la llengua pròpia, si no és que tenen estat propi que els protegesca, sembla que ha dit, o ha pensat, o ha induït. No ho sé. Llavors fóra una altra cosa, tenir un estat propi.
No és que li desitgem un atac, un amago, o una mort ràpida, al Hans-Gert, és que no el volem veure en pintura, aquest malparit que ens ha tocat en sort de presidència. No hem tingut sort, de tenir un president europeu d’aquell parlament tan maldestre contra les llengües, que solament les llengües que són oficials i tenen estat, deu pensar l’home, serveixen per expressar-se als llocs importants. Ara per ara en són vint-i-tres, les llengues vàlides, i el català no compta, ni poc ni molt ni gens. Així que ni el treball de l’Escola Valenciana, ni els nostres parlaments, ni el treball dels Baldiri Reixac, ni el treball de les escoles de les Illes, o Escola catalana mateix, ni el treball de tants escriptors, músics o periodistes, segons Hans-Gerter, no val ni una merda, a Europa.
L’home haurà sopat, potser s’haja fet un café o una copeta de café-licor, no ho sé, segur que no li haurà agafat l’infart, que no li desitgem, encara. Però venir a insultar-nos d’aquesta manera, en el segle XXI, què voleu, es mereix coses pitjors, l’alemany dels collons, passar unes vacances a Benidorm o encara majors tortures. No li volem cap mal, no, però si li falla alguna cosa la salut tampoc no perdrem gaire, ni li enviarem flors, sobretot perquè no sabem si haurem perdut gaire, amb la mort, si no ens entèn quan volem expressar-nos. No ho sé.
Pobres, de nosaltres, quin esperit ens representa als europeus, en aquell parlament, que fins ací arriba la nostra mala estrella. No ho sé, si Obama el tindrà a l’agenda, aquest home, per jubilar-lo. Pensa de fer tanta cosa, des d’alla, a la Casa Blanca, el nou heroi.