Mig món pendent de l’efecte Obama. L’altre mig en depén.

Mig i mig en fan un de sencer. Com anirà el món, que tants n’esperen tant, d’un sol home. És veritat que és un home elegant, de bona presència (excelsa), de discurs fluïd, d’idees i de carisma, que ara haurà de convertir en fets, més enllà dels discursos. Però és un home, un de sol, i allò que n’espera la gernació, de diferents països i condicions, és un miracle. Home, els ingredients hi són: expectativa, emoció, esperança, la necessitat fins i tot, per tant de temps com vivim a la corda fluixa, els que resistim, entre més coses.
Au, primer dia de miracle. Què n’espera l’escola? (m’interessa particularment). I el nostre país? Per poc que canvien les coses, diuen els més optimistes, sempre serà per millorar. Benvinguts al món dels miracles: Lourdes, Fàtima, les Coves de Vinromà, i ara Obama. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *