Yes We Can, Barack

El món n’espera gran cosa. El món occidental almenys. Potser perquè, sense esperar res, sense una petita esperança de no res, tampoc res no pagaria la pena. Sobretot perquè la racionalitat, en excés, i la pragmàtica cada dia, peguen en avorridotes, que de tant en tant un colpet i una sorpresa sempre vénen bé. Per això cal tenir una il·lusió, cal un somni: ‘He tingut un somni’, cantava Martin Luther King, és això que espera una part del món, demà, a partir de la tria del nou president d’Amèrica, un somni amb el nom d’en BaracK Obama. Home, doncs somiem. Ara mateix somiem. També perquè el parell de milers d’anys de civilització cristiana, per comptar a partir d’una data, sabeu, no han afegit gaire harmonia de manera generalitzada. Sempre n’hi ha hagut de feliços, i d’espavilats, i des desgraciats de mena que ensopegaven amb els collons propis, però en la suma i resta del món, amb més o menys fortuna, podem assegurar que la dissort ha guanyat manta vegades. Així que el dolç de demà, de tenir una petita escletxa per a un petit canvi, què voleu, fins i tot els romàntics, els bebedors (jo m’he fet un got de vi blanc sopant, d’ací de Requena, i encara em balla el cap. Bé, potser n’eren dos, de gots ben plens). Qui ho sap, si aquest quaranta-quatré president no aprovarà també la nostra independència. No? Doncs, pitjor no ens pot anar, a nosaltres i al món, així que, a poc que s’arromangue les mànegues i els camals, ja podem lliurar-li l’aigua per a regar de tanda. Ànim, descreguts.
Despús-demà ja veurem què n’espera l’escola, el món, l’altre occident. Nosaltres mateix. Però avui, Yes We Can! Somiem! Bona nit.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Yes We Can, Barack

  1. Albert: Nosaltres ho tenim més que magre. Jo també somíe el día en què podrem ser lliures, independents, i caminar junts amb la resta de la nostra nació. Però et puc assegurar que ni Obama ni nigú no se’n recordarà de nosaltres, almenys mentre nosaltres mateix no tinguem clar qui i què som i cap on hem d’anar. I això, al País Valencià, aquest bocí de la nostra nació, encara ho tenim verd.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *