Audiència contra la llibertat d’expressió

Llegesc a Vilaweb que l’Audiència d’Alacant ha estimat el recurs de l’empresa Kelme contra Oleguer Presas. No et precipites, segur que hi ha motiu per escarnir el xicot. Llegesc per això, de nou, l’article que va escriure el futbolista (pocs futbolistes poden fer la ‘o’ en un canut, i aquest escriu molt bé, potser per això el pelen també); ‘La bona fe’ va provocar l’incident. L’article és a favor de la llibertat d’expressió, i en el moll de l’os l’autor dubta de la bona fe de la justícia. No acusa, ni insulta, ni falta el respecte, sinó que defensa la llibertat d’expressió, naturalment amb un estil, i uns exemples que recomanaria repassar. El xicot demana que tots siguem iguals davant la llei, que d’una altra manera podem pensar malament, i dubtar de la bona fe d’aquells jutges tan posats. És un article que molts van usar com un atac contra el mateix Oleguer, en aquell moment, perquè no en volen, de llibertat, ni d’expressió ni de reflexió. Altres articles ens han pelat en un altre sentit, diaris complets, ràdios, i no han provocat la meitat de polseguera. Ara l’Audiència, com no podia ser d’una altra manera, a Alacant, determina que l’empresa tenia raó en trencar el compromís contractual per un article. Ai. caram, on anirem a parar uns quants, amb aquest estat que ells diuen de dret, que realment és el dret d’ells, de fer a conveniència i per interpretació particular de la seua causa.
Vaja, el precedent, si no m’equivoque, és que si tens un contracte amb una empresa, i fas un article a favor de la llibertat d’expressió, amb uns quants exemples d’ací i d’allà que ells no consideren de la seua conveniència, llavors et poden despatxar pel morro fort de la seua cominència. Visca la justícia!

Millor que no ens toque passar per cap judici, sabeu?, si no volem tenir les de perdre en tot moment. El David del qual parla avui Xavi Sarrià, l’Oleguer i tants altres exemples sempre fan decantar la balança de la puta justícia cap al cantó de la conveniència. I ves que jo estic en un judici des de fa set anys, set, per un robatori confés a l’escola i encara no ha començat la vista oral. Ja veurem que triga l’Audiència a prohibir el partit dels 3.000.000 (set anys?, set dècades, set setmanes?, set dies?, set hores?).

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 pensaments a “Audiència contra la llibertat d’expressió

  1. La bona fe presuposa tanmateix que ningú pot ser jutjat dues vegades pel mateix delicte i que la justicia no està per a facilitar uns linxaments públics i que uns s’agafen la justicia per la seva mà.

    El partit del 3.000.000 milions depen de si des d’un punt de vista electoral l’interessa al PSOE com a partit constitucionalista, doncs podria tanmateix ser una bona pedra per afluixar els nacionalistes bascs i dividir els bascs no constitucionalistes encara més, és un factor més que entra en el joc politic d’escach basc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *