Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 1 de maig de 2018

À Punt sort que és en proves

Si en agafar el cotxe tinc la sort de sintonitzar la ràdio, ves que fa uns dies que prove d’escoltar À Punt, la ràdio dels valencians que ha tornat després de quatre anys de silenci. I ho ha fet com si no tingués mania als valencians mateix, perquè ausaes que posa grups i músics de tots colors, cosa que no passava en aquella època daurada del PP, l’època de la corrupció, la deslleialtat valenciana, el robatori i la religió dins la sopa, en canvi de no programar mai un cantant valencià, no fóra que els peperos caigueren malalts de ràbia.

Si per casualitat viatge en el moment que la ràdio fa els informatius horaris, es dibuixa un marc mental de les notícies pobrissó, trist i exclusivament de visió espanyola. És l’horitzó ara mateix, i per això sort que són en proves i tenen recorregut per corregir la pífia, si és que ho consideren un error, perquè d’una altra manera ens haurem equivocat una altra vegada. L’esquema dels informatius és el clàssic, i no per això tristot, política-esports-oratge. Una cosa tan amanida com avorridota. Un exemple o dos, que he trobat en els viatges curts és que la primera notícia, se suposa que principal, té el marc d’espanya com a referència. I em demane, què?, però no som la ràdio dels valencians?, això d’espanya, aquell marc mental de submissió, ja té cent ràdios diferents que en parlen. La nostra, també ha de llepar d’aquell cultiu de notícies  que envien les agències espanyoles? Per què? Voleu dir, sinyors responsables de la informació, que el nostre horitzó informatiu principal és espanya? Encara estem així? Per això tant de temps muts, callats, emmanillats, perquè a la primera de canvi… La segona o tercera notícia principal ja tenia la referència valenciana, i venia a explicar que l’alcalde del pp d’Alacant, posaria tots els recursos per adobar una platja que l’oratge havia fet malbé. No sabia si aturar la ràdio, aturar el cotxe o passar direcatment la ITV. Després ja eren els esports, l’alineació sencera d’un equip de futbol, i encara l’oratge. Total, una bufa d’informatiu de tercera divisió, que no pagava tant de temps com ens hem esperat a veure si els valencians tenim periodistes de primera o només becaris que juguen al canut. Res d’educació, de sanitat, del Govern de la Generalitat, de Catalunya, d’Europa, del món, res que tingués un pessic de substància, de nivell de qualitat… Que no ens esperàvem, ni en proves, un femeret de periodisme barat i de llauna.

Com que m’ha passat tres vegades, i ells diuen que van provant, però em tem que això ja apunta, À punt, que no hi trobarem més cervell i/o professionalitat a despullar, potser és que ens hem equivocat una altra vegada i el mitjà de comunicació dels valencians serà d’orxata aigualida, que sembla que ens entrenem a no voler fer bé les coses.

De la llengua d’ús, mare, en parlarem un altre dia. però n’hi ha que porten programes de ràdio que no passarien el mitjà, ni l’oral, ni una mínima decència lingüística. I això que encara no peguem amb bala…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola, sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent