De colp, s’ha acabat el Nadal

Brutalment. Amb aquest castell de focs o míssils, una trentena potser, quaranta màxim. Dos-cents morts i escaig, i encara centenars de ferits. Això que dúiem uns dies de ritme traquil, seré, contagiats d’aquest esperit mig familiar mig tòtil, que ni els blocs no semblava que funcionaven amb normalitat. Però s’ha acabat, d’un colp de míssils, allà per l’Orient que, com tantes altres vegades, és d’on vindran els reis Mags, aquests sí que ens els estimem, no els altres, els de ponent i borbons, però ves que ens portaran, enguany, els tres Reis, un cabàs de xiquets, de dones i d’homes, morts, socarrats, esquarterats, quina llàstima de trossos humans, que abans, a penes unes hores abans, encara vivien el seu Nadal particular, el seu calvari. S’ha acabat la festa, el Nadal, amb aquest colp de guerra eterna, global, guerra bíblica i interminable, com aquella història entre bons i dolents que no guanya mai ningú, perquè no n’hi ha, de bons i de dolents, solament que n’hi ha morts, homes, dones i xiquets.
I nosaltres encara teníem la taula mig parada, amb els torrons, el vi, i unes taronges navelines que justament havíem collit aquest matí, brillants, al camí d’Alcubles, menre les fumeres dels míssils encara pujaven celestials no se sap com. Però ara s’ha acabat, i això que la llevantada encara és per arribar, ací al sud. Que podia ser pitjor. Sempre podrà ser pitjor. Però, ai, a aquesta història, de costums, de guerres, de morts en definitiva, no ens podrem acostumar mai.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *