Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Preparant l’esborrany precongressual

Com que sembla que el Bloc vol abandonar una part del seu senderi (seny i camí, potser), la qual cosa afirma el tòpic que, com gairebé sempre, els valencians a cada rentada perdem un llençol, i com que més d’una vegada se m’ha confós si sóc o no Bloc-addicte, voldria animar els amics que ho són per confessió amb unes quantes reflexions; en realitat, esborranys de reflexió nocturna i massa en calent.
Aquesta vegada, segons uns quants periodistes de paper i de digitals, sembla que el Bloc perdrà fins i tot la ferrada, amb les anses incloses. La declaració amb la qual fonamenten el seu proper congrés vol abandonar els principis del pare Joan Fuster, sobre la idea País Valencià. Sempre havia pensat que calia sumar, i en tot cas, anar afegint-nos a qualsevol de les possibilitats que ens defensen l’esperit que, al remat, amb matissos i diferències, és no perdre la dignitat. Malgrat que no haja quallat sinó en uns milers de persones, la idea País Valencià continua fent-me el pes.
Les masses, casualment, per unes circumstàncies concretes i molt expicades, no són d’aquest parer, però no per això sempre tenen raó de tot o per tot. Mira, com que la gent no llegeix, a partir d’ara mateix deixaré de comprar llibres. Home, ja sé que la idea és banal, i va agafada amb pinzes, sobretot perquè és tard i em pense les coses sobre la marxa d’una hora poc feta per a parir grans invents, que damunt m’havia de gitar i encara no sabia si avui escriuria… Aquest esborrany és la prova de la fragilitat de les paraules, i dels polítics que els toca de tenir poca fortuna, però que han de saber bastir un present digne, a prova d’esforç i d’il·lusió. UN cas Obama era impensable fa quaranta anys, però malgrat els assassinats, la tortuta i l’insult, els negres han sabut bastir un missatge i una idea, d’una altra manera no haguessen arribat  a ser presidents del món. Tres hipòtesis, abans d’abandonar-me, aquesta nit:
-Si l’opció majoritària, llavors, és l’espanyolitat, significaria això que, per pintar, el Bloc hauria d’agafar-se a l’extrem de mostrar-se més espanyol encara?
-Si entre PP i PSOE, les dues opcions amb una representació valenciana a les Corts i a las Cortes, se’n fumen de la llengua i del seu ús, llei inclosa, vol dir que nosaltres també hauríem de renuncar-hi?
-Si un no té suficient tarannà personal, ni pegada entre l’electorat, això ens ha de portar a canviar l’ànima?, voleu dir que no seríem, d’alguna manera, tots plegats la mateixa cosa, si abandonem la llengua, l’himne, els símbols, la bandera… que us queda, aleshores, que explique una sola diferència? Una diferència significativa, és clar.
Com deia avui Vicent Sanchis a l’AVUI, ni vestint-nos de guàrdiacivil, dubte que ens votaren; així que, no perdem el temps en disfressar-nos del que no som.



  1. Sumar és positiu. Podem identificar-nos amb la bandera quadribarrada, amb la bandera amb el blau, amb la bandera de la creu de Sant Jordi, amb l’estelada (i n’hi ha un munt).

    Els bascos igual posen la ikurriña com la bandera de Navarra. Els britànics (o anglesos) igual porten la Union Jack com la bandera de la creu de Sant Jordi.

    ¿Tan difícil és que ens identifiquem amb una pluralitat de símbols? Jo m’identifique tant amb el rat-penat com amb el ruc.

    Nota important: no estic segur que el Bloc vaja per aquest camí. M’agradaria que abraçara tots aquests símbols. El mal és si acaba només amb el blau de la bandera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent