La premsa que ens fa invisibles
La premsa oficialista, majoritària a València, en paper, de locució o de visió, fa anys que va a la seua. Vull dir que n’hi ha tics que no ha superat, després que el feixisme matés la República. Tenim una premsa de pegar a córrer, en el pitjor dels sentits, de córrer dies i dies sencers. El noranta per cent de les ràdios valencianes o espanyoles que fan vida a València, de televisions, o de premsa escrita, ens fan invisibles. Per a tota aquesta caterva de mitjans no existim, els valencians. Ni singulars ni minoritaris. Escoltes la Ser, per exemple, o qualsevol de les ràdios d’aquella tirera de números que tenen les ràdios, centenars de freqüències, i no t’hi veus. No ens veuen, Com si no existírem, els valencians. Ni tenírem una llengua, ni un carrer, ni un número a la porta de casa. No existim de cap manera, per a tota aquella muntanya d’empreses de les notícies, i cada dia ens deixen a un costat de la seua feina.
Jo supose que la història els posarà al seu lloc. Ho imagine per no anar-me’n a dormir amb el neguit. Vull dir, que voldria anar-me’n a dormir traquil, bo i sabent que passarà com a les dictadures de més enllà, que sempre acaben pagant tant de mal com han fet. Tant com han mentit, tant com han amagat davall la seua capa de mentiders funestos. Voldria anar-me’n a dormir sabent que, algun dia, tot aquest exèrcit de periodistes de televisió i de ràdio, de premsa escrita que ens nega i ens vol invisibles, acabaran per caure de morros. Supose que, abans que els fiquen a la caseta del cementeri, se n’adonaran de tants errors i voldran rectificar.
Senyors de la premsa, de la ràdio, de la TV…, la seua feina hauria de ser al servei de la gent, al servei del país, haurien de tenir una funció pública, vostés, i pedagògica. Així que els valencians esperem que ho entenguen, abans que no els fiquen a tots a la caseta del cementeri. En realitat, em pense que me n’aniré a dormir sense esperar gaire cosa. Serà millor, sí, abans no em caiga rendit.
Bona nit i bona sort.
mire TV3 (canal 3-24), escolte catalunya ràdio, i si puc per internet (RAC1), compre l’avui i El temps i per internet mire altres diaris o pàgines web, diaris digitals.
vicent
llíria