Per la merda?
Per la merda de societat que vivim, que tolera que ens furten la casa, ens deixen en el carrer, ens deixen sense faena sense diners…, cridava un dels liders de la Gossa Sorda, l’últim heretge, i el crit el convertien en un clam els joves que ballaven i cantaven cada cançó, cada lletra, i ell anava repetint els crits que ja eren tot clams: demà no hi falteu a València, de fet ja passa de la mitjanit, així que ja és Nou d’Octubre, demà us vull veure manifestant-vos pels carrers de València, pel País Valencià… I els joves responien, sí, sí, País Valencià, milers de joves que s’espentaven, s’empenyien, feien rotllana i després es llançaven a colps a empentes, botant contra tots contra ells mateix: un desastre de ball, des del meu punt de vista, naturalment, però ells, sembla que ho passaven bé pegant-se d’aquella manera (també podríem ensenyar-los a ballar, als joves, a passar-ho bé d’una altra manera que no siga pegant-se, mostrant-se com aquella cabra mascle, que ha de mostrar banya i múscul…
Avui n’hi ha molts que no han vingut a manifestar-se per València, potser perquè estaran guarint-se els blaus i els negres, els morats de tants colps. Un concertàs, anit a Burjassot, en favor de Ca Revolta, organitzat pels joves de Compromís, però com va dir aquell xicot de la Gossa Sorda, també en favor d’Estellés i de Guillem Agulló, érem al seu poble: els país vos necessita, i els joves responien amb entusiasme: a fora del recinte, perquè les entrades s’havien exhaurit, hi havia encara més joves, milers de joves que ocupaven les voreres, els carrers, i anaven deixant aquell escampall de gots, de bosses, d’ampolles, de brutícia de tota mena. També és veritat que les papereres eren plenes, però dins i fora aquell escampall brut no diu res en favor del país, ni dels joves, i no s’entén per què un concert ha d’acabar d’aquella manera, que tot no li val, i després algú ha de venir a netejar-nos la nostra merda comuna, col·lectiva: home, això també caldria dir-ho, des de l’entaulat dels músics: joves, collons, tot no li val, i ser bruts menys.
És veritat que vivim una merda de societat, que enriqueix els bancs, els salva de la crisi, els permet de robar, que salva els polítics corruptes, que salva una alcaldessa que odia els valencians, que odia la llengua dels valencians, que tenim una societat corrupta, tramposa, que permet de furtar el futur dels joves, mentre premia pensions vitàlicies de directius i executius corruptes, a la CAM, a Bankia, en empreses del fem públiques, en empreses tapadora, sí, tot plegat és una merda de societat, per això caldrà continuar treballant, i sobretot no contribuir nosaltres mateixa a deixar els carrers i els auditoris com una merda, una altra, que és la mateixa merda.
En un concert de clàssica, això no passaria, però en un concert de rock, per què hauria de passar?
– Sí, ja podeu dir el que vulgueu, però això també ho hem d’aprendre, a ser més nets, no li val anar d’ecologistes, de salvides, de salvem això i allò, i deixar les ciutats, Burjassot, com un femer.
Un ambientàs, sí, és veritat, un gran ambientàs, anit a Burjassot, però encara caldrà milorar alguns detalls. Per la música, pel país, per la netedat.