Butlletí d’avisos (novembre del 2008)

La Conselleria d’Agricultura, pesca i alimentació de la Generalitat Valenciana m’ha fet arribar avui el Butlletí d’Avisos núm. 14, corresponent al mes de novembre. Com que fa quinze dies que em van enviar el diploma de manipulador de productes químics per al camp, amb un perfecte castellà d’Extremadura, ara sóc a la seua llista de lector agrícola il·lustrat.
La capçalera i subcapçaleres de cada apartat són en valencià: Fruiters, Plantons certificats, Hortalisses, Ornamentals i Nota informativa. Tota la informació de cada apartat, en canvi, és completament en castellà. En realitat també n’hi ha coses en llatí. Potser que ben mesurat, n’hi ha més en llatí que no en valencià: Fusicladium, erwinia amylovora, phytophthora, fusicoccum, agrobacterium, etc.
Com que el departament de política lingüística subvencionava les publicacions en valencià, fins i tot les que contenen solament el títol de capçalera en valencià, com és el cas, no fóra d’estranyar que la pròpia conselleria s’hagués afegit a la llista de sol·licituds. No és per fer-li la punyeta a l’exconseller Ciprià, que avui feia les oracions a VilawebTV, sobre la Llei d’Ús que ell va promoure, que ho rematava bo i dient que encara podia passar-nos pitjor: per als valencians, Murfi és un veritable sant, realment és els Sants de la Pedra, tots dos germans d’anda.
El butlletí arriba als esforçats llauradors valencians, per explicar-los, segons aquest número de novembre, ‘el moteado del níspero’, el fuego bacteriano contra el peral, el manzano y níspero; la nuevas plantaciones de frutales de hueso y pepita, la vid, les semilleros, la patata de siembra i la podredumbre parda, y como resulta muy peligroso realizar podas severas de las palmeras… para terminar con los productos fotosanitarios.
Un poema, un salm, una oració, un càstig, un jutge que dictamine el cas que fan els pinxos de la Conselleria, de la llei i de la llengua; quina vergonya de governants, i de tècnics. Que no seran versadors, aquests mamons del butlletí?
No t’ho agafes a la valenta, em diuen a casa, que la versió valenciana, com obliga la llei als documents oficials que depenen de la Generalitat, potser que siga de camí, o extraviada a l’estafeta del poble, entre les mans d’un proxeneta de la literatura.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *