Secretisme: perdonem els bancs.

N’han abusat fins a la indecència. Han jugat amb els nostres diners, han guanyat fins a la immoralitat, han fet i desfet contra l’ètica i, ara mateix, necessiten de l’ajut públic. És clar, però en secret, perquè no resulte que s’escampe quins han sigut els indecents que han passat tots els límits, fins al risc del naufragi.
Pobrets, els bancs i les caixes, per això els garantirem el secret, la moral, l’ètica, la confidencialitat de les dades, els salvarem el nom propi, amb els nostres diners públics, mentre ells s’han pagat sous i negocis de luxe, incalculables… Mentre lluen mercedes, i pisets, i xalets, i cels farcits de putetes.
Als gànsters de la banca, mafiosos del diner i del negoci fraudulent, no els val la transparència. El govern d’Espanya els empara. Els defensa, els amaga, els disculpa…
Europa fa públic el pecador (la cultura cristiana no perdona), inculpa els malfactors. Des d’ací també hem assenyalat els bancs principals, el belga, el francés, l’anglés, l’americà…  Però els espanyols són diferents. Amb aquests apliquem el secret i boca tancada. Com van fer amb la dictadura, amb l’èxèrcit, amb la monarquia, amb els assassinats… Silenci. Silenci a favor dels de sempre, naturalment.
Fa massa anys que ens plouen tants pocavergonyes, d’esquerra i de dreta, d’Espanya, que res no els sembla prou immoral. Quina colla de malparits, totsplegats. L’escola que faça educació, i escampe drets humans, i col·labore a fer ciutadans de respecte… Com un teatre de titelles. Nosaltres ja ens adobarem les vacances a canvi. Tenen la barra de descarar-se amb aquest estil, com si volgueren tornar a la caverna, al franquisme… En realitat, mai no s’hi han desempallegat completament, malgrat el maquillatge.
Au voleur! Au voleur! Garrots a dojo i a trencar cames. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Secretisme: perdonem els bancs.

  1. El franquisme encara no ha desaparegut ni de la política ni de la societat a l’estat espanyol. I amb ell encara existeix eixa doble moral “cristiana” tan característica d’aquells qui, promoguent valors conservadors i classistes, practíquen la falsa caritat amb el proïsme mentre pensen com omplir-se les butxaques i algún compte corrent a algún paradís fiscal. Després s’omplin la boca amb paraules com “españa, españoles” i en el cas més autòcton de “valencianía”. Tot và lligat, “atado y bien atado” com ja digué el gran malparit.
    Bancaixa, perdó “Bancaja”, en mans del PP, José Luís Olivas de president, negocis immobiliaris destructors del país i del paisatge, projectes especulatius, immensos beneficis, ara convertits en deute. I els hipotecats pagant religiosament amb l’amenaça de perdre la seva casa, recordem-ho: un dret constitucional. I mentre ells, els bancs, rebent diners que no volen soltar, dels nostres impostos. La CAM, de gestació murciana, igual, com  la resta de bancs i caixes.
    Em fa angúnia, oix, veure com amb una mà pidolen a l’estat els diners que nosaltres paguem, mentre amb l’altra ens escanyen, ens xuclen la sang i , a més, neguen crèdit a persones i empresses. Conseqüència: Tot per a ells, res per la gent. Bona manera de tallar la crisi. Aquest capitalisme ha de canviar o desaparèixer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *