Una crisi d’idees (7)

No hi ha diners.
La crisi és un canvi que ens afecta a tots.
No queden diners al banc.
La crisi és un moment greu en el qual hi ha canvis o problemes.
La crisi està repartida per tot el món.
La crisi ens afecta a molts.
La crisi ens afecta a tots.
La crisi va de país en país.
La crisi és desesperant.
La crisi mundial afecta greument la gent.
La crisi afecta a l’economia.
La crisi és una situació de confusió.
La cosa no funciona.
la crisi ens envaeix.
Hi ha crisi per donar i vendre.
Tots estem afectats.
Crisi per tot arreu.
Hi ha crisi mundial.
Hi ha crisi per a tothom.
Hi ha un problema al món, que afecta a molta gent.
Els preus pugen i els bancs es queden sense diners.
La crisi és un horror.

He apuntat la primera frase d’uns textos individuals, on cada xiquet explica què és i com veu la crisi de la qual, sense voler, els infants també n’escolten a parlar pels descosits. A casa, de camí, a l’escola… He suposat que podia ser una nova aportació al diccionari col·lectiu sobre crisis mundials, una visió des de l’escola; tampoc no afectarà negativament la borsa, un toc descriptiu a la ratlla dels onze anys: -Què pensen els xiquets sobre la crisi? Com els arriba? Com expliquen allò que senten a dir als pares? Com els afecta quan el pare o la mare es queda sense feina? Si m’anime, més endavant vos copie un dels textos sencer. Potser ajude tant de banquer moralment expert. 

Un pensament a “Una crisi d’idees (7)

  1. Recorde quan de molt menut, allà pels inicis dels 80, escoltava parlar de la crisi. No entenía ben bé de què anava, però m’angoixava veure tanta preocupació als rostres del adults. Després vinguéren els bullits per dinar i les truïtes per sopar, fins que a la fí, un bon día, mon pare se n’anà a la Suïssa a treballar. Una experiència dura per un xiquet.
    Han passat molts anys. Ací semblava que tots s’havíen fet rics. Els BMW, els Audi, els Mercedes, inunden els carrers. Arribàren molts immigrants africans, magrebins i europeus de l’est per treballar i participar del miratge de la riquessa. Alguns, troglodites, deien i diuen barbaritats contra els immigrants, amb eslógans com: “primero los españoles” i cosses per l’estil. Ara ha arribat l’època de les vaques primes. Molts immigrants se’n tornen als seus respectius països després d’haver comprovat que tot açò era això: un miratge, una espiral de bogería consumista i especuladora. Quí sap si a molts ens tocarà tornar a fer les maletes, com els nostres avis i pares. Potser també a algún deixos que fins fà poc acusava els immigrants de tots els mals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *