Publicat el 8 d'octubre de 2008
Ah, quina crisi.
Que fos econòmica, únicament, ja fóra un gran consol. Però és d’idees, la crisi, i d’humiltat, però sobretot d’idees. Perquè, dos mil anys després, per seguir el calendari cristià, allò més buscat per tanta gent és un gran cotxe (un dels indicadors de com ens van les coses en tots els models econòmics d’occident és quants en venen), una casa a la platja, unes vacances al sol, i poqueta cosa més.
La crisi és d’idees, sens dubte, perquè els remeis ja sabem què afavoriran i a qui, i les juguesques i els pispes, sangoneres de la banca, o del govern, ja sabran tornar-se a enriquir del ruc i del carreter. Quin dol més llarg passem per tan poca imaginació continental. Idees?
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Estem immersos, precisament, en la gran gestació de noves idees. Et recomane el vídeo d’en Paul Auster que han gravat al Vila. Quan en parlava em feia la sensació de que hi ha pugna d’idees. Ha tocat el tema tan car d’en Peretó (l’evolució vs creacionisme). Al meu entendre sols li ha quedat en entedrit allò que tant t’agrada a tu i als amics no urbanites. El tema de l’ecosistema planetari. No vull parlar d’ecologia que veig que sempre té un to local. També ha raspallat un tema important, i car per a mi: el de la fam d’Africa, Àsia i el con sud americà. Sols ha fet un “feeling” en tocar el tema d’Obama.
Per a animar-te et diré: veges els cotxes grans, la casa de la platja, les vacances, els viatges, el turisme, etc. com una passa, acotada temporalment, en el trànsit de l’evolució humana.
És fabulós sentir moltes de les mateixes coses que un home situat a 5000 km de distància. Vull que sentim el mateix que un home situat a 5000 km, però, al sud nostre. O a les antípodes. Aquí, al meu parer, rau la diferència d’òptica amb les etapes anteriors. Sense líders ni herois. En massa humana.
Sent-te content: eres un dels que ha posat els teus granets d’arena en aquesta embranzida.
Amb estima, tot i la distància ignota.