Ulisses20

Copie integre, amb alguna modificació conceptual, l’article de Pep Jordan (segons Vicent, el pare del concepte Camp de Túria) sobre els vint anys de l’Institut. Ha aparegut avui al Levante-emv (feliç o perplex, aquest tampoc no modifica gaire el fonamentalisme.)

Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats,
no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts
nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià*
és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat
de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és
un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de
la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes
entitats culturals, els instituts o centres d’estudis comarcals, que
fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, divendres, es commemora el 20é aniversari d’un d’aquests instituts,
el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a
l’auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys,
en efecte, que es va posar en marxa l’Institut d’Estudis Comarcals del
Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s’encetaren per
aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren
clars: fomentar l’estudi i la recerca de distints aspectes del
territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la
comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la
tasca d’aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per
a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de
buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor.
Es tractava d’anar més enllà d’una visió purament localista. Tanmateix,
és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria
culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de
pressa, sota l’empenta del canvi tecnològic i la tendència a la
globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió
global i la local, i en això la tasca d’aquests instituts és encara
útil i necessària.
L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria,
a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en
pro d’un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del
conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució
accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha
perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus
ex-presidents, Francesc Rozalén, l’institut té el repte d’implicar la
majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia
societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president,
Ferran Zurriaga, cal que l’institut trobe noves formes d’actuar a favor
d’una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des
d’aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals
han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d’aprendre
i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l’actual
president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles
Subiela, amb l’ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets
amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la
il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé
farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts
d’estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil
valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició
implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en
el futur.

*Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de València

*Primer president de l’Institut del Camp de Túria.
http://www.levante-emv.com