Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
La Setmana de Gràcia (barri de Barcelona) amb els pobles àrabs i mediterranis que enguany ja compleix 20 anys d’existència és el que tracta de palesar a través de les seves activitats i espectacles. Aquesta setmana és organitzada pel Centre Cívic La Sedeta i SODEPAU (associació de solidaritat internacional i de promoció de la cultura mediterrània).
Ahir vam tenir el gust d’escoltar al Centre Cívic La Sedeta el cantautor valencià, de Dénia (Daniya, en àrab, d’Al Xarq Al-Andalus-El LLevant)Carles Dénia, acompanyat de Pau Figueres (guitarra) i de LLuna Aragó (violí). Interpretà sobretot poetes valencians andalusins, que en els segles XI, XII i XIII adoptaven noms com aquests: Ar-Russafí-potser del barri de Ruzafa, València, que té a veure amb el Russafa d’Irak?¿- Ibn Aixa, Ibn Al-Jannan, Ibn Az-azquaq, Marj Al-Khul…, ja que era una població majoritàriament indígena (que vivien des de feia segles a les terres valencianes) que s’havia islamitzat i arabitzat en un llarg procés d’interrelació mediterrània. Carles Dénia en començar el seu excel.lent recital ens va confessar que ell creïa que els poetes valencians andalusins parlarien en els seus poemes de Déu, de les virtuts religioses,del paradís dels màrtirs… etc.., evidentment caient, com ho fem pràcticament tothom, en l’estereotip de pensar que adoptar o pertànyer al món lingüístic àrab, i abraçar l’islam automàticament ens converteix en insígnies de la predicació i el dogma musulmà. Molt lluny d’això es trobà, gràcies a l’adaptació del seu veí Josep Piera, uns poemes que parlaven i elogiaven la festa, el vi, el gaudi, l’amor gentil entre dones i homes, del paradís terrenal (“Valencians quin goig el vostre …” on s’elogia la terra valenciana per ser un vergel i un paradís terrenal).
Elements aquests que configuren una cosmovisió molt clara, i molt mediterrània (on la migdiada és un símbol de gaudi i de plaer..)plantegen que vivim en un planeta terra que val la pena viure’l, i hem de treballar (o millor fer feina, que treballar deriva de tortura..), però no hem de viure només per treballar, i per produir plusvàlua i creixement, que seria la dèria d’un “Nord”(metafòric, i no tant..) que inventà el capitalisme basat en el creixement sense límits, un Nord extralimitat en la manera de concebre el món centrat en l’home (masculí i viril) que tot ho pot i tot ho ha de transformar (la natura) per viure bé (sic?¿).
És aquest doncs un dels missatges del nostres poetes andalusins, per damunt de les nostres feines, de les nostres obligacions terrenals, està el gaudi, la bona relació, fruir de la terra, dels seus productes amb respecte i plaer.
La nostra identitat com a catalans valencians, illencs, també com a espanyols, s’ha construit en els darrers dos segles oposada al sentit mediterrani, a la nostra relació amb tot el mediterrani africà i asiàtic.., però és hora de recuperar-ho, i de fet en el projete de País que hem de definir ha de quedar molt clar aquest relat, SOM DEL SUD, i no podem traïr aquesta pertinença.
No podem, per exemple, relacionar-nos amb un estat que encara és colonial i etnocràtic que espolia terres als indígenes de la regió i practica l’etnocidi més descarat, com ho fa l’Estat d’ Israel (que representa el Nord en les terres de Masreck – per on surt el sol-), i tot això, malgrat els seus avenços tecnològics i en biomedicina, no poden ser excusa..I això és només un exemple.
En tot cas, i tornant al programa d’activitats que ens ofereix La Sedeta fins diumenge 24 de Novembre, avui dissabte a les 18h es podrà veure el magnífic documental de la senyora Hala Alabdalla sobre Síria. Seguiran els comentaris de la periodista i escriptora Samar Yazbek, i comptarem amb la presència de la mateixa directora Hala. Més tard, a les 21h podrem escoltar uns “Textos i música des de la Mediterrània” amb l’actriu Mònica Van Campen i la persussió i veu de Aziz Khodari. I demà diumenge, espectacle pels més menuts amb la Cia Mercè Framis, amb el “Xarop de Cargol, Poemes i cançons contra els mals del més petits” que és un espectacle d’ombres, que ningú s’hauria de perdre perquè és una veritable meravella.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que es veu, els Estats que envolten Israel són un mar de drets humans i de llibertats pels seus ciutadans i ciutadanes, si ho comparem amb Israel.
Els missatge vostre [“Elements aquests que configuren una cosmovisió molt clara, i molt mediterrània (on la migdiada és un símbol de gaudi i de plaer..)plantegen que vivim en un planeta terra que val la pena viure’l, i hem de treballar (o millor fer feina, que treballar deriva de tortura..), però no hem de viure només per treballar, i per produir plusvàlua i creixement, que seria la dèria d’un “Nord”(metafòric, i no tant..) que inventà el capitalisme basat en el creixement sense límits, un Nord extralimitat en la manera de concebre el món centrat en l’home (masculí i viril) que tot ho pot i tot ho ha de transformar (la natura) per viure bé (sic?¿).”] es pot molt bé correspondre als capítols 2 i 3 del primer llibre del Pentateuc, el Gènesi.
Ja veieu: els arabs o musulmans [o tindria de dir “els surenys”?] no són els únics que gaudeixen de viure i de la Creació. Tots som fills i filles d’un Senyor, i tots també hem viscut -d’una manera o altre- a la Terra Promesa (i a la península ibèrica també).
Atentament, i bon dissabte