Catalunya fa tornar els seus atletes de la Xina (!)

És una hipotesi. Vul començar així l’apunt d’avui, per avisar que allò que explique és una història virtual sense cap fonament, ni teòric ni pràctic, ni econòmic ni militar. I menys encara educatiu.

Després que Catalunya va apropiar-se de Canal 9, la Televisió autòctona valenciana, amb un clar intent d’annexió cultural i comunicativa (el principi d’una llarga relació, es pensaven), Espanya ha enviat les tropes per posar les coses a lloc: amb dues pepinades ha fet saltar pels aires un parell d’edificis del Racó d’Ademús i encara una sèquia de reg del Camp de Túria. Davant aital prova xulesca, i poc amistosa, Catalunya ha cridat els seus atletes desplaçats a Pequín a participar dels Jocs Olímpics perquè tornen a casa. Ara mateix ja volen cap a Barcelona, via Barajas, per incorporar-se al servei de salvació català: ni llengua, ni finançament, ni aeroports, ni bufes de pato…, no els calien tantes proves per enviar-nos la legió, la cabra i un llistat de protagonistes apareguts no fa gaire a la Cope, Cuatro, la Ser i A3. Total, amb poqueta cosa, els catalans abaixaran el cap, deuen pensar els cervells político-militars de la Torrebrunete.

Com que és una hipotesi, solament que fa mal als ulls i a l’esperit, la crua realitat a Geòrgia, l’assasí rus, i l’altre, el ianqui, i malgrat què pinta Europa, que no pinta res de res, i malgrat els morts civils, cada dia paguen els de sempre en aquesta realitat severa de Jocs Olímpics i guerra entre potències i poders per demostrar qui la té més llarga: el simulacre ja ens va bé al nostre cas. Pe tan absurd que es fa el viure manta dies.

Perquè, a veure, en el cas d’una declaració d’independència, qui vindria en favor nostre? Putin? Llavors ja no seria tan assassí, l’home. o potser ens convindria talment, si jugava del nostre costat. O potser vindria Obama? (se suposa que ja serà l’amo de l’altre costat del món). Total, si la cosa és ser independents, a costa de cinc mil morts, deu mil a tot estirar, pagaria la pena el risc?, l’objectiu?

Els valencians juguem a ser Ossètia. Després de la substitució, ací n’hi ha ara més epsanyols que no valencians. Catalunya fóra Georgia. I Espanya…, Espanya és Espanya. Perquè si fa de Rússia, llavors qui vindrà a salvar-nos?

Final de la hipòtesi.

TRES moralines i un dubte:
*Amb tota la reverència pels morts reals, ara sense jocs ni simulacres. Morts a tants llocs del món, malgrat les Olimpiades, o per causa d’elles.
**No és Putin el nou Karadzic? No ho va ser Busch a principi de segle? No s’acaben mai els Karadzic al món?
***Si un país vol ser independent, nosaltres no ho impedirem, no?
El dubte: cada vegada que acaba una prova a Pequín, potser n’hi ha deu, o cent morts més a Ossètia, a Irac, a Algèria, a Espanya… a València. Què triem, notícies o esports?

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *