És una hipotesi. Vul començar així l’apunt d’avui, per avisar que allò que explique és una història virtual sense cap fonament, ni teòric ni pràctic, ni econòmic ni militar. I menys encara educatiu.
Després que Catalunya va apropiar-se de Canal 9, la Televisió autòctona valenciana, amb un clar intent d’annexió cultural i comunicativa (el principi d’una llarga relació, es pensaven), Espanya ha enviat les tropes per posar les coses a lloc: amb dues pepinades ha fet saltar pels aires un parell d’edificis del Racó d’Ademús i encara una sèquia de reg del Camp de Túria. Davant aital prova xulesca, i poc amistosa, Catalunya ha cridat els seus atletes desplaçats a Pequín a participar dels Jocs Olímpics perquè tornen a casa. Ara mateix ja volen cap a Barcelona, via Barajas, per incorporar-se al servei de salvació català: ni llengua, ni finançament, ni aeroports, ni bufes de pato…, no els calien tantes proves per enviar-nos la legió, la cabra i un llistat de protagonistes apareguts no fa gaire a la Cope, Cuatro, la Ser i A3. Total, amb poqueta cosa, els catalans abaixaran el cap, deuen pensar els cervells político-militars de la Torrebrunete.
Com que és una hipotesi, solament que fa mal als ulls i a l’esperit, la crua realitat a Geòrgia, l’assasí rus, i l’altre, el ianqui, i malgrat què pinta Europa, que no pinta res de res, i malgrat els morts civils, cada dia paguen els de sempre en aquesta realitat severa de Jocs Olímpics i guerra entre potències i poders per demostrar qui la té més llarga: el simulacre ja ens va bé al nostre cas. Pe tan absurd que es fa el viure manta dies.
Perquè, a veure, en el cas d’una declaració d’independència, qui vindria en favor nostre? Putin? Llavors ja no seria tan assassí, l’home. o potser ens convindria talment, si jugava del nostre costat. O potser vindria Obama? (se suposa que ja serà l’amo de l’altre costat del món). Total, si la cosa és ser independents, a costa de cinc mil morts, deu mil a tot estirar, pagaria la pena el risc?, l’objectiu?
Els valencians juguem a ser Ossètia. Després de la substitució, ací n’hi ha ara més epsanyols que no valencians. Catalunya fóra Georgia. I Espanya…, Espanya és Espanya. Perquè si fa de Rússia, llavors qui vindrà a salvar-nos?
Final de la hipòtesi.
TRES moralines i un dubte:
*Amb tota la reverència pels morts reals, ara sense jocs ni simulacres. Morts a tants llocs del món, malgrat les Olimpiades, o per causa d’elles.
**No és Putin el nou Karadzic? No ho va ser Busch a principi de segle? No s’acaben mai els Karadzic al món?
***Si un país vol ser independent, nosaltres no ho impedirem, no?
El dubte: cada vegada que acaba una prova a Pequín, potser n’hi ha deu, o cent morts més a Ossètia, a Irac, a Algèria, a Espanya… a València. Què triem, notícies o esports?