Molts cops es silencia que els turcs van fer servir a soldats kurds (enquadrats en batallons especials) com a força de xoc per perseguir i exterminar per terra als armenis (enemics ancestrals dels kurds per un territori que els dos pobles han reclamat com a seu). Això no era cap novetat històrica. El llegendari Saladí, conqueridor de Jerusalem era kurd. Els turcs i els otomans tradicionalment reservaven als kurds com a força especial dintre dels seus exèrcits. Potser per aquell extermini i la llegendària combativitat dels kurds van precipitar que després de la Primera Guerra Mundial, les potències guanyadores (sobretot Anglaterra) fragmentés el seu territori entre tres estats i no els reconegués com a nació. Tota acció porta conseqüències.
A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
11 de desembre de 2013
Sense categoria
2 comentaris
“Hi ha algú que se’n recordi de l’extermini armeni?” de Manuel Forcano a “L’Espill”
La revista L’Espill, núm. 44, publica un article de Manuel Forcano sobre el genocidi armeni. De fet, és la reproducció d’un text que aparegué acompanyant el CD L’esperit d’Armènia, d’Hespèrion XXI i Jordi Savall.
Cada 24 d’abril el poble armeni commemora l’inici del genocidi que va sofrir el 1915 en mans dels oficials turcs. Les xifres de morts i de deportats esgarrifen. Es tracta de l’extermini sistemàtic d’una població: 1.500.000 de víctimes i 870.000 deportats. El territori va ser devastat; on hi havia esgléssies es construïren mesquites; l’escassa població supervivent va ser obligada a convertir-se a l’islam. El resultat de genocidi va produir la desaparició de dos terços de la població armènia. (n’hi ha més)
Cada 24 d’abril el poble armeni commemora l’inici del genocidi que va sofrir el 1915 en mans dels oficials turcs. Les xifres de morts i de deportats esgarrifen. Es tracta de l’extermini sistemàtic d’una població: 1.500.000 de víctimes i 870.000 deportats. El territori va ser devastat; on hi havia esgléssies es construïren mesquites; l’escassa població supervivent va ser obligada a convertir-se a l’islam. El resultat de genocidi va produir la desaparició de dos terços de la població armènia. (n’hi ha més)
Els fets tenen un primer episodi durant el regnat del sultà Abdul Hamid II, entre 1894 i 1896. El resultat va ser la mort de més de 200.000 persones a mans de l’exèrcit turc o dels kurds, que varen ocupar la regió. Les agressions continuaren durant els anys posteriors, sobretot, després de l’arribada al poder del “Joves turcs” el 1909, però prengueren un enfilall dramàtic el 1915. En el període de la Primer Gran Guerra, els armenis de la regió de Van es declaren independents. La repressió s’inicia el 24 d’abril, anomenat diumenge roig, amb l’execució d’entre 600 i 800 intel·lectuals i prohoms de les elits armènies.
El conjunt de fets que segueixen costen de descriure amb serenitat: condemnes en massa, deportacions, violacions de dones, atrocitats i atrocitats… Es vulga o no reconèixer, es tracta d’un preàmbul del la Xoà, de l’Holocaust. També hi va haver icineracions massives, inoculacions de tifus i sobredosis de morfina als infants, l’ús de gas tòxic…
El pitjor, però, és la negació dels fets. Encara ara, Turquia no reconèix que hi va haver un “genocidi”. L’article 301 del Codi Penal turc prohibeix “insultar Túrquia” i coarta qualsevol intent de reconèixer aquesta realitat. El premi Nobel Orhan Pamuk, va fer unes declaracions on es queixava del silenci del govern turc i es va veure obligar a eixir del país. Això va ser el 2005.
El conjunt de fets que segueixen costen de descriure amb serenitat: condemnes en massa, deportacions, violacions de dones, atrocitats i atrocitats… Es vulga o no reconèixer, es tracta d’un preàmbul del la Xoà, de l’Holocaust. També hi va haver icineracions massives, inoculacions de tifus i sobredosis de morfina als infants, l’ús de gas tòxic…
El pitjor, però, és la negació dels fets. Encara ara, Turquia no reconèix que hi va haver un “genocidi”. L’article 301 del Codi Penal turc prohibeix “insultar Túrquia” i coarta qualsevol intent de reconèixer aquesta realitat. El premi Nobel Orhan Pamuk, va fer unes declaracions on es queixava del silenci del govern turc i es va veure obligar a eixir del país. Això va ser el 2005.
La novel·la Quadern d’Aram de Maria Àngels Anglada, com vaig comentar ja en aquest bloc, recrea els fets del genocidi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!