Les metamorfosis. Llibre Primer (2)
‘A l’edat del metall més vil arribaren de sobte
totes les malvestats; sense fe, veritat ni vergonya,
les desplaçaren el frau, la mentida, la malfiança,
la violència i l’esbiaixat afany de riqueses.’
[…]
Sort que som de vancances, doncs, que és un temps que gairebé tot ho perdona, ho endolceix almenys, ho fa passar més fi, més polit i menys aspre; sens dubte fa anar avall avall el malson, l’aprofitament dels altres, l’abús, l’entoix, l’enveja veïna. Almenys els primers dies, que tenim tant de temps per anar paint, tants dies per davant per fer i desfer propòsits, somnis, reptes i aventures. Sort de l’estiu, de les vacances, perquè, en tot cas, el déu sobirà promet que hi haurà un altre poble ben diferent al d’abans i que sorgirà d’un prodigi.
Ai, no continue, no, que el xic em reclama perquè baixem a la fira, a cercar el millor desig, lúdic, de les nits a la fresca, en família. Deixe ara Júpiter i la seua dèria adormida damunt la taula, a veure què tragina per a més tard. Bones vacances i bon estiu.