A tall d'invocació

Enguany fa cinquanta anys de la publicació d’un llibre cabdal per a la societat valenciana: Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. Una obra que va originar una gran polèmica el 1962,  continuada, pràcticament, fins als nostres dies. El text de Fuster és una indagació sobre la identitat, sobre la història i sobre el caràcter dels valencians. Tot partint de l’anomalia com a poble: la desvertebració, la desconeixença de la realitat pròpia i la manca de consciència, l’autor hi repassa els fets històrics i socials per tractar d’explicar-la.

     La inspiració li l’ha havia provocada Jaume Vicens Vives i la seua Notícia de Catalunya on arribava a l’essència de la catalanitat a través del dualisme litoral/muntanya. Fuster traslladà la qüestió al País Valencià on veia les duplicitats aragonesos/ catalans, interior/litoral, esperit feudal/ esperit burgés com el germen de la nostra societat. La conclusió de l’escriptor és molt simple: “Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de dir-nos catalans”. Aquesta constatació l’havia fet parlant del oriolans i dels murcians, temps era temps: el 1325, Ramon Muntaner en afirmar que: “Son vers catalans i parlen el bell catalanesc del món”. (n’hi ha més)

         El de Joan Fuster és vertaderament el llibre fundacional del valencianisme; ço és la reflexió més pregona i entenimentada, documentada i sòlida sobre la qüestió. De no existir un anticatalanisme exacerbat, hauria pogut donar pas a un debat seré i ponderat, però esdevingué la causa —o el pretext— de condemnes i atacs. El que no s’ha dit de Nosaltres, el valencians és que és un llibre poc pedagògic, pensat per a un públic que ja sabia la història dels valencians i amb afirmacions ambigües per tal de passar la censura. El llibre de Fuster, escrit amb una elegància retòrica, fa pensar que tenia com a lector model un professor universitari d’humanitats.

         Després de Fuster, s’ha succeït una allau d’obres sobre el tema, d’autor com: Emili Gómez Nadal, J. V. Marqués, Joan Francesc Mira, Eduard Mira… Tots han perfilat, afegit, matisat, algunes de les tesis fusterianes… Les reaccions han estat, i són, dispars: alguns el veneren i altres el condemnen. Indiferents? Ben pocs. A tots aquells, però, que volen veure en el de Fuster un text insignificant, només cal recordar-los que a  l’autor el cremaren en Falles (en efígie) i més avant, ja en la transició, li varen posar bombes a sa casa.                

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!