Ulisses20

oh déus […]
ajudeu-me a trobar quin fou l’origen dels cosmos
i porteu fins al temps d’avui el poema continu.
Força abans de la terra, el mar i la volta celeste
no hi havia res més que aquella unitat primitiva
anomenada Caos, de masses informes, confuses;
Les Metamorfosis, Llibre Primer. OVIDI.
traducció de Jordi Parramon

Com que fa unes hores que he iniciat les vacances d’estiu, encara que amb tocs d’obligació, comence per declarar alguna de les lectures que, espere, em podré permetre durant el mes d’agost. Inicie Les Metamorfosis d’Ovidi, per qüestions de pes que ja aniré explicant, però que una cita de la contraportada del llibre, de Valentí Puig, ja valdria per convèncer-me de la tria: ‘Malament anirem fins que Les Metamorfosis no es llegeixi a les escoles.’

Per combinar el goig d’endinsar-me en la mitologia grega i romana, i en el Gran mestre Homer, combine dos llibrets excelsos de Maria Àngels Anglada: Relats de mitologia, els Déus i els Herois.

Tirant a trencar amb un any esgotador, d’alts i baixos, d’emocions i dissorts, d’un viure complex, al límit de l’esforç de vegades, amb la satisfacció de participar en projectes col·lectius amb veritable ànima, em refugiaré en el principi, en l’origen de tot plegat, segons el mateix Homer.

De vacances, doncs, si l’estiu i l’oracle ho permet: ‘Els Déus de Grècia tenien la seua estada a la muntanya de l’Olimp, on gaudien d’una vida feliç i alegre; però, sovint es presentaven a la terra dels homes, quan havien de passar fets importants.’
‘Naixement i infantesa’ Els déus, M.A. Anglada