Ulisses20

Aquesta vesprada hem fet la primera eixida a la platja, el primer tast d’enguany, al terme de Sagunt, el primer sopar incomplet dels amics. N’hi ha que no han pogut venir, però el bateig ha estat igualment vàlid. Cada any, el primer dia de platja és l’estrena de l’estiu, malgrat que dilluns la majoria treballem, malgrat que no desconectem de les responsabilitats, dels compromisos, de la decebedora situació política dels valencians, magrat que els ensortirs econòmics i culturals no són gaire afavoridors de res, és l’estiu. Per això aquest primer bany a la mar, a l’Almardà de Sagunt, obri l’estiu a totes les esperances i els desitjos que vulgueu pensar: malgrat que aquesta, com gairebé totes les aigües de platja valencianes, és marronosa, bruta, i tot el que explicareu sobre la contaminació es quedaria curt. Tant se val, és la nevereta, l’ensalada russa, la tonyina, els entrepans, les cerveses, les papes, el xipolleig, la sorra, la conversa, el passeig amunt i avall de banyistes de tot tipus, flacs, grossos, escarransits, panxuts, alts, baixos, i tota la fauna humana i diversa que sempre va de l’un costat i de l’altre a vora mar, després venen els de les canyes, la caixeta, la cadira de tela, i a mesura que va fent-se fosc ja comencem a alçar el campament, les pales, els cabassos, les estores, les tovalloles, la nevereta, i cap a la dutxa a casa… Quin goig, l’estiu, i aquest primer dia de platja, a l’Almardà, amb aquesta aigüeta brutosa, gairebé negra. L’estiu és que ens pot, ens doblega, ens afluixa, ens deixa anar el pitjor i el millor de cadascú. Benvingut l’estiu, i la platja, el primer dia de bany, amb els xiquets, les mares, les ties, i el goig d’haver acomplit el ritual familiar que ens van ensenyar els pares, de menuts: a la platja, a partir de les sis de la vesprada, la millor hora, sens dubte.
Ens hem fet el propòsit de tornar-hi. Ja veurem si tenim forces.