Ulisses20

Doneu-los temps, i idees, diuen les males llengües. En realitat avui volia parlar de tribunals, constitucionals o d’audiència, superiors, o de justícia, que gairebé tots toquen al mateix vent, o sonen al mateix ritme, contra la música de perifèria, o si voleu, contra qualsevol tonada antiborbònica, antifutbolística o lliurepensadora.
I si de cas no sonen suficient, els tribunals d’anomenada, hi ha sempre algú, president o ploramiques, de Zp a Savater, de la COPE a la SER, preparat que fer-los despertar del cansament d’estiu o del superflu hivern, perquè estiguen alerta les vint-i-quatre hores cada dia de l’any: que l’espoli valencià-català-illenc fa molts anys que dura?, no passa res. Però ai que l’espoli bufés al contrari, a favor nostre, mare, fins i tot els camioners actuarien d’ofici. Si mai Extremadura no rebés el doble de decència que la resta, ja s’inventaria algun parit com insultar-nos de cara, per fer-nos-la passar magra. Que els bascos decideixen decidir? Desperteu el tribunal, tots els tribunals, i tanque-los tots a la panxa de l’Audiència. ZP, amo del PSOE i del PSC, despertaferro defensor d’una sola pàtria, glòria i espirit, ja crida la lleva i el requeté (què fa ERC fent el cul gros del PSC, contra els bascos i contra valencians-catalans). No, Puigercós no ho fa pels diners, i pel refilet d’assumptes socials, pactar amb l’esquerra d’espanya que nega el pa i l’oli als bascos. Als catalans ja els nega el pa i l’oli la mateixa ERC, no calen Constitucionals, ni Audiències, ni Tribunals. Puigercós i els seus ja en són prou contra catalans i valencians.

Que Solbes torna a riure’s de tot plegat?, el Castells, el Puiger i la resta a pactar. O a callar. Amb el sabó i la butxaca plena, això. Però com és que no ixen escapats, els d’ERC, d’un govern que se’ls burla als morros, el Solbes, el Zp, el Castells, i tota la companyia de Jesús Maria i Josep d’espanyols del PSOE i del PSC? Com és que no diuen prou a la burla i a la riota? Qui els aferra al cul gros d’una pega que no els deixa parlar clar i sense embuts? Calen més insults, amics? Quina independència poden portar-nos o negociar-nos aquesta gent? Aquesta banda de venuts al sou de consellers, de directors, de secretaris… (em sembla que m’he passat, no?)

Mai els espanyols no ho havien tingut més fàcil, amb tribunals o sense, per parar els peus a la perifèria, als capricis de bascos, que també és la sobrietat i la coherència de l’Ibarretxe, a l’insult d’unes balances que tant se val que siguen publicades. Tant se val, perquè demostra que som faves, molt faves, mes faves que ningú a Europa.
Així que visca Ceuta, Melilla, Càceres i Badaloz, i tota l’espanya medieval, dels Gods als borbons, de la fórmula 1 urbana tan valenciana a la tercera hora de castellà i la bufa de periodistes massa nacionalistes (el Basses?). Visca la pròstata, l’all-i-oli, i els quaranta anys més de calvari que ens tocarà passar, fins que els nets del Puigercós i companyia tornen a decidir de modificar un pèl l’estatutet d’aquesta regió que un dia volgué ser nació. Aliem-nos amb els vencedors, abans no ens fiquen tots a la caseta, llepats i commoguts. O morts a seques.

Sort que ara vindrà Madonna a xuplar-mos la fava, als valencians, per quatre milions d’euros de l’ala, de l’ala del president de la diputació. L’últim que pague l’entrà, en aquesta fira de folls.