Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Hospital (4): a casa, de moment

Entre a la casa dels pares, li demane a ma mare si s’ha dutxat, que vull portar-la a l’hospital a veure mon pare. Ton pare?, si és al corral, per a què vols anar a veure’l a l’hospital. Li dic que no em faça broma, que vaja preparant-se. No faig broma, em respon. Molt m’he desmemoriat, però acabe de veure ton pare al corral. Li insistesc, però ella no afluixa, m’acompanya al corral. Em trobe el meu germà, li dic que la broma de la mare no és minsa. Quina broma, em demana ell… Que el pare és a casa. Comprova-ho, em diu. Collons, és veritat, mon pare és al corral, adobant l’espai del gos, deixant-lo com ell el vol, organitzant no sé quantes coses més. No sé com reaccionar, malgrat que estic content, que és una sopresa tot plegat, em mire ma mare, que m’observa amb no poca sornegueria (descregut!). Li demane a mon pare que fa, com es troba, què fa ací, qui l’ha enviat, com ha vingut, com és que ningú no m’ha avisat de res… Dispare les preguntes tant de pressa que em deixe els interrogants. Les respostes.
–No em faran més proves fins dilluns que ve, així que m’han donat l’alta fins diumenge.
De moment som a casa, dic, això és el que compta. Però ja has començat a treballar més del compte. Això no és treballar, em replica, organitze tot el que heu desorganitzat aprofitant-vos que no hi era. És veritat, mon pare ha tornat i ara tot sembla gairebé normal, com abans del primer ingrés. Aquesta serà una setmana llarga, també, de molta discussió, em tem. Però totes les cares d’aquella taula reflecteixen l’emoció del moment, el goig de trobar-nos plegats. Fins diumenge almenys.

Afegit: hi ha retallada de personal, som en un mes difícil, perquè l’estiu fa tuf de vacances i d’un ritme hospitalari diferent. Els hospitals valencians estan sotamínims, tot l’any, no cal esperar les vacances. Malgrat les campanyes del PP, les obres estan aturades en qualsevol dels hospitals valencians, alguns serveis van tancant-se. Fins i tot corren perill les urgències en alguns hospitals importants. La retallada de recursos és intensa, amagada, nocturna, conscient, de provocar la desaparició d’alguns serveis. De primer, cal anar pagant els capricis (la fórmula 1, per exemple), després perquè no hi ha eleccions a la vista, de tercer, perquè la veritable política d’atenció social no és el fort dels polítics valencians. Malgrat els estirabots de Rita, Camps o Rambla.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent