L’últim dia d’agost: ai, ai, ai

Passa l’estiu, passa la calor, passen les vacances, però els presos polítics són allà. Atrapats per un estat feixista.

Moltes coses s’acaben, que s’acaben les vacances, la vida, fins i tot un bon plat d’arròs, s’acaba, però espanya és un model de repressió que no s’acaba, com una lliçó magistral contra els drets humans que hagués de durar sempre. Contra la llibertat, sempre: espanya franquista, espanya psoe, espanya podem, qualsevol espanya és un dels espais antidemocràtics més sever i incapaç. És la història d’un bunyol o d’un rodar de ratolí en una roda sense eixida. Inútil. La identitat espanyola delata tanta  inseguretat, o menyspreu, com baixesa. A les carassetes, als cotxes, als canells, han d’ensenyar allò que no poden lluir, ni tenir, pobres. Però ens tenen colonitzats. Als valencians, sobretot, agafats dels ous. De la figa, diran les puristes. Sort que demà començarem un altre curs on podrem explicar que n’hi ha més món, un altre món possible. Sort encara de l’escola, si no es desorienta gaire.

Demà començarem un altre curs. Si n’hi haurà un altre curs. Tornarà la feina, si és que n’hi ha feina, i tornarà la desorientació, si no posem rumb a la llibertat, a la vida, a la intel·ligència. D’això ja n’estem segurs, que no en faltarà, de ganes de treballar, d’aprendre, amb un coratge que els mestres caldrà que engreixen enguany, amb major mesura. A l’escola, al carrer, en el dia a dia de la política, de la cultura, de l’economia, caldrà coratge. Au, mestres, si aquesta nit encara podeu dormir d’un colp, tanta passió com demà i molts dies seguits necessitareu.

Malgrat que ho diu Carme Junyent, que la passió està sobrevalorada. Com ella fa, en acabar els seus apunts diaris de la llibreta, demà en parlarem.

Ara torne: comença el curs 2020-2021

Anit vaig ser al concert de Magdalena Martínez, flauta, i Miquel Pérez Perelló, guitarra, a l’esplanada de l’ermita de Montiel, a Benaguasil. De dalt estant, hom pot admirar la comarca El Camp de Túria, gairebé sencera, una visió extraordinària que valdria per explicar un curs sencer de geografia, si l’escola no anés tan desorientada.

Pel que fa als músics, si són boníssims, hom només pot escoltar-los, per admirar-ne els detalls, l’esforç que suposa un regal en aquesta situació extraordinària que vivim. gràcies a Carles Subiela i Consolat de Mar, els pobles podem gaudir d’un nivell de cultura privilegiat, mentre d’altres fan festes il·legals i inútils, en aquesta festival irresponsable que ens toca de viure.

Avui és trenta d’agost, fa un any que es va morir Llorenç i torne a escriure al bloc després de dies d’abandonament i feina a cabassades, al camp, sempre al camp. Avui he enviat l’últim missatge als alumnes de quart de primària, en considerar que potser que sí que ja s’ha acabat el curs i en unes hores en comencem un altre. El diari parlava de la lectura, de les passions, dels llibres i d’algunes aparadors de llibreria que he trobat durant l’estiu. Més endavant en parlaré, de nou.

Abans de tancar, us recomane la Llibreta de vacances de Carme Junyent, possiblement el millor que he llegit aquest estiu, en favor de la lectura, les llengües i la intel·ligència. És un regal diari, breu, ajustat i sempre sorprenent. Un tresor.

Si encara m’anime, demà us diré res més.

Renuncieu a la corrupció o no, el PSPV?

Fa uns anys vaig convidar el Psoe de Picanya a convertir-se en el primer partit socialista d’un País Valencià Independent. Els demanava que renunciaren, sobretot, al robatori contra els valencians que espanya ens feia cada dia. Almenys, els demanava que li feren front, que es plantaren davant la burla i el saqueig del seu propi partit contra nosaltres. Naturalment que no em van fer cas. Però jo els insistia. Els explicava que aquell lladrocini era intolerable, i que la corrupció no es podia aguantar per enlloc si no n’ets còmplice convençut. Van dir que exagerava. Ells i jo sabíem que em quedava curt, del nivelld e corrupció espanyol.

Quan el calvari valencià era a mans del pp, durant vint-i-cinc anys que ens van governar a valència, els criminals de rita, camps, cotino, i tota la patuleia, les seues majories absolutes no eren a compte de res, ni gratuïtes ni regalades: era necessari que en els nostres propis cercles, la gent els votés, malgrat que sabíem què cuinaven, com robaven, com enfonsaven el país, com s’enriquien, i sobretot, com van arruinar el futur de milers de joves, de generacions senceres. Però de segur que en els nostres cercles propers, n’hi havia que els votava, perquè d’una altra manera, els comptes de vots no eixien.

Ara, amb el pspv passa si fa no fa, que tens coneguts, companys de feina, veïns, fins i tot amics, que són d’aquell partit, el pspv (si d’aquest partit en queda res), o del psoe valencià (que no pinta ni fava a espanya). Sí, n’hi ha que conserven aquest carnet, que ara mateix vol dir defensar la corrupció monàrquica, els abusos judicials, l’empresonament de demòcrates i l’acaçament de joves només pel fet de cantar, actuar o manifestar-se. Sí, el pspv, ara mateix, li fa el joc al psoe valencià i a l’espanyol, per tant és còmplice de la merda que sura, que empastifa, que embruta la dignitat d’homes i dones.

Em demane com és que no renuncien, a aquest estat contaminat de corrupció, de crim, de filldeputa l’últim, en canvi de fer net, de demostrar honestedat, de voler avançar cap a una societat on l’ètica i l’equitat no siguen utopies. Sí, ja sé que em diran innocent i càndid, però Voltaire els pegava cent voltes a coneixement i respecte. Cent i alguna més.

Sí, molts dels que coneixem, coneguts, companys de feina, veïns, familiars o fins i tot amics (!), no veig que hagen renunciat, ni comunicat, ni expressat un rotund desacord amb aquell femer d’espanya i la seua política de corrupció sine die.

Perquè davant el robatori que el mateix PSOE d’espanya farà ara als ajuntaments, per mantenir la corrupció i el vassallatge, la prostitució monàrquica i els abusos judicials, ja no n’esperem res. Res de res! Només silenci còmplice d’una conxorxa que, als valencians particularment, als nostres fills i els nostres joves, els roba el futur a curt termini. I a llarg els ofega fins al suïcidi. Però de la corrupció? Del crim organitzat per aquella casa de putes? D’això també badeu?

Fa uns anys, vaig convidar el pspv a renunciar a espanya i a convertir-se en un partit valencianista, capaç des del socialisme (si ells volien mantenir aquest tret del materialisme dialèctic tan formós com poc creïble), de defensar els valencians i els joves valencians que, ho vulguen o no els polítics, mereixen major respecte i un futur decent i esperançador. Però ni aleshores ni ara, ves que el moment i l’ocasió convida a fer una ratlla llarga per començar una cosa nova… La resposta no és sinó ajudar a la conxorxa espanyola contra el coneixement, la ciència, els joves o l’escola mateix…

I encara continuem sense resposta!

[a la foto, una taula de criminals en favor de la distribució de la riquesa a parts iguals]

 

El debat sobre el cinema i el clima

Si l’estiu és tan diferent com el voldreu descriure, a l’Ateneu el combatem amb propostes i activitats solidàries: quan els corruptes fugen, només els llepons els defensen amb l’amargant de saber que el pessebre no alimenta traïdors, sinó rucs que fan el fatxenda amb carassetes bandereta: estil corrupte, estil feixista, estil com més tarquim més merda sura en aquell estat i jo ho porte a la cara!

Dijous obrim debat sobre el cinema i el clima, el primer món i els altres (fins i tot els submons), una pel·lícula documental contra la idiotesa d’una majoria de pel·lícules d’estiu superficials i gratuïtes. Un debat sobre l’agricultura i el clima, l’alimentació i l’abús, l’abundància i els joves consentits i aviciats. A partir d’una idea senzillla, si plantem arbres, més arbres vull dir, potser que aturarem l’erosió d’alguns indrets en perill, hom planteja l’equilibri entre treballar per al benefici propi, amb l’afegit de la supervivència, o col·laborar amb els altyres fins al punt d’oblidar-te’n dels teus. En canvi, la innocència o la candidesa farà que encara pensem que els polítics dels països rics (ja sabeu que espanya està arruïnada i no compta) decideixen quin planeta deixaran d’ací a poc, perquè tornen els de Mart i planten les tendes i aparquen les naus espacials.

Debat sobre el cinema, dijous, 6 d’agost, al corral de l’Ateneu. Amb carasseta antiborbònica. 22.30h