L’Aljama torna, renaix!

L’Aljama renaix cada any amb la Mostra de ball popular, la música i la tradició, però sempre passada, aqueixa tradició que perdem amb cada rentada, per un sedàs d’estètica, de bellesa, de posar cura a les coses que hom estima i voldria sempre conservar en els flascons dels perfums inoblidables.

Aquesta vegada, la Mostra havia convidat l’Alkartasuna Dantza de Bermeo, una trentena de balladors i balladores que van portar a Bétera la tradició de la música i el ball popular d’Euskalerria —la jove que els va presentar, va fer ús de les tres llengües amb una facilitat extraordinària (normalitat?), centrada sobretot en un poble de mar: vam poder veure ballar el patró o president de la cofraria damunt la caixa que guarda eines, records, ofegats, diners, que allò pesava sobre els muscles dels que aguantaven aital jerarquia. I vam veure alguns balls que s’assemblen a balls valencians, olles i cassoles, xa.

Per la participació de l’Aljama, enguany havien convidat músics excepcionals, Tobal Rentero, Efrén López, Ciro Montanari, i encara la rondalla s’havia enfortit amb la veu de Marieta i els músics Vicent Tautero i Carles Durà. Oh, la música anit era una joia, i afegia un valor d’excepció. N’hi havia més col·laboracions, en la direcció de ball, en les llums, en el so, i tot plegat el conjunt va lluir com cada any de manera extraordinària. Fóra una llàstima que tant d’esforç, només es puga gaudir un colp l’any, com una esclafit que comença i acaba en una hora. A més, aquell estil de ballar, els moviments, els passos —repetiré que l’Aljama ha elevat a la categoria de culte el ball tradicional—, és una pena que no tinga major difusió o més representacions, per exemple, en aprofitar el Nadal.

Com cada any ho dic i ho reivindique, l’Aljama mereix l’esforç que calga per veure’ls actuar més vegades en un escenari o a la plaça. Si mai no els heu vist ballar, potser que us perdeu el bo i millor del ball tradicional: el bolero de l’Alcúdia, amb els arranjaments d’Enric Murillo, i la direcció de la mestra de ball, Imma López, són sens dubte un moment únic: guardeu-lo com un dels tresors estètics del ball popular dels últims cent anys.

Si encara ningú no s’anima a fer-los ballar públicament més vegades…

La festa de l’Aljama era també una caixa de solidaritat en favor de la fundació Vicent Ferrer, amb els parlaments de Siona Ricart i les fotos i audios Bes: el vídeo de commemoració dels cinquanta anys d’aquesta Fundació, emotiu i compromés, quina llàstima que no tinga una subtitulació al valencià com cal.

Al final de l’encontre, bascos i valencians van ballar una jota de Bétera, ep, que no sabries dir qui la ballava millor. Per molts anys.

Una constitució feixista, no gràcies

Una constitució que permet el feixisme al parlament, que permet els presos polítics, que permet uns justícia feixista, amb franquistes vestits de jutges, amb franquistes vestits de fiscals, amb franquistes vestits d’advocats…, és una constitució què, model?, de transició?, de visionaris?, d’intel·ligents a seques? A cagar a la via! Aquesta constitució espanyola que permet el feixisme és un document feixista, interpretat i governat per feixistes.

Als valencians ja ens va bé, pel que sembla, aquesta ruïna política i econòmica, disfressada anys i panys per enfonsar-nos a la misèria. Que la festegen ells, i a escriure la nostra. Va, animem-nos a tenir decència política!

Però no, sembla que el govern valencià festejarà la constitució espanyola, malgrat que els jutges l’esgrimeixen contra els valencians: contra l’escola, contra el dret civil valencià, contra qualsevol cosa que faça pudor de valencià, els jutges espanyols, feixistes en la seua majoria, carreguen contra els valencians… Però el MH vol fer festa constitucional, per aquell document cagamànecs que mai, mai de la vida, no ha defensat els valencians, el contrari.

A cagar a la via la seua constitució.