Diari de la fira de Bétera (2): contra un hivern de l’esperit

«Si una nit excelsa en porta una altra!»

En el quadernet “Clàssics per a la vida” que el mestre Nuccio Ordine va escriure fa uns tres anys, treu un paràgraf a Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar que sembla una recepta, en favor de la cultura i el coneixement dels homes, una medicina contra la ignorància que, ara que patim tanta objecció contra la ciència en canvi del cretinisme,  només es pot administrar voluntàriament, en dosis individuals. Ho teniu a la pàgina seixanta-vuit, del llibret que va editar Quaderns Crema: “Fundar biblioteques era encara construir graners públics, amuntegar reserves contra un hivern de l’esperit que, per certs signes i a desgrat meu, veig a venir.”

Rosa Serrano va ser a l’envelat de l’Ateneu de Bétera, en visitar la nostra fira i voler participar contra aquest o qualsevol dels hiverns de l’esperit que predicava la mestra Yourcenar, i Rosa va fer-nos un relat de joventut que ens va tenir atrapats, lligats a la narració, a la lectura, a petites històries de vida que conformaven una dona forta, inquieta, capaç de construir-se una cambra pròpia i capaç d’ajudar altres dones a construir i a construir-se.

“Construir és col·laborar amb la terra…” M.Y.

La diglòssia familiar obligada, la vida escolta, els dies convulsos d’universitat i protesta, els tancaments, les corredisses per les amenaces constants de la dictadura feixista, les discussions al carrer i a casa, perquè els pares no entenien que el seus fills es jugaren res al carrer, o potser perquè patien, tan bé com coneixien la brutalitat de la violència feixista i allò que eren capaços de fer, els violents; un concert especial de Raimon a Ubeda_espanya, les dones que van ser referent a la seua vida apareixen en aquestes memòries, el relat en viu entusiasta, passional, que va filant amb una mestria extraordinària…

Això és una mestra excelsa per la lectura en públic. Què ensenyem els mestres, doncs, si no és a enaltir el coneixement sencer del país, que si us penseu que només ensenyem a llegir badeu, home, que és el país que ha d’aprendre, tant com ha d’aprendre. […] El temps passa però ens estaríem escoltant la mestra Rosa durant hores, com ells explica els anys seixanta, els setanta, València, Paris, Barcelona… Com lluita contra la desmemòria col·lectiva d’un país valencià que continua amenaçat, que no ha deixat mai de banda la persecució terrible de partits i forces, mitjans i poders que ens ataquen els fonaments, l’escola, la llengua, aquelles forces patètiques que es pensen redemptores salvapàtries: falangistes de merda.

Les petjades del temps són les memòries d’una dona extraordinària, que anit va ser supervendes a la Fira de Bétera, i que ens acompanyarà durant uns dies una lectura per explicar-nos la història dels valencians, d’un grapat de valencians cabdals en la segona meitat del segle XX. Alfred Ramos m’ha demanat un text que en parle d’aqueta mestra fundadora d’Escola Gavina entre més fites, dels primers anys d’escola i de mestra vol que en parle, i ja veurem què sabré dir.

Quina nit, a Bétera, contra els hiverns de l’esperit!

 

Diari de la fira de Bétera

Anit vam tenir una de les visites especials, excelses, dins el programa de llibres i presentacions de la fira de Nadal a l’Ateneu de Bétera. L’envelat que enguany estrenava aquell corral noble d’Epicur era ple. Un ple correcte, no us penseu que cap dels presents havia de treure els peus per fora, o els braços, menys encara el cap, però no ens podíem queixar, ni l’organització, ni el convidat, ni l’atzar venturós valencià per la cultura. Per exemple, l’edat principal no baixava dels cinquanta, potser que raspallés els seixanta. Així que de joves menors de trenta, ni un ni mig ni cap. Vol dir això que el jovent valencià que habita la comarca no està interessat per la ciència o la cultura… HO està, però anit tenien coses més principals a fer. I una llàstima que tants mestres i professors, i una escola al terme que té premis aquests idiotes d’escoles “top”, es perderen aquella incitació punyent, del convidat major, a llegir sobre ciència, o a llegir a seques. Malgrat tot, Martí Domínguez va ser ben acollit i ell s’hi va sentir com a casa, a uns pocs quilòmetres de la seua caseta de camp entre els termes de Bétera i Godella. Però ves que ens vam descobrir que tenim el mateix comprador de taronja, els dos, i això encara ens va alegrar més la nit i les lliçons de ciència sobre Kuhn, Wilson, Darwin, Faraday o Lynn…

«Si nosaltres només patim per aquesta manca d’encaix entre els valencians i el coneixement, xa, almenys entre els joves, que són els que han de salvar-nos de la barbària i la salvatgia feixista que senyoreja per places i carrers i mitjans públics.»

 

Aquesta nit tenim un altre dels plats forts del programa i podreu redimir la vostra penalitat amb una altra de les aproximacions culturals a Epicur: sí, avui l’escola ocuparà l’envelat. L’escola, la mestra, l’editora, la dona de cultura i de compromís ferm, entusiasta, incansable… Rosa Serrano presentarà “Les petjades del temps”, un llibre que ha editat Balandra i que aplega una part de la vida d’aquesta dona majúscula, en un país perdut, emboirat, difús, però que ella, com altres dones i homes, ha treballat per desemboirar i fer-lo practicable. O potser us penseu que no es podrà respirar mai —és una metàfora sinyors—, en aquest país valencià de panses i anous? Ves que costa de posar-li fonaments, però és que venim de molt lluny, de moll i d’entarquimat, d’un camp d’argiles que no n’hi havia manera de veure l’aigua clara: anys i panys d’escola valenciana, anys i panys de llei d’ús, anys i panys de llauradors, o mestres, o músics o actors de teatre que volien remeiar lo impossible, ves si el nostre infern era profund. I potser que ho continua essent, malgrat uns detalls menors.

Un colp deixatat el discurs (ací digues tantes burrades com et càpiguen), us esperem aquesta vesprada a Bétera: per Epicur, per l’escola, per la història dels valencians, per escoltar una dona cabdal en el segle XX dels valencians de la ciutat i rodalies. Si avui no fem el ple, aleshores déu proveirà, que diu la dita bíblica, però llavors haurem perdut, i tornarem, tornarem a recomençar, perquè sembla aquest el sinó dels valencians, almenys el dels homes i dones que han dit prou de cretinisme i borumballa.

Resum: “Les petjades del temps. Memòries” de Rosa Serrano. Presentació a l’envelat de l’Ateneu de Bétera. 28 de desembre de 2019. 19.30h

Comunicar la ciència: Martí Domínguez

És divendres, 27 de desembre de 2019, i l’Ateneu de Bétera rebrà avui un dels escriptors més importants, dins el programa de la fira de Nadal, enguany homenatge a Llorenç Giménez.

Avui, 27 de desembre, encara amb tot de presoners polítics, repressió i una justícia espanyola bel·ligerant amb la democràcia, l’Ateneu ha convidat un dels homes principals de la literatura del país, un dels comunicadors de ciència més reeixits, capaç d’atrapar-nos amb petites històries de Lucreci a Galileu, de Botticelli a Newton, de Goethe a Darwin… Llegir-lo és un deure, sobretot els llibres que publica sobre ciència i divulgació: Veus de ciència, El somni de Lucreci, les històries naturals…, són llibres obligats per qualsevol mestre, o professor, o alumne de secundària: a Batxiller, haurien de ser obres obligades per començar el curs, si hom volgués prestigar la lectura dels batxillers i, sobretot, dels seus mestres.

Si és divendres, 27 de desembre, tindrem aquest goig al poble, a la plaça del Mercat, i en podreu parlar, escoltar, debatre sobre ciència o coneixement, i aprofitar aquest Nadal més que mai no ho haureu fet, en canvi d’aprendre, de conviure, d’incitar-vos a la lectura científica. També ens podríem demanar, els valencians, com és que llegim poc, i com és que, damunt, llegim tan poc en valencià, i encara més pregonament, com és que llegim  res, si és que llegim res, que pegue en científic? Tot això abans de venir a escoltar un home cabdal del coneixement, a més de director de la revista Mètode, professor, divulgador i escriptor. Perquè de tan en tan, Martí Domínguez també fa literatura de creació, de vegades sobre protagonistes universals -Goethe, Voltaire, Cézanne, Buffon…-, hom podria pensar d’on poua el temps, aquest home, com és que abasta aquesta immensitat de camins, àmbits, espais, indrets, amb tot de produccions cultes, elevades, exquisides…

Sobre la presentació de La sega a Bétera, o fins i tot , si vingués al cas, sobre la futura presentació de “L’esperit del temps” en parlarem d’ací en avant, però no direm res més ara.

Si és divendres, 27 de desembre, el programa de l’Ateneu de Bétera d’enguany us convida a revisitar la plaça del Mercat i acostar-nos a la ciència, a la comunicació, a la literatura d’alta volada. Benvinguts.

 

Nadal, infant primordial

Infant dels infants tots, que acabes just de néixer,

saps prou que en fuig el temps i ja no et veurem créixer

fins a fer-te prou gran i, en afable conversa,

ens pugues ensenyar que poc hi ha hora adversa

si el delit que ens emmena és prou viu i esplendent,

i tremola tothora com una flama al vent.

 

Infant dels infants tots, d’una naixor auroral,

llevant sense ponent del jorn primordial,

no apagues pas encar, l’estelada que roda

per l’univers i, folla de tendresa, broda

la nit que ens aporuga amb la mort abismal.

Infant, avui que tornes, retorna’ns a Nadal.

JEM CABANES, Nadal 2019

 

A portada de Vilaweb, això sí que és la grossa!

Avui som a portada a Vilaweb!

Una exposició recorda i homenatja el contacontes Llorenç Giménez

L’exposició, que serà itinerant, s’inaugura avui a l’Ateneu de Bétera

Aquesta vesprada s’inaugura a l’Ateneu de Bétera l’exposició itinerant ‘Llorenç Giménez, el primer contacontes’, a càrrec de l’Ateneu de Bétera i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. Gaudeix de l’ajut de la Diputació de València.

La inauguració serà a les set i inclourà les intervencions de les presidentes de l’Ateneu i de l’Institut, com també del president d’Escola Valenciana. De dilluns i fins a Reis es podrà visitar cada vesprada a l’Ateneu, que aquests dies organitza la tradicional Fira del Llibre.

Llorenç Giménez: l’home, els contes, el país

«Hi havia una vegada un mestre, contacontes, rondaller, animador i escriptor que viatjava amb una maleta per escoles, places, carrers i pobles. La seua passió era contar contes a xiquets i xiquetes. Jugava amb les paraules i les acompanyava de melodies i jocs. Perquè jugar era una altra de les seues passions, com les sorpreses, les rialles i la imaginació; acompanyat d’una rateta, ens visitava cada inici de curs o en les festes de l’escola. I omplia de gom a gom la biblioteca…» La infància a l’escolagavina
Ja tenim la invitació a la Fira de Nadal i Reis d’enguany. Ja tenim els cartells principals i el programa gairebé enllestit al 95%. Començarem els 22 de desembre, diumenge, amb una exposició homenatge a Llorenç Giménez. Us envie la tarja perquè la feu córrer tant com vulgueu entre els vostres contactes. Serà una vesprada-nit per recordar el nostre amic i soci. Un moment inaugural, emotiu. Farem un tast de vi del país i hom dirà unes paraules de reconeixement. També podreu fer una bona tria de llibres per regalar o regalar-vos bones lectures. Pel que fa al programa d’enguany, que anirem filant i desfilant durant la setmana, feu-lo arribar a escoles, a instituts, a casals a la gent amb interés lector, a home si dones que vulguen compartir activitats de coneixement, sobre les llibres, sobre la ciència o la música… Perquè tindrem activitats de ciència i de literàries, presentacions de llibres, actuacions, música, tast de vins, sopars enfaixats o encomanats, entre més sorpreses… Finalment, entre els convidats, hi haurà físics, escriptors, periodistes, cantants, músics i enòlegs.
el 22 de desembre, 19.00h, INAUGURACIÓ
esperem una gernació de convidats, així que els dos dies previs necessitarem la vostra col·laboració per netejar, preparar, adobar els espais de la fira, l’envelat, i la llar de foc, on hi haurà l’exposició.
el 23 de desembre, el convidat serà el professor, Ernest Arnau Marco, que és físic i màster en astrofísica. Ha fet un llibre infantil, Andrew y los gigantes de Newton, una de les primeres lectures científiques per a xiquets i xiquetes a partir dels 10 anys. L’activitat l’ha organitzada Asstec (associació de ciencia i tecnologia), i ells se n’encarregaran de la presentació i d’un taller científic.
el 27 de desembre, el convidat serà l’escriptor i periodista Martí Domínguez, que ens presentarà dos llibres: Veus de ciència, una de les obres de major interés sobre divulgació d’homes i dones, sobretot del XX, que han marcat l’avanç científic del segle. I també ens presentarà “Històries naturals”, un aplec d’articles lligats a la natura i la biologia.
El 28 de desembre soparem a l’Ateneu i els convidats seran Xavier de Bétera i els alumnes de l’escola de cant d’estil del conservatori de Catarroja. Si el fat és venturós, tindrem Sarao. Encara penja d’un fil si aquella vesprada presentarem res més, un llibre de memòries. Però…
El 2 de gener el periodista Vicent Partal farà una xarrada sobre periodisme i referents periodístics actuals: cap a on va la premsa del s. XXI?
El 3 de gener, es farà la presentació de la nova Guia de Vins de Joan C. Martín, i el convidat serà el president de la DO Catalunya. A més, l’Ateneu serà l’organitzador del lliurament dels premis als tres millors vins de la guia: això és, tindrem convidats tres celleristes del país que encara no us podem destapar. La nit està organitzada per l’Aula Vinícola i el mateix Ateneu.
El 4 de gener tindrem un programa doble. De l’un costat, l’escriptor Carles Fenollosa ens presentarà la seua novel·la Narcís o l’onanisme, i ens farà un tast del panorama literari valencià més actual. De l’altre, una Associació que estudia els rèptils valencians, farà la presentació dels seus objectius a l’Ateneu i ens explicarà tot d’activitats per qui estiga interessat a col·laborar d’aquest estudi i observació.
El 5 de gener, la Nit de Reis, farem la cloenda de la fira amb el tradicional sopar de comiat.
Si fa no fa, aquesta és la proposta ara mateix del programa, que encara podria modificar qualsevol serrell si cap dels convidats, o possibles convidats, ens proposen una altra cosa. Atentament, l’equip organitzador de la fira

Negociar amb els carcellers sanchez i avalos

Si n’hi ha cap govern que incompleix, lleis, normatives, drets i promeses, és l’espanyol. Fa anys i panys que ho fa, desdir allò compromés o saltar-se fins i tot les lleis que ha aprovat prèviament. Li ho ha recordat europa, fins i tot l’europa còmplice d’aquest estat feixista, l’ONU o amnistia internacional. Li ho han recordat tribunals europeus, governs, o ong’s internacionals. Sobretot pel que fa a drets i llibertats, però també a qüestions d’economia, patrimoni, cultura, o justícia, fins i tot pel que fa a ètica, li han recordat no pocs organismes internacionals, que espanya era un niu de corrupció que només si defensava el clavegueram més lligat al franquisme i tots els seus poders: monarquia, església, poder judicial, policial, empresarial, fins i tot periodístic. Tot passava per aquell sedàs putrefacte de l’incompliment.

Però vet ací el polític “avalos”, homenic i mediocre, que ens amenaça que, sense agenollar-nos, no n’hi haurà diàleg. Aquest home, incapaç de defensar la taronja dels valencians (ell diu que és valencià), quina promesa podrà acomplir, ell que s’ha negat a parlar la llengua dels valencians, en menystenir-la, o considerar-la menor, incapaç avalos amenaça que sense llepar el cul de l’amo (ni és ell ni el seu cap) no ens pensem que xarraran de res, els seus del psoe. Home, hom dirà, però a València, entre valencians, hom té el dret de no usar mai la llengua, si no és la llengua de l’imperi! Vet ací, doncs, els valors que representa aquest home i què serà capaç de dialogar. I encara pitjor o similar o tant se val, el seu cap sanchez.

A genollons, a llepaes, que vulguen fer els representants d’erc és cosa seua i del seu partit, i la burla durarà anys, farà ratlla i quedarà com un altre dels insults espanyols a la democràcia. Però hom podria pensar que la bona voluntat és arribar al diàleg, i que la jugada d’erc és necessària per arribar a una línia d’eixida, entre iguals.

Una merda, que m’entens? espanya no ha fet cas de l’ONU, ni de la Unió Europea, ni dels tribunals internacionals, ni de res que l’obligue a la democràcia plena. Espanya, ara mateix sanchez i avalos, sense accents i minúsculs, són carcellers d’una dona excelsa, Carme Forcadell, entre més polítics o representants de la societat civil democràtica catalana, són això, carcellers, que tenen prohibides les televisions que no es convenen o no són prou feixistes, que mantenen a consciència el desequilibri de finançament valencià només per tenir-nos agafats dels ous, collats als seus designis, com si ells foren res, entre incapaços i inútils, que ens tracten com si els criminals fórem els valencians, com si els deguérem la vida, i els haguérem de besar el sòl que trepitgen… I és amb aquests, els autèntics corruptes i criminals, que hom pensa que farà un bon negoci democràtic, si afluixa, si acota el cap, si els regala que ens governen en canvi de mantenir presoners polítics, l’amenaça feixista, mitjans que no els convenen castigats o desconnectats, aquest que apliquen normes contra la democràcia dels parlaments autonòmics, que ens ofeguen les inversions (fins i tot les que ens corresponen segons les seus lleis pudents), que ens ataquen la sanitat, l’escola, la llengua, la dignitat de ser… És amb aquests passarells que pactareu els republicans?

Hi havia aquella faula de l’escorpí i la granota: l’escorpí havia de travessar el riu, passar el tràngol a llom d’una granota: “que no, que no et picaré” deia l’escorpí, sabeu… Fa tants segles d’Isop i de les fàules, i dels enganys que ja depassen l’ètica, fins i tot la política.

*Pactar amb els carcellers avalos i sanchez, sense accents i minusculs? Mai, Mai de la vida.

Els somriures d’un concert a Llorenç Giménez

Un sol esplèndid, el pavelló de gom a gom que no hi cabien més cadires, els xiquets preparats per eixir a l’escenari, un escampall de famílies pel pati, la parada de llibres, la barra del bar-café perquè la intendència no falle, l’equip de la cuina que no afluixarà durant hores, l’escola infantil que comença a desfilar abillada de mocadors, tot plegat anuncia un concert sentit, emotiu, reconeixement a un dels mestres cabdals de l’escola i de la nostra escola en particular. Moixaranguers, Anna i Mònica, el taller de Teatre, Amin, el cor de pares i el cor de l’escola, Pau Aleixandre, uns quants dolçainers i tabalaters, la tia Júlia que no se’n perd mai cap, que ja és la tia de tots nosaltres, les dues directores, un equip al darrere, a l’ombra, perquè les veus dels xiquets més fràgils no descarrilen, l’aula de música que sembla l’estació del Nord, el cartell que anuncia l’exposició del 22… “Somriures amb Llorenç” és una idea compartida de molts mestres, coordinats i dirigits per Ferran Aleixandre que aplega teatre, màgia, circ, música, veus, i moltes hores d’assaig, perquè gaudim del Primer contacontes, de l’home, del ferm compromís pel país i per la terra, per la llengua, perquè compartim sense embuts i sense amagar-nos aquell propòsit de la llibertat, d’una vida plena dedicada a fer-nos gaudir sense perdre ni una engruna de dignitat. Llorenç va ser un dels primers mestres de la nostra escola, de l’escola dels valencians, cooperativa i pública, però també un dels primers a portar la llengua allà on calgués. Hem cantat, hem plorat, hem somrigut, i hem treballat plegats, moltes hores, per oferir aquest regal que ell ens va fer cada dia de la seua vida.”Gràcies, Llorenç”, acabava una de les últimes cançons del cor en un jorn especial, de sol esplèndid, de somriures, de complicitat i d’un compromís que no defallirà, si hem aprés res: si ja ho sabem els valencians de sobres, que feina per endavant tanta com en vulgueu. Gràcies, Llorenç. I gràcies també a les famílies, a les incondicionals, que n’hi ha, i a tantes que van agafant el testimoni, per anys i anys, d’una vida dedicada a l’educació, a l’escola, a construir què som.

Per cert, que també n’hi havia polítics de primera, alts càrrecs, i editores, i exalumnes, i gent de la Muixeranga, la Nova, i mestres vells, i mestres de pràctiques, i mares que fins avui no se n’havien assabentat, i Africa que avui feia d’ama de la porta per on passava tothom a l’escenari, i tot de llandes i coques dolces i salades, i els exalumnes, que ja ho sé que ho he dit, però és que aquests no fallen mai, que no fallen mai, i una escola farcida de vida, d’història, de petites històries que en fan una de molt grossa. Però què seria l’escola sinó, un munt de petites històries que ens fan grans, que ens fan créixer, fer camí amb totes les esperances i les albardes carregades. Per anys i anys, Llorenç, com tu ens vas ensenyar.

Una festa ben especial, amic, mestre

En unes hores celebrarem una festa ben especial. Aquesta festa és per a tu, amic, mestre, company. Una festa especial, perquè tu n’ets, d’especial. Preparem les nostres millors gales: els jupetins que ens fan sentir-nos elegants com tu, amic, mestre. Et regalarem les nostres veus, que de la mà del mestre Ferran t’arribaran on tu sigues, amic, mestre. També t’enviarem els nostres somriures perquè ens retornes el teus, com tantes vegades ho has fet. I ens vestirem de gala i serem amb tu, i tu seràs amb nosaltres. Des de la distància, amb el caliu que ens farà sentir-te a prop, com sempre. Per a tu, Llorenç. Menuts i grans et retornem l’estima que tantes vegades ens has fet arribar. Gràcies. [creuplanells]

Somriures amb Llorenç, un concert especial

Dissabte, 14 de desembre, l’escola farà un concert especial “Somriures amb Llorenç” reconeixement al mestre, a l’amic, al primer contacontes d’aquest país i un dels mestres iniciadors del projecte Escola Gavina, l’any 1975.

Com diu el mestre Ferran Aleixandre, estima, reconeixement i gratitud, per aquest ordre, farem un concert d’emocions, de joia, de rialles i de passió, atributs que Llorenç va escampar a través de les paraules, l’oralitat i els llibres, i una mostra, com bé diu el nostre mestre de música, és el llegat de paraules, contes, anècdotes, endevinalles, acudits, expressions i estima pel valencià, la cultura i la gent del món.

Sí, un home únic sens dubte, un amic, un mestre especial i extraordinari.Aquest concert de Nadal al mestre Llorenç, serà una porta inaugural a l’exposició que prepara l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria i l’Ateneu de Bétera. D’entre més actes i activitats que organitzen els amics per al 22 de desembre.

Concert “Somriures amb Llorenç“, dissabte 14 de desembre 11.00h Escola Gavina, Picanya.