Bétera ja no és Bétera (capítol3)

“Bétera ja no és Bétera, que ara és una nació.

Hi han posat casa d’hostes i un quiosc a l’estació…”

Mon pare em recitava el verset, que era més llarg i eixorivit, quan volia fer referència als canvis que es produïen anys enrere. No us penseu que allò de les Urbanitzacions és el primer daltabaix que patim, no sinyors, que de campanars més alts han caigut ases i rucs. Per cert, ja sabeu per què el campanar de Bétera es va alçar dues vegades, com va passar en altres pobles, i allò que era una arquitectura genuïnament valenciana va acabar lluint un bunyol al cel i pare de contar res més?

En aquest tercer capítol sobre la gran decisió que prendran els partits locals abans del 15 de juny, he volgut expressar que els canvis, els grossos de veritat, han passat sempre, i han configurat un viure nou al qual, els veïns, s’hi han hagut d’adaptar vulguen no vulguen. L’agricultura, sense anar més lluny, o l’expulsió dels moriscs, o la guerra incivil feixista que es va acarnissar a Bétera, que hagué d’improvisar la pitjor escola que hem patit mai, i no pararíem d’explicar detalls dels grans canvis viscuts al poble. Naturalment que voldrem ser governats per un equip professional i digne, però la cosa contrària, si arribara el cas, tampoc no ens farà perdre l’oremus ni l’esquella, en canvi de continuar treballant per la llibertat i la democràcia, com hem fet gairebé sempre.

En aquest tercer capítol em fixaré en un detall que no em sembla menor, malgrat que em guarde un interés particular: com és que CaixaPopular, una caixa cooperativa gens sospitosa de malversació, de pedanteria o d’usura, va triar la urbanització Camarena per instal·lar la primera oficina al nostre terme? Com és que ha desestimat el nucli urbà durant anys, malgrat un quants oferiments, en canvi de l’aposta primerenca per aquell eixample urbanístic? Hom pensaria que tant com els costa d’estudiar aitals decisions, l’aposta els posava entre els més rics?, els més emprenedors?, els més estrategs?, on hi ha els diners de veritat del terme? Ací al nucli hi ha la cooperativa, malgrat que les males llengües diuen que és una empresa tan mal governada que no té gaire futur, però també hi ha la gent del camp, i els veïns i els forasters que arriben en festes, els polígons i també els gros de les pensions, o aquests jubilats no compten?

Caldrà demanar-los als de CaixaPopular, ja que hi tenen la seu grossa allà, quina proposta farien als regidors de Camarena-TorreEnConill, pel que fa a decidir-se per la batlle Cristina o no… O potser passarà que, com els costa tant de decidir-se per l’oficina de Bétera, quan vinguen a dir-los res als beterans de Camarena, ja siguem en un nou període electoral.

[en el proper capítol, la batlle Cristina o la batlle Èlia]

 

Bétera: si no volies batlle, batllessa

Camarena-TorreEnConill és Bétera. Bétera també és Camarena-TorreEnConill, la Conarda, el camí Paterna, Valldeflors, els Pinars, el Periquillo i el Cerrao (a qui se li va ocórrer?), la Providència, el Bassó, les Mallaes, el Mas d’Arnal, el camí la Pobla i de Benaguasil, el camí de Llíria, el mas d’Elies, la lloma del Calderer i el Feiscar, l’Estrella, els turons de Sant Antoni i tantes altres urbanitzacions del terme. Tot plegat és Bétera. El nucli vell, l’eixample i les urbanitzacions escampades, a més de les casetes, els xalets, fins i tot les casetes de reg, la vaqueria, les porcateres del Brucar, el Pla i els polígons. I encara el terme que ens va furtar l’exèrcit espanyol després de la guerra… Tota pedra fa paret i fa poble. Com fa poble la vida de poble, el comerç, les terrasses d’estiu, ca Nebot, el cementeri, i els masos nobles, el Carraixet, la Cooperativa, fins i tot l’Ateneu fa poble, i malgrat que n’hi ha que ho voldrien d’una altra manera, un conjunt tan divers com complex s’ha de governar.

Oh, ves si hem canviat, en pocs anys, amb un creixement de població brutal i una disminució d’altres detalls: de carnisseries, sort encara, ens en queden dues, la del meu cosí Miguel i la d’Anitín, i de forns, ves, que els pots comptar a la mà. El poble canvia, els hàbits sobretot; els costums de la vida rural són lluny, i res que toques ja és un record d’anys enrere: llei de vida, i també de fer diferent. Entre més coses de fer política. Jo, per exemple, preferesc l’honestedat i la senzillesa, la transparència: en el negoci que debatem, vosaltres què voleu?, ho podem fer?, és legal?, ho podrem explicar a tothom i ens entendran, no? Perquè deixar el govern local de Bétera a mans d’un partit que ha votat a Europa contra la taronja valenciana (llauradors del nucli vell de Bétera, què feu!), un partit que ha infrafinançat els valencians fins a la ruïna, que ens ha robat en cada legislatura, que va dir que la formula 1 no ens costaria res i haurem de pagar més de 500 milions d’euros, un partit amb centenars de militants imputats de corrupció, que va enganyar Europa amb els comptes, sobre la nostra economia…, què voleu?, fóra com posar el llop al galliner, el lladre al calaix municipal, perquè proven a veure si faran net o ens deixaran nets. I encara perquè tornaran l’ajuntament a l’amiguisme i al fracàs que vam haver de pagar durant la crisi, sobretot els joves, dels quals van arruïnar dues generacions senceres.

Sí, Camarena-TorreEnConill és la clau, però què voleu que us diga…

[continuarà]

 

 

 

Bétera, de poble o d’urbanitzacions

D’uns anys ençà, els vots a les urbanitzacions decideixen el govern de l’Ajuntament de Bétera. El model que es va planificar a finals dels vuitanta —omplir el terme amb tot d’urbanitzacions durant els noranta—, decideix avui la política local. Ara mateix, entre donar suport a la candidatura guanyadora de Compromís o donar-lo a la candidatura de la dreta que representa el pp i c’s. De l’un cantó a l’altre, la diferència és si l’acord és en favor de l’honestedat dels últims quatre anys (dèficit zero i grans projectes en favor de l’educació, per exemple) o apostar pel partit més corrupte d’Europa i el segon més corrupte del món, el pp. La candidatura Camarena-TorreEnConill té la decisió a les mans, perquè en democràcia, els vots que sumen decideixen, si no és que els jutges o els funcionaris torpedinen les eleccions i la democràcia mateix.

Camarena-TorreEnConill té la paella pel mànec i farà bé de decantar la seua decisió en favor dels seus interessos. Que són els interessos de la gent que els ha votat, en canvi de respectar què i com. Ho va dir Groucho Marx, els meus principis són aquests, però en podria tenir uns altres, si molt convé. No són tan ideologies, quan parlem d’urbanitzacions (s’hi han organitzat en un partit propi) com de gestionar en favor d’allò que els beneficia: serveis, espais, comunicació, qualitat de vida… A mig camí entre la conurbació de València i Bétera, de l’un costat, amb tot de serveis urbans, però amb problemes específics i unes necessitats de mobilitat determinades. La vida de poble?, la vida de la ciutat?, entre dues aigües?

Totes les núvies li ponen, a Camarena-TorreEnConill, i el poble s’haurà de rendir a la seua pròpia decisió (la majoria obtinguda per Compromís no és suficient). Així que tindrem un ajuntament progressista, capaç d’una oferta raonable a les urbanitzacions, ajustada a la realitat del segle XXI (la comarca sencera s’hi ha organitzat d’aital manera); o bé tindrem una aposta regressiva, que anuncia privatitzacions en canvi de més impostos, entre més el de l’aigua.

[continuarà]