Espanya és repressió, és lladrocini, és corrupció (2019)

No en té prou amb reprimir, és que ho necessita fer, per continuar delinquint. És això espanya, delinqüència organitzada: un clavegueram de principi a fi, sense el qual espanya no s’explica i no té raó de ser. Des de la llibertat, fins i tot des de la democràcia, espanya se’n va en orris, es desfà com un paperet, és un fum, pobra. Com no se sap explicar d’una altra manera, ni sap fer una altra cosa, ni en vol aprendre, per això torna al seu arrel, als fonaments: repressió, violència, amenaça, bé des dels grupuscles violents d’extrema dreta, bé des dels cossos policials: gc, policia i seguretats i altres mandangues, bé des de l’església o els militars, bé des dels mitjans o bé des dels tribunals, tot allò que put a espanya no se n’escapa dels principis en els quals se sosté: violència, amenaça, por, multes… Tot plegat alimenta una corrupció imparable i pocavergonya. Tant se val govern com monarquia, aquell drap va poder tapar-se durant anys, dissimular-se una mica. Però ara necessiten un exèrcit complet de predicadors, alimentats amb milers de milions d’euros, per negar al món allò que les xarxes mostren cada dia: que espanya és un estat que no pot amagar-se, ni amagar què és, què representa, què li queda…

Repressió, lladrocini i corrupció: tot de partits espanyols van començar anit una altra campanya en favor d’una trilogia impresentable, a l’exterior sobretot. Allà no tenen qui els compre l’ungüent: qui voldria comprar una merda, si no és en canvi que damunt et paguen res per emportar-te-la? (i ves que ho fan, untant amb fons reservats més delinqüència). Però a dins, a dins la seua geografia justeta i mental, els funciona de meravella, els justifica, amb més repressió, amb més mentides, amb atacs a la llibertat i festejant la dictadura.

Si els valencians no ens espavilem, els espanyols responsables de tanta brutor no ens deixaran ni aigua: ni per al reg ni per a beure, ves si poden arribar a ser malparits…

Netflix: España empresona la democràcia (capítol 2019)

Espanya fa anys que practica el joc brut contra la democràcia. De fet, l’ha practicada sempre, una mena de màfia organitzada contra la democràcia. En tots els sentits, en tots els àmbits, destinant tot de recursos. De fet, una majoria del temps del segle XX, que és quan aquell estat va aulorar una mica de democràcia (no arriba al 10% del segle), ha viscut només del feixisme, contra qualsevol esperit de llibertat. Fins i tot en els moments que deia que feia democràcia, espanya, actuava contra, amb clavegueres, cossos especials, plans de destrucció, màfies… Espanya és això al remat, un motor de destrucció de la democràcia, que l’ha atacada sempre, a cara descoberta, sense vergonya, i res ni ningú no li ha parat els peus. I encara uns panxacontents corruptes i arribistes, del psoe si voleu o de pitjors si n’hi ha, ja van viure-hi bé dels pessebres acceptant de mirar en un altre costat, o adobant més claveguera, o ordint grans desastres com els gal o altres invents: sempre, de sempre, espanya és aquest cantó fosc tan brillant del feixisme que xucla i s’alimenta, malgrat que n’hi haja eleccions per tapar què és realment (en poc n’hi haurà), amb presos polítics, amb exiliats, amb burles continues a la llibertat, als valors humans, amb permissivitat extrema de la violència i l’amenaça. Espanya és una amenaça, és la veritable amenaça de la convivència, no ho és València ni Catalunya, ni la independència. És aquesta merda feixista que tot ho corromp, ho permet, ho embruta… Un dels estats més podrits del món, tan bonic com el volien pintar, ells, o ens volien fer creure, als valencians.

Manifest pel 25 d’abril

AVANCEM UNITS EN L’AUTODETERMINACIÓ
El 25 d’Abril els valencians no celebrem una derrota, com alguns s’entesten a retraure’ns, sinó una memòria que es projecta en el present avançant victòries futures. Enguany la nostra diada arriba, a més, en ple període electoral, enmig d’un paisatge d’incerteses però també d’expectatives i oportunitats per a l’avanç efectiu del País Valencià en qualitat democràtica, millores socials i cotes de llibertat, autogovern i sobirania en tots els àmbits de la nostra vida. I malgrat que l’esquerra valenciana hi compareix una vegada més dividida i mancada d’un projecte sòlid i engrescador per al nostre poble, és important que ens conjurem per impedir l’avanç de la dreta en vots, influència social i formes directes o indirectes de govern a nivell municipal i estatal, valencià i europeu. Per això hem de mobilitzar el vot cap a les opcions d’esquerra que facen possible avançar units en l’autodeterminació. La crisi del règim del 78 que la revolta democràtica de Catalunya ha posat al descobert, amb la involució autoritària i repressiva que se’n deriva, també afecta els valencians. Front al replegament reaccionari de l’espanyolisme d’arrel franquista, el País Valencià necessita guanyar espais de llibertat i, a través de les diverses formes d’apoderament popular, avançar en l’aprofundiment dels drets socials i polítics i en la construcció nacional d’un país per a tothom, més net, més culte, més just i lliure. En aquest camí, l’exemple de Catalunya és avui més valuós que mai. Lluny de la imitació mecànica i més enllà de la solidaritat immediata, els valencians hi hem de treballar coordinadament, exigint amb major determinació la llibertat dels presos, encausats i exiliats polítics, denunciant el judici farsa a què l’estat sotmet els líders independentistes i defensant com a propi el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.
El País Valencià necessita ajustar el pas al ritme del moment històric que vivim, entre perills d’involució democràtica que amenacen Europa i extenses zones del planeta i expectatives de solucions novedoses i radicals als grans reptes que avui té plantejats la humanitat i que passen per processos d’apoderament de la ciutadania, amb l’extensió del dret a decidir sobre tots els aspectes que afecten les pròpies vides i la posada al dia dels valors republicans, avançant en l’autodeterminació de pobles solidaris i lliures. El País Valencià necessita situar-se davant el repte que suposa la crisi de la monarquia i la possibilitat i necessitat d’una ruptura democràtica que òbriga processos constituents republicans. Per això cal en primer lloc enfortir la societat civil valenciana per tal que siga capaç de garantir, definir i impulsar l’aprofundiment democràtic en una perspectiva sobiranista colze amb colze amb institucions, partits i altres organitzacions socials. I cal que siguem capaços de situar el País Valencià com a subjecte polític del canvi i el dret a decidir en la centralitat política del poble valencià. Aquesta tasca urgent no es podrà escometre, però, si alhora no sabem caminar cap a la necessària coordinació i convergència amb la resta de territoris amb els quals ens uneix la llengua, la cultura i la història i també uns mateixos valors, interessos, formes de vida i de producció i anhels de llibertat. Tot i ser conscients de les diferents circumstàncies que viu cada país, el futur immediat del País Valencià està estretament lligat a aquest procés de construcció i reconeixement que són els Països Catalans. Forts en la diversitat, units en les diferències, avancem junts en l’autodeterminació.
PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR

Peixet als feixistes des dels mitjans

Hom pensaria que això és d’un altre segle, d’una altra era, o d’un altre planeta: però és que espanya és en un altre segle, en una altra era i en un altre planeta.

[aquests que veieu disfressats a la fotografia no reneguen dels símbols que duen, ni del franquisme, ni del robatori, ni de la corrupció, ni de la criminalitat del pp, ni dels lladres borbons, no només ho consenten, damunt se n’aprofiten del botí.]

Espanya viu tan còmodament instal·lada en el feixisme, que no s’arruga ni s’avergonyeix d’atiar-lo, de publicitar-lo i de subvencionar-lo. Tant se val el resultat de les eleccions, si no són justes, ni tenen repartits els fons equilibradament: els mitjans, els recursos, els préstecs, els regals, els poders,  sense comptar les maniobres: ves que n’hi ha de maniobres de claveguera, i diners negres a cabassos en favor del feixisme: des de la caixa, des del santander, des de l’íbex, des de la monarquia, des del govern espanyol, des de les empreses que dominen el 90% de les televisions: el putiferi s’ha instal·lat a dalt de tot, i la corrupció és el més net a què podem aspirar: és l’estil espanya, el robatori, els perdonavides, els fatxendes, els pistolers, i la repressió contra la democràcia. tant se val pp, psoe, c’s, tots plegats s’han proposat legalitzar el feixisme, passar-lo pel filtre i blanquejar-lo: això és, ja li val l’amenaça, l’insult, la repressió i l’atemptat contra la llibertat d’expressió i contra les persones. Això és l’espanya tolerada dels gànsters, els del psoe o de qualsevol partit: contra la democràcia tot li val, en favor d’espanya, malgrat que europa s’escandalitza, malgrat que s’agafa el cap, malgrat tota la merda que sura, n’hi ha un objectiu comú: donar peix als feixistes per convidar-los a la festa d’atacar, plegats, la democràcia.

Valencians, espavilem-nos, perquè d’aquests refillets no en traure’m sinó eixir escaldats, robats, esquitxats sense remei. Proposem-nos la República, i que vulga feixisme que torne a la caverna, però que no compte amb nosaltres, ni amb la democràcia.