La formació dels mestres és vital

lectura2017Avui s’han aplegat centenars de mestres a Alacant en una jornada de formació organitzada per la Conselleria d’educació, cultura, universitat i esport (per cert, caldria començar a pensar a desdoblar aquesta conselleria, per independitzar l’educació i la cultura —volem un referèndum, no?).

L’escola de mestres d’AKOEeduació (són nou cooperatives d’ensenyament) ha organitzat unes jornades per a febrer, convençuda de la necessitat i la gana de formació dels mestres, amb l’objectiu d’oferir un altre debat d’interés. De l’un costat, un dels convidats és Enric Queralt, que prepararà una conferència per orientar els mestres a aprendre a aprendre de la lectura a través de les pantalles. De fet, malgrat que els programes de primària i de secundària exigeixen que els alumnes siguen competents en aquestes lectures, n’hi ha molt poques escoles que s’hagen posat a treballar, sobretot per la desorientació tecnològica de l’escola, i perquè els mestres no estan preparats per ensenyar com, com han de llegir els alumnes en pantalla, malgrat que la majoria de xiquets ja ho fan, sense cap guiatge ni orientació.

AKOE també ha convidat una mestra experta en posar a l’aula la pràctica de la lectura en pantalla, la mestra Coral Regí: “si els xiquets ja llegeixen en pantalla, com és que l’escola no sap com ensenyar-los?”. Potser per això llegeixen, no? O potser no ho fan com ho haurien d fer… O Potser l’escola no és tan imprescindible com es creu…

tarja_akoe_hivern_17_r

programaAKOE17El segon dia d’aquestes jornades d’hivern, Eduard Valory presentarà aqueix moviment sobre l’escola del Segle XXI que va ordint-se a Catalunya i que, en un principi, no van voler convidar a l’escola valenciana: ep, vosaltres mateix, sembla que van dir. Organitzeu-vos i tireu endavant. Com que des d’AKOE no volem perdre pistonada, hem convidat un dels promotors d’aquella dia, perquè ens explique què té de nou aquest moviment que ja aplega més de quatre-centes escoles. Naturalment, que hem llegit algunes coses a la contra, però els mestres valencians ens hem d’espavilar a veure què couen al nord, si és que l’experiment té tant d’interés. A més, hem convidat un parell d’escoles de primera línia perquè ens expliquen els detalls del seu treball en favor de la investigació, la tecnologia, i el debat pedagògic avui. Jordi Mussons i David Atzet són també dos mestres referents que baixen a València a compartir l’escola. Si encara no us heu reservat el 8 i el 9 de febrer a la vostra agenda, no feu tard: amb tres-cents mestres tanquem la matrícula, que val 15 euros. Què què!

Ací podeu fer la matrícula, mestres!

 

La justícia espanola amenaça la democràcia i el pensament

Són massa exemples i massa paciència que tenim. Tiben la corda, estrenyen, peguen, en canvi d’excusar-se que apliquen la llei d’espana. Són jutges espanols. És important destriar com entén la justícia espana,, i cal remarcar la diferència entre jutge i jutge espanol, entre justícia i justícia espanola. Als jutges espanols els han fet creure que són per damunt el bé, per damunt de déu i la mare que els va parir. Interpreten? O fan el que volen, caiga qui caiga? Doncs, de normal, cau la democràcia. Cau la democràcia perquè, del 100% de la història d’espana, un percentatge molt elevat és feixisme. I no poden esborrar-ho. Ni poden ni volen. No són França, ni Dinamarca, ni Anglaterra, ni Canadà, ni… Són un estat majoritàriament feixista, pel que fa a la seua història.

Massa paciència que ens demanen. Molta contenció. I silenci, els jutges. Direu que no tots els jutges. Doncs deixem-ho en una majoria. Perquè d’uns anys ençà, a espana els jutges representen un poder extrem per damunt la democràcia. Exerceixen la provocació? Podríem traure l’interrogant i no deixaríem de respirar, però ells podrien pelar-mos la ceba, perquè l’abús en la justícia ja no és un símptoma, sinó la prova que han alçat la veda per atacar la democràcia. Més encara, han decidit exaltar el franquisme emparant-se no sabem en quina cosa podrida, recargolada, purament feixista. Sí, la transició va perdonar-ho gairebé tot, i els feixistes són al poder i a la justícia. I a l’església. I en l’espionatge, i en els serveis secrets, i en l’empresa, i en els cossos de seguretat…

D’una altra manera no s’explica la naturalitat en què un jutge de Barcelona, que ara és a Alacant, ataca amb impunitat, de primer les institucions catalanes, i ara les valencianes, i damunt es nega a llegir una prova en català (llegiu-ho a la Veu). D’acord, vosté pot fer el ruc i negar-se a llegir en la llengua dels valencians, però vosté no pot ser jutge ni un minut més. Si no és que l’empara la justícia espanola que, deixem-ho clar, no és la justícia.

També a Alacant, una magistrada obliga a retolar de nou amb els noms feixistes els carrers (la Veu). Fins ací podem arribar, Espana! Cal tenir mala jeia, i un esperit feixista sense perdó. Però jutgessa, ni un minut més. Malgrat que això és Espana, que cantava Al Tall. I no tenen remei. Que no en tenen, malgrat que a tot arreu en tenim d’infiltrats i de provocadors de malson. Tota aquesta tendència d’exaltació neofranquista no és casual, sinó fruit de conxorxes ordides de molt endins d’un Estat que reviu el trenta-nou, el quaranta, i encara voldrien viureu-ho per compte de reviure-ho. A espana governen menistres, presidents de govern, militars, jutges, GC, que ja no amaguen ni les formes, n’hi ha alcaldes (ves que el d’Oriola mateix) que defensen la simbologia, els monuments i la filosofia feixista; n’hi ha empresaris valencians de la caspa que conviden escapularis feixistes impresentables, ves com respiren unes ànimes amb responsabilitat política contra la democràcia i la llibertat de pensament. Ara i ací, Europa, això és una realitat pudent malaltissa.

I la conxorxa judicial espanola contra polítics catalans, contra alts càrrecs, contra les institucions democràtiques, són també una acció premeditada, amb nocturnitat i traïdoria, com una eixida de l’armari d’un estat que no sap, que no pot que no vol democràcia, però que no pot presentar-ho a Europa d’una altra manera, sinó com una tragèdia. Contra la llibertat. Contra el pensament i contra la intel·ligència.

Sort que només és justícia espanola, només justícia d’espana, i per tant no perdurable.

La lectura salvarà l’escola, xa

anna-akhmatova

anna-akhmatova

Avui he fet l’entrevista sobre els llibres que els han regalat als alumnes de sisé. Aquest és el resultat provisional, perquè hi ha una alumna que és a l’Argentina, amb la família, i malgrat que li han preguntat via Skype quants llibres li havien regalat, no tinc la resposta.

Zero: 5 alumnes / Un: 13 alumnes / Dos: 7 alumnes / Tres: 0 alumnes / Quatre: 1 alumne / Cinc: 0 alumnes / Més de Cinc llibres: 0 alumnes

Com que els havia fet portar els llibres, els alumnes han llegit el primer paràgraf d’un d’aquests llibres regal. Per cert, molts dels llibres que els han regalat són en castellà: uuiiii, la família què? Que no sabem en quina escola som? Que no saben quin mestre tenen a llengua, els fills? A cada rentada perdem llençol i senderi, i una oportunitat única d’afiançar allò que fem.

Entre els llibres que jo he portat del meu regal de Reis, hi havia ‘l’Antologia de la poesia universal‘ comentada per Miquel Desclot, del Grup 62.

Trie de llegir “la dona de Lot” de la poeta Anna Akhmàtova (1889-1996), ací us deixe un fragment:

La dona de Lot, que anava darrere, es tombà i es convertí en columna de sal. Llibre del Gènesi.

Un esguard! —I, aglevats per un dolor mortal,

els ulls ja no pogueren, de sobte, mirar més.

El cos esdevenia de cop sal transparent

i les cames lleugeres s’arrelaren a terra.

 

Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany?

és res de massa fútil per fer-ne cabòria?

El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà.

 

La lectura podria salvar l’escola

Quants llibescolademestres_hivern_17res us han deixat els Reis d’Orient?

Quants us n’han regalat per Nadal?

Quants d’aquests llibres regal són en valencià i quants n’heu començat a llegir?

I encara, quants n’hi ha que són en paper i quants n’hi ha d’electrònics?

El càlcul el podem fer a l’escola, per classes, per etapes, per famílies, per edats, per gènere, per escola obligatòria i per post-obligatòria, i encara per universitats, fins i tot, per universitat… Les dades seran un indicador per interpretar com avancem en l’índex d’adquisició de llibres, que no en l’índex lector, malgrat que una cosa hauria de portar l’altra, amb unes petites modificacions. Per començar l’estudi, proveu de fer una llista dels llibres que han regalat als xiquets en una classe determinada. Feu que els porten a l’escola, que els ensenyen, que els obrin, que els comenten, que els presenten, que en puguen llegir una pàgina, un tros, un capítol…, si encara no ho heu fet, podeu començar dimecres, 11 de gener —jo ho faré l’onze, perquè faig classe a sisé i sisé és un curs agraït que participa de tot això a cor que vols—, i comenceu l’escola pels fonaments, pels llibres, per la lectura de tota l’escola… Us imagineu, una escola sencera llegint cada matí, cada dia, cada dia de la setmana, del curs… Us imagineu totes les escoles del poble, llegint?, Tots els alumnes del poble abocats als llibres? I totes les escoles de la ciutat… I del país, us ho imagineu? I si afegim els pensionistes? Els jubilats? Els desocupats?Nosaltres estem convençuts que es pot fer. Perquè d’una altra manera, la lectura avança molt lentament, i la lectura és clau per millorar l’educació i la societat. Per això, l’escola de mestres organitzarà unes jornades a febrer que posarà damunt la taula el debat i les solucions…

Ah, però n’hi ha solucions? Sí, sí, n’hi ha i són diverses. Per cert, en una primera pregunta aproximativa, aquestes són les respostes de segon de secundària en una escola, pel que fa als llibres que els han regalat aquest Nadal:

Zero: 7 alumnes / Un: 10 alumnes / Dos: 1 alumne / Tres: 3 alumnes / Quatre: 0 alumnes / Cinc: 1 alumne / Més de Cinc llibres: 1 alumne

—La segona pregunta és: i aquests set alumnes, s’hauran estirat dels cabells els dèsset dies de vacances, no?

 

 

Els reis arribaran en el trenet

Ahir va arribar un patge a l’estació de Bétera. L’home va dir que era un enviat de l’Orient, va acollir un grapat de xiquets amb l’anunci que, enguany, els tres Reis arribarien en el mateix trenet que ell havia fet servir. Bé, la mesura sembla tan sòbria que no vol amagar l’estretor que passem els valencians, collats com estem per madrit i les seues decisions sempre en contra nostre. Una lectura diferent fóra pensar que els tres de l’Orient han baixat finalment del ruc o del camell i han decidit de fer ús del transport públic, per anar habituant els de sang reial a la nova situació social futura dels valencians, una república proletària?, una democràcia de veritat?, o potser la iniciativa és un estalvi necessari per a l’ajuntament de Bétera, que segons com, anuncia dues cavalcades, dues: l’una a Bétera que eixirà des de l’estació, i una altra que anirà per la urbanització rica del terme. Potser el primer pas perquè aquells del Xoto Camarena comencen a independitzar els serveis, les normes, les lleis, i la contribució, i ara els Reis: ja ho va dir Pep Sorribes, que les urbanitzacions lluny del nucli urbà són un niu de problemes fins que no acaben aconseguint de separar-se plenament. Així que sis reis valdran per tres en el mateix terme, o faran el paper de tres. Aquest augment de reis, flor d’una nit, no s’ha vist a la via, xa. Des de 1880 que Bétera conserva una via única d’accés fins a l’estació del Seminari. Això és, trens de quaranta a quaranta minuts, pel cap baix, més el temps d’arribar, més el preu més car… Vaja, que viure a la perifèria és un sobrecost cada dia de l’any. No és només que no tenim els servei de trens o metros de la ciutat, sinó que tenir-ne menys ens ix més car. Però no és el mateix metro? I no érem tots iguals? Sembla la lògica del XIX aplicada al segle XXI. Però és una lògica contra els valencians del Camp de Túria que no afecta els valencians de l’Horta?

—Ep, aviseu aquells tres que no arriben tard a l’estació, que si perden el tren la vespra de Reis, no en passarà un altre fins quaranta minuts després.