Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Teatre, trobades, muixerangues?

0
Publicat el 26 de maig de 2013
És diumenge i el Camp de Túria acull la Trobada d’escoles valencianes. Nàquera serà una festa a partir de les 10 del matí. Cercavila, parades, tallers, música, muixerangues, la comarca serà de festa en favor de l’escola. La coordinadora per la llengua és responsable de l’organització, cada any, d’un esdeveniment que va guanyant pes. Els premis Sambori, la Gira, el voluntariat, són exemnples d’una escola entusiasta capaç de moure milers de persones per la llengua i per l’educació.

L’Institut d’estudis Comarcals presentarà al matí la nova edició de la revista Mirades, un número doble dedicat al Repoblament de la comarca. La Muixeranga del Camp de Túria ha preparat una gran sorpresa, com més va majors reptes.
A partir de les deu del matí, la festa és als peus de la Calderona. Benvinguts.

Programació Ateneu de Bétera

0
Publicat el 24 de maig de 2013
L’ateneu de Bétera, imparable, continua una programació de calat:
dissabte 25 de maig presentem, a les 19.30, la cooperativa d’energia verda Som Energia. Es tracta d’un projecte molt interessant i reeixit, gràcies al qual milers de cooperativistes han deixat de pagar el rebut de la llum a les grans companyies elèctriques, han canviat el contracte de la llum i s’han assegurat que la seua energia s’ha produït de manera renovable. Com expliquen a la web del projecte: L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. No hem d’esperara que els governs ho facin per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem. Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d’escoltar.Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.

Després de la presentació, sopar i cap a l’Auditori de la Casa de la Cultura: a les 22.30 es presenta Txèkhov i altres contes, una recreació i adaptació dramatitzada a partir de textos d’Anton Txèkhov. L’actuació és a càrrec de l’Espai d’Interpretació de l’Ateneu, amb direcció de Dídac Moreno.


Diumenge 26 de maig es farà a Nàquera la Trobada d’Escoles en Valencià. Hi participarà la Muixeranga del Camp de Túria, nascuda a l’Ateneu, i tindrà el següent programa:

10:00 hores: arribada i concentració de les escoles al punt de partida Glorieta Saint-Germain Laprade.

10:30 hores: cercavila pels carrers de la localitat amb l’acompanyament S.M «Santa Cecilia» de Nàquera. i de la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria.

A partir de les 11 hores: recepció i benvinguda als centres educatius participants. Lloc: Plaça Jaume I 

11:30 a 13:30 hores: tallers.

13.30 hores: parlaments i fi de festa.

De 13:15 a 14 hores el grup Rascanya farà un concert amb balls col·lectius.

Han emborratxat el matxo

0
Publicat el 16 de maig de 2013
«Per superar
moments extrems
d’arma homicida,
d’amor, de vida…
hem de contar
faules d’un temps»

Entre més versets amables de Carles Subiela, en aquest nou llibre de faules, explica com uns joves van emborratxar el matxo, un dia de festa que  ja no toleraven més vi, de tant com n’havien consumit, i van embotir-li una bota sencera al pobre animal. Com va acabar la festota?

Més o menys com va fent el pp, de la seua política: a borratxos no els guanyem, malgrat que tenen la paella pel mànec i ells ho passen tot pel sedàs dels vots (no cal recordar com van mentir i es van desdir tant com prometien, feina sobretot, i diners a dojo, i eixida corrent de la crisi…). Solament el grau d’alcoholèmia explica algunes accions, i la mancança professional, en canvi d’accions d’alarma extrema: en detall, sobre com de consentides i premiades són algunes bandes quan ataquen alcaldes democràtics, a Burjassot per exemple. La cirereta d’aquest descomunal gir cap al franquisme declarat l’hem viscut hui que els mitjans expliquen el premi a una divisió feixista i creminal.

El mateix alcohol no els encega a l’hora d’expulsar altres ciutadans, o en incriminar joves anarcos o antisistema. La deriva alcohòlica de jutges i polítics posa en perill la normalitat i la seguretat de qualsevol que els plante cara, perquè pensa diferent o, senzillament, perquè voldria llegir uns versos, en homenatjar un poeta, com passa entre els valencians i Estellés.

Hem arribat en aquest pas i no ens pensem sinó que la burrera política ha perdut la mesura, els modos, quan de l’un costat prohibeixen paraules, en canvi de donar ales a la violència parafeixista.

Per fer que vaja
el carro avant
els joves van tirant
amb molta fatxa
i dalt del carro
porten el matxo!

Potser és això que s’han pensat a can PP, que mentre tirem del carro veïns i desgraciats, ells poden anar-hi engronsats, beguts, com els borratxos.

Dissabte asclarem el país!

0
Publicat el 15 de maig de 2013
Pels volts de les set de la vesprada, Xavier de Bétera actuarà amb la banda del Botifarra, o una selecció encara millor, amb Nèstor Mont, Paco Lucas, Tobal Rentero… al palauet o auditori de la banda municipal. Dues hores més tard, a Massalfassar, una nova edició de Cant al Ras, això és, una selecció del bo i millor de l’escenari musical valencià, i el més altruïsta, coordinat pel pare prior de la crítica musical mediterrània i de més enllà, Josep Vicent Frechina. N’hi ha més concerts arreu, però aquests em toquen de més a prop, l’un al poble, i l’altre perquè és una disbauxa de no acabar mai, en aquella placeta davant els dimonis de l’Infern, en un sopar popular de molta envergaura. A vore qui canta i qui no, enguany, i com els destria aquell home. Per molts anys.
#Potser que n’hi haurà hastag nou… i encà TV3, la d’ells i la nostra, es decidirà també pel sud.

Publicat dins de regals | Deixa un comentari

Canta el metall, canta el poble, el país

0
Publicat el 6 de maig de 2013

Anit vaig presentar el concert de Llíria. Vaig començar la vesprada a Mislata, participant de la Trobada de l’Horta Sud, una vesprada freda, amb milers de valencians que retien reconeixement a l’escola, a la llengua, al país, a Estellés i a la feina ben feta. El pp encara no ha reconegut res d’aquest treball immens, d’escolavalenciana, ves si no són rucs. Aixi que vaig arribar-hi tard, a Llíria, deu minuts abans que tot recomencés de nou, al Camp de Túria: patien, que no arribava i com que havia de fer de mantenidor (com va dir Pau a twitter), els organitzadors patien el meu retard. Patíem per si el públic no responia, perquè el cost de tot plegat i l’esforç no són cap broma. I tant com va respondre, la comarca, i vam gaudir. El teatre de la Unió era gairebé ple, almenys la part de baix. No tirarem la casa per la finestra, però podrem continuar organitzant grans concerts, de nits úniques, com aquest de dissabte.

En arribar em van passar un parell de fulls, perquè en parlés de l’orquestra simfònica de la Unió, gran convidada, que havia d’acompanyar Pau Alabajos. Com sona, aqueixa orquestra de músics llirians, en la seua majoria. Més de trenta anys d’història, llàstima que, de vegades, les guitarres acústiques i la bateria no deixés escoltar amb detall tants matissos, fins i tot la veu de Pau guanyava, amb menys brugit elèctric. Però en general la cosa va anar molt bé. Algunes peces millor, per l’emoció, la música, potser perquè la sonoritat d’aquell auditori és per la música clàssica i la força electrica se’n ressentia. N’hi ha tècnics que en saben més, però potser calia un retoc perquè el so hagués millorat, potser perquè és difícil, molt, amb el temps d’assajos, barrejar dos móns diferents, pel que fa a la música. El públic va respondre, i els discursos punyents, durs, compromesos d’en Pau van anar guanyant-se’l (ep, no tothom era de la corda que hom podia pensar).

Sí, potser calia també presentar una part del país més festiva, més de l’esperança, més positiva, quan Pau descarregava entre cançons i poemes. Home, era dissabte i tampoc no calia anar-nos-en a dormir amb desànim.

Ara us deixe que vaig dir, abans de començar el concert i viure un altra nit especial al Camp de Túria:


«Això va així. No podem parar. Bona nit.

Divendres, VerdCel era a Bétera, i hi havia concentració a la plaça de la Marededéu contra aquell frau de judici ordit per la Generalitat i el Consell del pp, dissabte Trobades per escolavalenciana, actuació de la banda FolKSona… Ara Llíria,

la societat civíl valenciana va recuperant l’espai que van usurpar-nos polítics i banquers amb el nom de Transició democràtica, encara amb accions cíviques, culturals, nobles: sense recursos, sense ajuts, el país, mentre el governen lladres i xitxarelos, l’haurem de fer nostre, amb molt d’esforç… I encar així vorem com es decanta la postura. Perquè n’hi ha molts valencians cecs, cerrils o del pp.

N’hi ha un tros de la nació, diu Vicent Partal, que és a un pam. Que tinguen bons vents, perquè això ens ajudarà. Més aprop, ací mateix, un altre prohom diu: «Fer comarca, per a la meua generació, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians, i construir un país millor.»

Josep Maria Jordan encara continua alliçonant-nos.

Hui, de nou, des que fa uns anys encetàrem la pràctica dels concerts en favor de músics i de públic, tornem a la Nit Única a Llíria, que malgrat aquest malnom de ciutat de la música, li costa d’omplir quan abandonem coentors o tòpics. (Sort que no ha sigut el cas.)

Hem sigut capaços de fer molt, i no entenem el desànim: barregem bandes, cantautors, música d’arrel, àrab, valenciana, mediterrània, cant d’estil, rock, rap, ska, batres o muixerangues, tot li val per redreçar-nos, amunt… enllà…

Arran, 9 d’octubre, la coordinadora, consolat, el casal, l’ateneu de benaguasil, de bétera, fil per randa, Acció cultural, els més frescos, l’institut… 

Tenim feina per llarg, arromanguem-nos, que ningú no ens va assegurar mai que el nostre viure seria còmode: pel país, per la llengua, per vosaltres, per nosaltres,

L’horitzó és clar, a un pam o a dos… bon concert i bona música per anar-ho rumiant.

Hui, com ahir…

A Sant Miquel li ha florit l’espasa

I Sant Vicent fa el sermó de les aigües.

Canta el metall, canta el poble, el País.

Pau Alabajos i l’orquestra la Unió: sonen bandes…


Bona nit

Concert extraordinari: Pau Alabajos i l’Orquestra de la Unió Musical

0
Publicat el 2 de maig de 2013

«Fer comarca, per a la meua generació, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians, i construir un país millor.» Josep Maria Jordan

Dissabte tenim un altre concert extraordinari a Llíria. Un de nou. Aquesta vegada l’Orquestra de la Unió de Llíria amb un dels cantautors principals del moment, Pau Alabajos. Una altra nit única, sens dubte, fruit del treball immens dels col·lectius més dinàmics del país, amb seu a la nostra comarca. Sense exagerar. Que potser us hem fallat mai?

Fa temps que vam iniciar aquesta barreja de bandes, orquestres i cantautors [Al Tall, Botifarra, Miquel Gil, l’Orquestra àrab de Barcelona, Obrint Pas, Carles Dénia, Toni de l’Hostal, Mara Aranda, Eva Dénia…], amb resultats extraordinaris: pel que fa a potenciar la cultura musical i la barreja d’estils. Pel que fa a donar més vida a les bandes i orquestres de la comarca. El resultat de tot plegat ajuda a millorar el calaix de les diferents associacions, casals, ateneus, entre més col·lectius que, plegats, dinamitzen la vida cultural i política del Camp de Túria. De retop, ajudem els músics mateix, els nostres i els forasters, i possibilitem que col·lectius de músics com l’Ovidi Montllor, puguen alenar contracorrent d’una política dissortada antivalenciana.

No ho fem sols, perquè sempre n’hi ha que ajuden fins i tot en moments de crisi: Consolat de Mar, Acció Cultural, Pollastres Planes, la Coordinadora pel valencià… i un grapat de joves i no tant joves entusiastes de l’acció altruïsta i noble.

Aquesta vegada necessitem que ens ajudeu de valent, a difondre el concert i a convidar a venir tot d’amics i familiars, per omplir l’auditori de la Unió musical de Llíria: la comarca ho mereix, el país, la cultura, en favor de recuperar la identitat i les coses ben fetes. T’ho perdràs?

LLÍRIA, Auditori de la Unió, 22.30 hores, dissabte 4 de maig de 2013 [entrada 8 euros]

Post: preguntem-nos també, com és que a Llíria, de malnom ciutat de la música (coents com els alls) els costa d’omplir auditoris i teatres.