Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Fira del llibre a l’Ateneu: divendres, 30

0
Pleguem veles, fins que passe el cap d’any, que llibres i música i alcohol fóra excessiu enmig de la festa. Hem passat el segon tram de la fira, que valorem amb una certa notabilitat. Una llàstima que anit no hi hagueren més mestres, a l’Ateneu, per escoltar un parell de propostes arriscades en favor  de l’escola i de la felicitat a l’escola: considerant que a Bétera hi ha sis escoles entre públiques i concertades, i uns dos-cents cinquanta mestres a més de llicenciats i d’altres que treballen fora del poble, l’assistència de dos representants del cos docent, què voleu!, ho deixem com una engruna, i és que els mestres, segosn que es mire, pateixen de la medicina que de vegades prenen, i provoquen.
Jo vaig trobar magnífica l’aportació de Paco Raga, en presentar el seu bloc sense anar-hi directament, sinó a traves de l’experiència viscuda amb els joves, a l’aula, al laboratori, fora de l’escola fins i tot, amb aquell to del discurs arriscat, valent, sense falses modèsties i amb aquella passió que, no hi ha dubte, ens falta tant a l’escola en general. Amb la meitat de coratge que ell mostrava, ens féiem amos del món, una cosa semblant a sentir-nos finlandesos de ple dret.
Jordi Orts encara va explorar més enllà les vies de treball amb adolescents, a partir del mòbil, i unes tecnologies que han de servir a l’escola per no quedar-se al marge de la societat i dels joves mateix. Després encara mostràvem més propostes, a partir de la cultura popular i el que diuen els edetans, els uns dels altres, amb Joan Domingues, però tot plegat ho explicaré en tornar del viatge al fred, cap a la Mariola, a passar un cap d’any entre amics, llibres i música.
Bon any!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Fira del llibre a l’Ateneu: dijous, 29

0
Anit vam fer ple a l’Ateneu de Bétera. La cambra era de gom a gom (és menuda, ja ho sabem), però va ser el primer dia que ho era, en aquesta fira de llibres i de música, tot exclusivament en valencià, que diu escolavalenciana, i que Enric Valor definia com el millor català del país. El senyor Valor entenia la llengua com una cosa excelsa, i escrivia a partir d’una geografia molt concreta però amb una visió ampla d’horitzó i d’esperit. Sí, la presència de Maria Josep Picó va acomplir les expectatives, va omplir la casa i va fer vendre llibres, el seu en particular s’ha convertit en rècord de vendes a la nostra fira: setze d’una tacada, malgrat que hi havia solament quatre o cinc xiquets que la resta érem persones pegant en més grans. Maria Josep és periodista ambiental i va rebre l’encàrrec d’escriure un conte infantil, cosa que no havia fet encara, una història que tingués aquells valors que la col·lecció que obri aquesta editorial vol transmetre als xiquets, en el cas de ‘Clàudia i l’esperit de la muntanya’ una redescoberta del paisatge, de la natura, de la conservació i de la riquesa d’algunes tradicions rurals, que no vol dir tornar temps enrere a viure d’aquella manera.
Ricard va presentar el projecte Andanaeditorial, ara mateix una quinzena de títols i un repte per omplir aquelles escletxes que deixen els projectes més grossos i consolidats, la poesia infantil, per exemple, algunes traduccions molt acurades, a base d’intel·ligència i ganes de treballar. Per molts anys.

Una vesprada de caliu al voltant dels llibres, de la llengua, entre amics i professionals que no passen pena de pujar als pobles, pegant cap a la perifèria de la ciutat. Avui la proposta també és de molt interés, relacionada amb l’escola i l’educació del futur. Presentem ‘Un bloc educat‘, amb Francesc Raga, i les novetats de 400Colps, amb Jordi Orts. Dos totterrenys del coneixement polièdric i multiplataforma. A partir de les 19.00h. A les 20.15, una altra presentació, ‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’, amb Joan Domínguez i Neus Domímguez, pare i filla han bastit un llibre a la manera de Sanchis Guarner, sobre dites, frases fetes, cançonetes, dels pobles del Camp de Túria.
Per cloure l’any i la fira, en aquest primer tram, un programa sòlid sense concessions.

Fira del llibre a l’Ateneu: dimecres, 28

0
«Clàudia i l’esperit de la muntanya» és un conte infantil de la periodista Maria Josep Picó que avui es presenta a l’Ateneu de Bétera dins el programa de la Fira del llibre i de la música, perquè el Nadal pegue també en favor de la cultura i el desfici.
Una jove passarà un temps a cals iaios, en un poble rural, d’aquells que van quedant-ne pocs al país, és com un poble sense connexió amb el llum elèctric (quantes coses podríem fer ara mateix sense?), i els xiqeuts del poble, la muntanya, el bosc, i la vida va fent la resta.  De com descobrir que tot el que ens passa va ser alguna vegada a la natura.
Maria Josep Picó va ser directora de NAT, un projecte breu, però que apuntava maneres per divulgar la ciència, ella fa de peridista sobre medi ambient (n’és premi nacional, poca broma) i defensora a ultrança de salvems i coses per l’estil.
En mitja hora descabdellarà secrets i noves passions, a través de la literatura i el periodisme a la cambra de l’Ateneu de Bétera.
L’acomapanyarà Ricard Peris, emprenedor, jove, arriscat i petit empresari ara del llibre en valencià, des d’Algemesí. Ricard explicarà com perdre diners, temps i esforços per les grans il·lusions de la vida. Els llibres, l’edició, la llengua. Cal tenir un què, tanmateix…
Benvinguts a la fira.

Fira del llibre a l’Ateneu

0
Primera vesprada amb llibres i presentacions a l’Ateneu. Tornen Roser i Clàudia, dues joves blocaires que ens expliquen les novetats dels seus blocs, Atenea i el Racó dels rosegadors, que coincideixen amb lectures d’interés, textos i continguts sòlids d’una alliçonadora pràctica del per què dels blocs amb contingut. Dotze anys i onze, que valdrien per bescanviar l’índex lector del país, per assemblar-nos als finlandesos, pel que fa a la cultura del llibre i als resultats PISA. Hem tornat a convidar-les un altre dia de fira, que esperem tinguen una major audiència, com mereixen totes dues; potser que siguen una part fonamental de la nostra fira, amb aquell tot didàctic que oferim.

Avui, si és 28 de desembre, serà una altra parella que farà els honors a l’Ateneu de Betera: la periodista Maria Josep Picó presentarà ‘Clàudia i l’esperit de la muntanya’, editada per Andana. L’editor, el jove Enric Peris, explicarà el projecte editorial, tan jove com arriscat: editar des d’Algemesí, ara que són patrimoni immaterial de la humanitat, segons la Unesco. 

Demà, 29 de desembre, l’aposta és l’educació. A l’Ateneu, presentem un bloc educat, de Francesc Raga i Empar Martínez, professors de secundària de l’escolagavina. Una aposta sòlida per debatre sobre l’escola, els joves, i algunes consideracions o tòpics que ja no serveixen i, malgrat tot, encara fem servir en excés, els mestres. Després serà el moment de ‘Els pobles edetants’, amb els Domínguez, pare i filla, com a amfitrions de la cambra noble de l’Ateneu. Com que ens havien fet arribar una certa angoixa, avui kl’hem farcida amb més novel·les per a adults i bons lectors.

Kirie per l’economia que ens afligeix

7
L’amenaça malèvola de l’economia, realment. Per no dir-ne la torpesa, o per no fer ús d’adjectius més grossos. Ara déu tornarà a salvar els bancs, i serà la quarta o cinquena vegada que ho faça, perquè els seus camins són inescrutables, sobretot després de començar la crisi mundial. Ens van alliçonar molt bé, en un primer moment. Però va durar poc. Tret d’uns quants exemples mundials, la resta de la banca ha sigut salvada, en canvi que ho paguem tots, naturalment, si som bons cristians. Perquè sense ajut, cap ni un dels bancs no se n’hagués sortit sol, que les oracions sempre tenen el seu efecte pietòs i productiu, de molt de rèdit. N’han deixat uns quants exemples que moriren, perquè déu és únic, però misericordiós, i n’ha salvat la majoria, malgrat que la majoria són l’exemple de la usura, i la depravació econòmica. Un enviat havia dit que el món havia llençat una esmena a la totalitat i que Europa no se n’havia enterat, que sembla que Europa no és d’aquest regne occidental. Però tant se val, ell salvarà els bancs, i la recessió la pagarem tothom, excepte molts dels protagonistes d’aquest caos. Fa uns mesos que ens ho van dient, que ens preparem per al pitjor. Deixaran que passe Nadal, així que: en passar que el Fill isca del ventre virginal de sa mare i siga bolcat per ella, les set plagues d’Egipte no seran res comparat amb allò que s’esdevindrà: preparem-nos per al desert, per a la fam, la pesta i tota la resta. La literatura i la televisió ja en van plenes de qüestions vampíriques, i el govern suprem ja prepara tot de bosses per omplir-les de sang, de la sang que haurem de vessar i pagar, si és que volem continuar vivint de genolls i donant gràcies. I tantes afliccions que ens faran passar, els polítics primer, i els amos de l’economia després, que res no podrà curar les nostres ferides, i si mai arribem a veure com era el món d’uns anys enrere, de còmode i frugal per alguns de nosaltres, això s’haurà acabat per sempre, i doneu gràcies si aquesta cova de lladres que vivim ens deixa desdejunar alguna vegada donuts en comptes de coca de moda. Amén i moltes gràcies.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Eugènia Aloi exposa a l’Ateneu

0
«Els secrets dels animals, de les plantes, de les cases», una exposició d’Eugènia Aloi a l’Ateneu de Bétera durant les festes de Nadal, i dins el programa de la fira de llibres i de música.
Dibuixos, sobretot dibuixos petits, a llapis, sobre papers de quadern, de múltiples quaderns trobats a l’andana, que en teoria havien de registrar compravenda a l’últramarinos dels pares, ara reconvertit en spar, un hiper petit, familiar i a mà: també hi hivia quaderns d’una aital societat de caçadors, però parlem de pintura, o de dibuixos, de secrets profunds, amb Eugènia Aloi: una tria de les coses que em passen, però no sóc jo, si m’assemble és una casualitat, que no sóc jo mateix, malgrat que em puga fer servir de model, de patró, però no hi sóc, sinó en aquella llunyania. Sí, els referents són recognoscibles, el sofriment, l’ambigüitat, una part inconformista de la indefinició particular en la vida, l’inconformisme: tot això en aquests petits dibuixos? tot això, per començar. Els secrets orgànics de les cases, malgrat que no en gaudim gaire. Ves, les coses són el que semblen, i caldria gaudir també de les superfícies, perquè no estem preparats per gaudir suficientment de les superfícies.
-Vull dibuixar i construir, i comence ara a trobar com, després d’anys de dibuixar i pintar.  Ací trobeu la profunditat de les coses que la gent de normal no veu, afig Xelo Martínez, amiga. Llibertat, demana Eugènia, llavors. Però no acaba de decidir si ho ha de dir gaire fort. No és res de personal.
-Bé, jo t’hi veig. Molta gent t’hi veu, als quadres. Despullada, nua, indefensa, fins i tot amenaçada.
– L’art és poesia, i la felicitat és un adelerament ximple. Allò que no costa que és feliç, delicat i tendre, si vols. No negue les emocions, transmetre una lectura positiva amb l’art. Però no m’hi pinte.
Chirico, Kahlo, Kiefer, Rego, alguns referents per obligar-nos a respirar, entre dibuixos que ens fan patir, que no són una concessió, ni ens regalen la mirada.
Vet ací les coses que em passen.
– Què fa aquest llop tan present, amenaçador?
– L’home ha avançat ben poc, realment.

Eugènia Aloi serà a l’Ateneu de Bétera fins el trenta de gener de 2012.

Fira de Bétera: el programa

0
Programa de la fira del llibre, durant les vacances de Nadal, a l’Ateneu de Bétera.
22, 23 i 24: obertura, presentació de la fira, concerts, entre més propostes.
El 23, extraordinarai concert de Mediterraneum, música i literatura del segle XIV, amb David Catalunya, Aina Martín i Anna Danilevskaïa. Dels còdex anònims de la cort de Xipre als kiries de la Seu de Mallorca i altres anònims, sacres i litúrgics i també de profans. Després un repàs al rock amb Rock en Bena (de Benaguasil).

27 de desembre: els blocs literaris i les blocaires joves: blocs que presenten autores, novel·les i propostes de lectura digital. Els llibres digitals i els llibres en paper.

28 de desembre: Maria Josep Picó, periodista especialitzada em medi ambient, presenta ara un conte infantil lligat en la vida de respecte per la muntanya: Clàudia i l’esperit de la muntanya, d’Andana edicions. El mateix 28, Enric Pèris presenta el projecte editorial Andana, joves emprenedors que arrisquen diners i temps en llibres i cultura en català.

29 de desembre: 400Colps, un bloc sobre llenguatges audiovisuals adreçats als joves, i Un bloc educat, la reflexió pedagògica necessària, punyent, sense concessions. Francesc Raga i Jordi Orts, mestres, presenten les novetats sobre el debat a l’escola i en favor de l’escola.
A continuació, presentem ‘Els pobles edetans, parlen els uns dels altres‘, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, amb Joan Domínguez, Neus Domínguez i Josep Fornieles.

3 de gener de 2012: presentem ‘Comunicant la revolta’ de Xavi Ginés i ‘Valencians contra la fil·loxera’ de Joan C. Martín, enòleg i escriptor de vins i altres desmotius: a continuació Tast de vins dels país, amb més considerants.

4 de gener de 2012: presentem ‘De nord a sud’ de Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia, que fa una nova aportació en format de dietari de la seua visió particular del món. Després presentem l’última guanyadora del Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia: poesia i lectures per Nadal.

5 de gener: balanç de novetats: què diuen els diaris especials sobre les novetats dels llibres del país: Vilaweb i els altres. Amb Vicent Partal: cap a on pega la literatura en paper.’

Aquest és un programa flexible, al qual anirem afegint més activitats, actuacions musicals, lectures i propostes segons van arribant encara a l’ateneu.

Només tenim llibres en català, potser que siga l’única fira del llibre de tot el territori que ho planteja d’aqueixa manera: els altres llibres ja tenen molts canals i molta publicitat per fer via. Si voleu passar-vos-hi a triar i remenar, tenim un bon assortiment d’originals i de traduïts. I tota l’obra completa de Valor.

Hi col·laboren Consolat de Mar, l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria i l’escolagavina. Organitza, l’Ateneu de Bétera

La porquera valenciana

1
Rita i i Rus i Fabra i Blasco i Serafín i Camps i Gerardo, i també Rajoy, tothom s’ha molestat perquè un home de Sueca els ha dit unes quantes veritats durant cinc minuts. Enllà, al parlamet espanol, el Compromís de Baldoví ha descrit què ha passat a València durant setze anys, què, com i qui ens ha portat a ser considerats una porquera, moral i econòmica. I tota la rerefalla pepera s’ha enfadat de valent, amb el polític, no perquè no siguen veritat, cadascuna de les paraules i les idees expressades, sinó per esbombar de què han sigut capaços els polítics valencians, en tant de temps de govern de majories: de convertir-nos en una porcatera d’Europa, pitjor que no mos podia passar. A la cua de tothom segons les agències americanes.
No s’enfaden amb els incompetents, els xoriços, els lladres, els fills de puta del seu partit, que han venut déu i sa mare per embutxarcar-se els diners, per traure’ls cap a paradisos fiscals, per governar-nos amb deshonor i ràbia. S’han venut el país i la gent, el present i també el futur, però s’enfaden amb Baldoví, per esbombar-ho.
No denuncien ni castiguen els delinqüents, els gànsters, els pocapena de politics locals, municipals, provincials, regionals… que ens han buidat els budells i l’anima, que s’han venut caixes i bancs, que han arruinat l’herència de centenars d’anys en un bufit, en apenes una fracció de democràcia, han enfonsat els valencians a la misèria, però s’enfaden per cinc minuts de discurs, de veritat ràpida, contundent, brutal.

Per celebrar-ho se’n van a dinar i de copes amb els delinqüents, atien el verí d’uns quants mitjans, tipus el niu de serpotes de Canal 9, i s’engreixen crestes i culots per evitar el ridícul: des que el món sap què és València, què val valència, quin és el valor que ens atorguen, la pollastregota Rita i la resta de calendaris no riuen de la mateixa manera, ni trauen pit ni s’ompliran de regalots amb tanta facilitat.

– El món us ha vist la desgràcia que representeu, desgraciats, i València no és sinó una ombra en pena, que no volen rosegar ni les rates.

Sí, som una porquera, però la causa té noms propis, cases amb carrer i número, i tots els valencians, no ho oblideu, no en som responsables. Gosaria dir, que ni tots els votants d’aital engendre de fariseus, en són, de responsables. Perquè molts milers d’aqueixos votants, no pensaven com llastimaríeu la política, la democràcia, i, sobretot, els mateixos valencians.
Això dels vestidets és una broma, i espere que siguen els entrants d’un dinarot de justícia, que ausaes que mereixeu la perpètua i, alguns, el garrot més dur, per l’estafa d’homes i dones que representeu.

Per llibres a l’Ateneu de Bétera

0
Despús-demà comença la segona fira del llibre a l’Ateneu de Bétera. Enguany serà d’àmbit comarcal i s’hi afigen a col·laborar l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria, Consolat de Mar i l’escolagavina. Durant els dies de Nadal i Reis, la fira romandrà oberta, intermitentment, amb tot d’activitats, presentacions, lectures, tallers, i l’ús de noves tecnologies: blocs, xarxes, i llibres exclusivament en valencià. De Valor a mossén Alcover, de Jaume Cabré a Ferran Torrent, de Llorenç Giménez a Raquel Ricart: diversos autors ja hi han confirmat la participació, entre més Josep Maria Jordan, Isabel Garcia, Xavi Ginés, l’equip de redacció i edició del còmic La Pelitrúmpeli, Joan C. Martín, Vicent Partal… Hi seran també les joves blocaires Clàudia Sebastian i Roser Verdevio, que presentaran les novetats i les aportacions dels seus treballs literaris, i encara més autors que van confirmant un programa que enguany s’ha ampliat considerablement per donar cabuda a noves propostes d’interés: assaig, novel·la, conte infantil, àlbums il·lustrats, dietaris, poesia, teatre, tast de vins, llibres i sorpreses, en bé de la cultura del llibre i l’afecció a la lectura: firaxllibres és un programa per farcir les vacances de Nadal amb una oferta cultural de molt d’interés.
La inauguració serà el 22 de desembre, a les 19.00h. a la plaça del Mercat de Bétera. Però el 23, i perquè l’abast és comarcal, el programa es desplaça a Benaguasil, a Consolat de Mar, on s’hi presentarà ‘Faules d’ací i d’universals‘, de Carles Subiela. Per completar la festa, després hi haurà un concert extraordinari del grup Mediterraneum, això és música antiga, i encara sopar enfaixat i a continuació l’actuació de Rock en bena.
Tot plegat, una fira comarcal itinerant per combatre els tòpics i assaborir amb major criteri els torrons i els pastissos de moniato, mentre ens entrenem a fer de finlandesos. (en futurs apunts concretarem el programa amb els dies i els llibres que s’hi presentaran)

Si ho diuen a ponent!

0
«No et fies d’home roig, gos pelut ni pedra redona.»
«De ponent, ni homes ni vent!»

Els mitjans espanols i valencians ja han perdonat la monarquia, el tito gros i les tites. En apartar el ninot de cera dels museus, donen per tancat l’afer, almenys amb la casa borbònica, que encara manté el decret de Nova Planta, i el dret de conquesta, no us penseu. Quan el lider del pp diu que l’austeritat regnarà a l’estat, potser que és això, que trauran la fulleraca, però el fruit no el tornaran. El ninot l’aparten, però dels milions guanyats, uns quants enviats al paradís fiscal, no en diuen res. Com tampoc no diuen res de la complicitat directa de la casa, o palauet, en amagar un assumpte que sabien i coneixien de feia molt de temps. Quan l’homenic guanyava els diners a cabassos, voleu dir que no sabien res a casa? Va, home, que no arribem a llapar-nos allò, però faves atampoc no som: o és que ell arribava a casa i amollava a la dona: xe, què pobres que som, infanta meua! Tres anys sembla que coneixien els negociots i no havien dit res, així que si això no és complicitat, que ells no volen que siga, nosaltres qui som per desmentir la noblesa i els virreis.

– A la forca els corruptes! Però a la del dimoni, el Butoni fumador, perquè els furgue ben endins, fins que no ens tornen els diners i la dignitat. Visca la República. Ah, i els ninots de cera, ja podien convertir-los en ciris pa processons i pa quan trone de valent, perquè Santa Bàrbera ens protegesca dels espavilats i dels borbons, sobretot d’aquests.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’escola es bolca en Valor

0
Paisatge valorià: els detalls, els fins i els grossos, el treball, el procés d’un gran esforç col·lectiu, immens, en favor d’un home que ho mereixia, que ens va regalar molt més que no això. La riquesa d’una llengua culta, fresca, sòlida. Un repte i una setmana increïble, per als mestres i per als xiquets: el treball ja era fet, i calia eixir a gaudir-lo. Sí, havia estat dur, en alguns moments, però ha pagat la pena en tots els sentits. La disciplina, les hores d’escenari, la repetició, els ritmes, el siroll, l’adaptació de les partitures, les lletres noves, quatre-centes veus agraeixen a l’escriptor Enric Valor que puguem ser l’escola que som. Per molts anys.

Un homenatge de sis hores, polièdric, immens, en favor d’Enric Valor, va vestir l’escola d’emoció, d’un esperit que apareix els dies especials. Dissabte, ho va ser sens dubte, un dels dies especials de la història de l’escola. Gràcies a un equip de mestres formidable, lliurat amb coratge a la feina, a un equip de cuina i d’administració que són també mestres d’escola, per com viuen la dedicació i l’ensenyament, per l’esforç i l’entusiasme dels alumnes que ens fa de ser especials, per un compromís de les famílies que és un regal, tot plegat va contribuir a viure l’emoció en directe, a estimar-nos l’escola, a viure-la plenament. GRÀCIES.

l’escolagavina en favor d’Enric Valor

Taronges a la merda! (sense metàfores)

5
Diu la Unió de llauradors del País Valencià, segons que explica un diari mundialment de dretes i afalagaor de polítics i batlleses, que hi ha excés d’oferta, de taronja, naturalment, però que hi ha l’esperança que repunte, durant la campanya de Nadal: potser que a Europa pengen tot de taronges en els arbres de Nadal, i axò farà córrer el comerç una burrà. (Ep, per als valencians no fóra una mala idea.)

Diu la Unió que el problema és que els magatzems són plens de taronja, i les cooperatives, per culpa de la pluja de novembre (!), i després la culpa la van tenir els collidors, que amenaçaren de fer vaga, i llavors els amos van demanar-los de collir barbaritats, però amb tisora (a tiró no li val), i que com els magatzems i les cooperatives són fins al capdamunt, això és un problema: pura matemàtica, per no dir pura intel·ligència, o pura dinamita!

Continua dient l’home, delegat de la Unió a castelló, que la cosa s’animarà, incrèduls, que la incertesa és culpa del retràs de les pluges. Que ja veuràs com es pagaran a 24 cèntims el quilo, que el consum de la taronja va implantant-se cada colp millor a Europa, però que de l’evolució de la demanda en les properes setmanes considerarem si la campanya és un èxit. Xe, de coeficient cent.

El tio de la meua dona deia que això de les escopetes no era una broma: que algú havia escampat el rumor que a Bétera ens baixaríem els pantalons i afluixaríem abans: volen comprar-mos la taronja a 9 cèntims.
-Si hi ha cap llaurador que la vén a aqueix preu, ens el carreguem; però després pelarem els compradors. (ah!, quina violència). Com a poc exigirem la taronja a 14 cèntims!

No ens organitzarem mai: home, teniu les cooperatives! Sí, les cooperatives encara paguen menys que tot això. No és possible.
Demà, per exemple a Bétera hi ha dues grans assemblees a la mateixa hora però en llocs diferents. De l’un costat, la societat que ens abasteix d’aigua per al reg. De l’altra, la pròpia cooperativa. Així que si vols dir-los res, a cap de les dues societats, no saps com t’hauràs de despartir.

Si fóra per no pegar patà, m’hauria de traure la llicència d’escopeta.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Taronges a la merda! Metafòricament. (1)

3
De Camps en parlaré demà, malgrat que ell també té bona cosa de responsabilitat, en aquest assumpte agrari. Dels camps en parlaré ara, per deferència a l’amic Josep B.

Fa una setmana vaig rebre una telefonada a l’escola de mon pare: collons, què passarà. Amb gairebé noranta anys, ell que no és de lletra, busca el número de l’escola, truca, s’espera que me passen de l’administració, és una heroïcitat. Per ell, més encara.
-Alberto! (ell encara no m’ha valencianitzat el nom)
-Pare?
-Que m’ha tocat el Pato, que han anat a collir unes taronges al Pla, al camp del magraner, perquè necessitaven omplir el camió.
-Però, per què no ens han avisat?
-És que necessitaven omplir el camió.
-Però, no t’han dit quantes n’han collit, qui anava de responsable que ho comprovés, com collien, sense avisar…
-No, no m’han dit res. Necessitaven omplir el camió, i han anat a collir. Que les pesaran en descarregar-les al magatzem.
-Com?

Les coses van així. Mon pare té la producció en una SAT, que no avisa quan cullen, ni de la quantitat collida i encara diuen: que pesarem allò collit quan les descarreguem… quan descarreguem al magatzem, les pesarem.
Reospi! és així com va el negociet, i el valor d’una taronja valenciana que clama el cel. Imagineu que jo mateix arribe en un banc i els diga, ahir vaig venir a per diners, vaig agafar els que vaig voler, sense avisar, i quan vaig arribar a casa els vaig comptar. Total, us dec aquests diners, exactament!

-Fotre, el més segur és que em posarien a la presó.
I em posarien a la presó si fes el mateix viatge a ca l’amo del magatzem i els agafés alguna cosa sense avisar, o si anés a la SAT mateix, als seus despatxets tan bufons i els obrís la caixa i després digués: en arribar a casa comptaré què he agafat i us avisaré.

Doncs això passa amb la taronja dels valencians, són milers de llauradors que depenen de comerços que treballen així, d’aqueixa lleial manera tan valenciana, tan legalment protegida, tan políticament ben gestionada.

Ah, ho oblidava: el preu, vull dir, quant valdran les taronges i quant em pagaran per ella és un altre capítol: de primer ells decidiran quantes de les que han agafat són de primera, són de segona o són de rebuig (zero cèntims). Això també ho fan tots solets, sense que tu pugues intervenir en el procés.
De segon, descompten les despeses de tot el procés: depeses, comissions, sous, inversions de l’any, i finalment, del que queda, ells diuen: li ha quedat això, que li ingressarem en el seu compte d’ací sis mesos.

Ostres, jono sóc caçador, però em fa deliri de tenir escopeta, per defensar-me dels robatoris legals.
-Ei, no et queixes, xicot que tu ets jove  i nou en açò (tinc prou edat per no considerar-me jove), i per això de nou en això, no és veritat. El que volen dir és: aquest negoci va aixi, ho agafes o ho deixes, xicot.

Mon pare farà noranta anys d’ací uns mesos. Potser es morirà abans i tot, no ho sé. Però no vull explicar-li com van les coses, prou sap com van, fa massa anys, i encara està content quan li parle del camp, de la producció, de com se les mengen de recel, els xiquets de l’escola, com diuen què bones són les taronges de Bétera, malgrat els predadors i els polítics i els gestors de la cosa agrària valenciana.

-Ei, xicot: no et queixes, que si volem tenim els vaixells americans descarregant a Gandia, tenim les càmeres plenes, i podem rebentar el mercat i els preus quan ens done la gana, quan ens passe pels ous!

Imagine la comèdia d’aquell judici, i el jutge que demana per l’exhonorable: vosté, senyor Camps, i la marededéu de Rita, què van fer pel camp valencià, tots aquests anys que corrien en cotxe, navegaven en barca i bevien gins a l’ombra de terra mítica? Que feien redéu!

(continuarà)

L’ull que no veu, que no pot.

3
Camps serà jutjat per uns vestidets. Çò significa perdonar-li el desastre de govern de tants anys que ha sigut president. És com regalar-li el perdó, quan caldria jutjar-lo per com ha deixat, ell i la resta de pocavergonyes del pp, el país valencià: com la CAM, i malgrat la vergonya que suposa de veure un director de diari voltat de llepons que anuncia que serem protagonistes de la recuperació-regeneració, valència és un saldo que no vol ningú. Un ferro roent.

El rei repudia el gendre, i tothom content. Tothom de la casa reial perdonat, naturalment, perquè ni els mitjans ni ningú no s’atreveix amb aquella herència franquista i militar, eclesial, i llepona. Tot plegat, desfent-se del gendre salven qui signava -la filla-, i qui guanyava -tota la família, tota sencera.

El govern valencià autoritza a exportar taronja mentre la collita de molts llauradors penja dels arbres. El negoci el gestionen els grans comerços valencians, coberts pels polítics de torn, mentre el camp valencià es mor abandonat, de tants mocs com li creixen. N’hi ha cap conseller que s’hi dedique al camp, realment, que entenga què passa? I els sindicats, no denuncien la màfia creada amb diners públics?

L’escola concertada fa mesos que no cobra els concerts signats amb l’administració. Una part, les despeses de funcionament i la part corresponent als salaris dels serveis. Una altra part, tampoc no cobren els salaris dels mestres. Que no caldrà comprar bons patriòtics per poder cobrar allò que ens deuen?
L’escola pública, si fa no fa, és a la mateixa situació de ruïna. Per al pp, en general l’educació és un altre saldo. A València no han entés finlàndia. O perquè l’han entés, hi renuncien totalment.

Adjectivar un bo com a patriòtic és una collonada o una burla: s’han carregat el sistema financer valencià, l’han escapçat, l’han fet desaparèixer. El govern valencià es declara hooligan de les glòries a espana, per tant, allò de patriòtic deuen referir-ho a la falange o un cosa semblant. Qui vulga moniatos que se’ls plante.

Camps va prohibir de veure TV3 a València, una mesura feixista i covarda contra la informació i la pluralitat. Ell podia fer-ho, naturalment, podia. Com podia no pagar els bons regals que rebia, ell, la dona, la filla; podia pagar-los, els regals, naturalment, però no ho feia.

Camps podia haver dit què ens va costar terra mítica, o quant vam pagar per la visita del papa, o quant va costar el capritx del circuit urbà, o el joc de barquetes del port, o quan ens costarà de més la fórmula 1… O quant li devem al calavera calatrava per una maqueta…, tot això que sumat no ho veiem, perquè no hi ha ull ni forat que ho puga ataüllar ni absorvir, no ho sabrem realment mai, des del model de política valenciana que ens governa. Perquè la desinformació és el seu rendiment, el del pp, no solament el de Camps.

Als valencians ens salvarà el canal 9. I els gintònics, i els 62 milions de terra mítica, i els sants de la pedra, i la falla de la plaça, i la paella, i els colombaires, i les curses populars, i la campanya de Nadal, i l’arrop i tallaetes, i l’orxata, els bunyols, i els magatzems de fontestat, i les províncies, i els lladró predemocràtics, i les putes anunciades en l’autobús, i la missa de gall, sant roc i sant gos, l’alqueria, el valencià de rita, la grossa de nadal, però sobretot, els milions que ens tornaran els pinxos que ens han robat durants tants anys, des d’Emarsa, el Consell, la generalitat, el futbol, les caixes, els bancs, les diputacions, la monarquia, alguna arquitecrtura privilegiada, i tot d’amigots que han passar per caixa a agafar a grapats allò que els regalava el fill de puta de torn.

Avui estic amb aquell puntet baix, segons l’alcoholímetre.

Post: el jutge, representant una mitja comèdia, fent-se una mica el despistat, entre una cosa i l’altra podria deixar-se anar: –senyor honorable, com és que mai no es va dignar a rebre les famílies de les víctimes del metro?

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La predica en favor d’Enric Valor (1)

1
Anit vam continuar el programa que l’AteneudeBétera dedica a la literatura i les idees, amb una conferència de Jem Cabanes en favor del mestre Enric Valor. Si la setmana passada Ferran Zurriaga ens emocionà amb els llinatges i el repoblament de la vall d’Olocau, Marines i Gàtova, Jem ens va relluir la figura i el mestratge d’un narrador gegantí, capaç de bastir una llengua total a partir de la cultura i la llengua popular, que no vulgar, d’un escriptor precís, pulcre i acurat com pocs. Juntament amb altres rondallistes, sobretot mossén Alcover i en Cassaponça, tots tres ens han llegat un testimoni de la llengua que és un monument, orgull del país.
Les rondalles mallorquines són, sens dubte, un pou de saviesa, per la riquesa i l’exhuberància lingüística en tots els sentits, però anit Jem Cabanes ens va explicar perquè considera Valor, amb solament trenta-sis rondalles, una peça cabdal de la literatura catalana del XX i de sempre.

«Per a parlar de Valor, no fan falta pretextos. No caldrien aniversaris. La seua obra ens sol·licita contínuament. Una obra solidíssima, matèria interminable d’estudi i de reflexió, per a tothom i tostemps. I és que, tornant a l’apreciació fusteriana de Vicent Andrés Estellés (el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March), trobe que no és gens aventurat un juí semblant sobre la prosa d’Enric Valor, meravellosa com feia segles que no teníem.»

 L’auditori de la cambra de l’ateneu era ple, quaranta persones abrigades per una lectura apassionada, febril, de goig i de regal per l’auditori i pel protagonista d’aquell text, Valor en Valor: et portava pel camí de redescobrir-nos a través dels mots; pensava en el mateix senyor escriptor, escoltant Cabanes: viure el text i aquella exposició amorosa en favor d’un home que ens ha donat tant, als valencians.

«I és perquè estimava aquesta llengua que esdevingué un gramàtic, un divulgador de la gramàtica, com n’hi ha poquíssims: molt responsable. I molt responsable vol dir que tenia una idea clara i precisa del funcionament correcte i digne de la llengua, de la llengua total. És a dir, de la llengua de tots els parlants i de cada lloc. I molt responsable també vol dir que fou un divulgador gramatical pràctic i eficaç. No oblidem que Valor no fou un home de formació universitària. Que fou, en bona part, un autodidacte, molt sensible, doncs, a les dificultats que podien presentar als interessats a conèixer bé la nostra llengua.»

La prèdica, segons que va batejar-la Toni Marzo pels volts de la una de la matinada que tornàvem de passeig cap a casa, després que ja havien passat el sopar i les eufòries esportives, valdria uan publicació senyorívola, i emmarcar el revalor que hi afegí el conferenciant sobre una de les fites literàries dels valencians i de tots els catalans.