Una manifestació Trobada

Farem doble via, finalment: una part de l’equip i de l’escola serà en la Trobada de l’Horta Sud, que ens correspon a la nostra escola, i l’altra part serà a València, manifestant-se en favor de la llibertat, d’expressió, de mitjans, de mínims per sobreviure a la vergonya social i moral del pp.
Quan Acció Cultural va decidir el dia que enguany reivindicaríem els drets dels valencians, a més dels drets humans (el PP avui també tancaria Hessel i el seu clam ‘Indigneu-vos‘), GUAIX ja havia concertat la data amb les escoles i l’ajuntament organitzador, Silla. Així que ens reivindicarem doblement: ja sabem quin serà el clam a València, però també anirà bé que els tallers de les Trobades on s’aplega gent que, d’una altra manera, no veuria què passa, ni què passa per davant el seu nas, puga endevinar una altrarelaitat i una nova reivindicació escolar. Amb el tall de TV3, l’escola ha sigut qui més n’ha perdut, sens dubte. Ara tenim una doble oportunitat de comunicar i manifestar, com a ciutadans i com a escola, què passa a València. Nosaltres, per exemple, ja hem pensat d’organitzar un taller amb un aparell de TV. En realitat, només li queda la carcassa de fusta i plàstic, perquè la resta és completament buida, com a moltes televisions del món, i en concret la dels valencians del Sud, Canal 9, que és buida d’ètica professional i d’enteniment. Al taller mostrarem perquè som sense senyal, i deixarem que els xiquets que s’acosten expliquen, amb llibertat, què passa al món, que els preocupa o desitgen, què voldrien, sense haver de patir la censura ni l’opressió d’una llengua que sotmet una altra, d’uns polítics que en el segle XXI encara apaguen mitjans d’expressió, com a les dictadures. Serà divertit de comprovar què podem explicar-nos plegats, a través d’una TV sense males arts ni corrupcions, ni imputacions. Amb una carcassa, un esquelet d’aparell, una raspa de mitjà i prou. La resta, l’enteniment, l’haurem de posar cadascú de nosaltres.

El premi Sambori

Dissabte es va lliurar a l’Eliana el premi Sambori de literatura infantil i juvenil en l’edició comarcal de 2011. L’auditori era de gom a gom, poques coses omplin d’aqueixa manera un espai tan gran i, a la vegada, fan tan de goig. El cor de l’Eliana, que ha fet vint anys i ha estrenat les primeres imatges al Youtube, amb una versió dels Amants de Vicent Andrés Estellés, la colla de tabals i dolçaines el camp de Túria, teatre infantil, narracions, reconeixement a l’escola i a la llengua, a Enric Valor, van deixar una mostra del treball intens de la Coordinadora pel valencià  del Camp de Túria, en l’organització d’aquests Premis, entre més activitats d’una setmana de tornar-se carabassa. Com deia avui mateix Voro Golfe, el seu president, en cloure la setmana, ja comencen a buscar quin serà el poble que acollirà l’any que ve la Trobada. 

No és solament fer escola, cada dia, sense excusar-nos; és una grapat de gent que continua, amb voluntarietat i compromís, en favor de l’escola més enllà d’un horari, d’una necessitat personal, d’una dèria: sens dubte que l’escola continua cabdal al davant del país, per davant de la seua administració, més contra cultural i corrupta que administrativa, i al davant mateix d’una gran part de la societat. Amb campanyes de sensibilització, de reivindicació de drets lingüístics, en campanyes solidàries d’ajut, entre més raons que esperonen cada dia milers de persones. I aquests treball anònim, ingent, gegantí, és en mans d’un grapat de persones, que cada any esmercen el seu temps en favor del temps de molts. 
Per molts anys la coordinadora, una punta important i fonamental de la comarca.

[a la foto una representació important de les guanyadores i guanyadors de l’edició d’enguany en les diverses categories.] 

Tot de delinqüents guiaran els valencians

Els propers quatre anys, almenys, un cabàs de delinqüents guiarà el destí polític dels valencians. Entre imputats, corruptes, prescrits, lladregots i més espècies del cantó fosc de la llei, la valenciana sobretot que tenen feta a a mida dels seus vestits, el calvari del que ens passarà vessarà rècords coneguts i provats. Serem el país dels sense llei, dels sense vergonya, dels sense moral, dels primers a tenir aeroports sense avions, dels primers a tenir estacions de metro sense trens, dels primers a tenir hospitals sense metges, ni llits, i encara pitjor, o millor, els primers a tenir hospitals sense malalts, completament inaugurats, que això sí que ho saben fer. 

El convenciment general que guanyaran, que tornaran a guanyar les eleccions, fins i tot entre els cercles de progressistes, psocialistes o nacionalistes d’esquerra i de dreta, deixa col·lapsats milers de valencians, però és que n’hi ha molts milers més, d’igualment valencians més o menys ben parits, que viuen del seu conte, dels seus comptes, d’aquell estil mafiós que han instal·lat a les institucions valencianes (GV, diputacions, ajuntaments, cementeris, colombaires, caçadors, sindicats…) 

– I no els podríem ficar tots en aquell coet que il·lustrava una obra de teatre de XC i enviar-los a Mart, allà on no hi ha atmosfera, ni diners, ni sastres, ni ulleres fosques, ni GV, a veure si els pega per morir-se de riure sense haver d’enganyar ningú més.
– Home, pobres marcians de Mart, no?

[Post-econòmic: he passat al club dels 10.000 valencians que hem posat 80 euros per pagar la multa als delinqüents de Camps i la resta de gànsters del PP]. Però em tem que no n’hi haurà prou… Diumenge afegiré la paga setmanal, a veure si encara eixim del primer dels forats negres. El del cul de la justícia fiscal i ppera.
 

Trobada al Camp de Túria

Diumenge 10 d’abril és la Trobada d’escoles a l’Eliana, el Camp de Túria. Però el programa d’activitats ja va començar ahir amb la trobada d’escoles de música. Dissabte es lliurarà el Premi Sambori, i abans, divendres, hi haurà el concert de la Gira també a l’Eliana, amb Aspencat i El Trineu Tanoka, al cinema d’estiu, a partir de les 22.30h. 
El gros de les activitats es concentrarà diumenge, amb milers de manifestants en favor de l’escola en valencià. Cercavila, parades, llibres, jocs, tallers, balls, música i l’actuació de la banda de folc ‘Folc Sona’, la primera escola de música folc del Sud. Comencem pels volts de les 10 del matí i tancarem abans de dinar. En favor de l’escola i de la llengua.

TOTA LA INFORMACIÓ DEL PROGRAMA DE LA SETMANA ACÍ. 

Fundación ‘la Caixa’ contra la llengua d’escola valenciana

Ahir ens trobàvem a Silla els cors de sis escoles que parlem en valencià, que aprenem en valencià, que també cantem en valencià. Un dia de festa, que anuncia que aviat arribaran les trobades i l’escola valenciana eixirà al carrer per fer-se conèixer, per convidar-ne a la participació. Però avui, segurament, poca gent haurà sabut que els cors cantaven en valencià, perquè érem a una nau freda i fosca, a les enfores del poble, i ens cantàvem a nosaltres mateixa, als qui ja sabem cantar en valencià i ho passem bé fent-ho. Volem cantar per als altres, per als que encara no ens coneixen, o per als qui no els importa com cantem. Els volem ensenyar com sonen les paraules de la llengua, en la veu dels xiquets i en l’entusiasme dels mestres. Perquè creguem en l’escola en valencià, i volem que cada vegada siga més gran, perquè l’any vinent puguem cantar a la plaça del poble on tothom ens escolte, gaudesca i cante amb nosaltres.
© creu planells, mestra

Avui venim d’un concert de l’auditori de Torrent. El concert el patrocinava ‘Obra Social, Fundación ‘la Caixa’. Al díptic explicita l’Auditori, Barcelona. I el títol és ‘El metal y sus colores’. Les mestres han vingut encantades pel treball i ofeses per l’ús de la llengua contra l’escola, que ara també promociona la Caixa, parlem?!
Senyors directius de l’Obra social, de quina cosa volen que parlem? De la llengua, d’aquesta campanya orquestrada contra Escola Valenciana?, justament ara que han començat les Trobades?
-Popurri de canciones tradicionales, mare, a Torrent de l’Horta. A uns dies de la Trobada de l’Horta Sud, on som una majoria de gent treballant per una escola valenciana, per coratge. I aquests mamons de l’Obra Social-Fundación, encara amb l’esquella monolingüe. Xe, que els albarden. Que no tenim cançoner popular, els valencians? Que no tenim tradició popular, ni país al nord, per haver de venir amb les cançons castellanes d’aquella escola franquista de totstemps, que ells ens volen imposar… Era curiós, de veure que els nostsres no en seguien gaire cap, de cançó d’aquell llibret seu. Encara no sé com no ens hem alçat i hem pegat a córrer. Damunt, ells, ens poden multar la cultura, amb l’objectiu que, a nosaltres, els cançoners ens costen el doble, perquè ens els hem de pagar de la butxaca… Perquè vinguen de Barcelona a alçar-mos el rabo!

Post: de penitència, senyors directius, Fainé i la companyia, podien contribuir a pagar la multassa contra la cultura i la llengua. De pas…, que no serà per uns milers d’euros, que els empobrirem.  

La corrupció de les caixes valencianes

El desastre bancari valencià és descomunal. El de les caixes valencianes és de tsunami. I allò que passa amb la CAM sembla la pesta radioactiva de Fukisima. Ningú no vol la CAM. I Bancaixa va arrimar-se a un peixot gros per tapar també grans desastres, mutus, naturalment. L’economia valenciana d’un centenars d’anys, aquests fills de puta de Crespo i Olivas se les han gastades en cinc anys. Naturalment, que no tenen tota la culpa, ells sols. Amb cadena perpètua d’un crim de milers de milions d’euros suposem que serà suficient, per ells i per tots els consellers del Consell d’Administració d’aquestes caixes.

Però aquests desgraciats, de banquers de pega, de gerents de per riure, que ens han arruïnat per cent anys més, els ha portat algú al carreró de la mort econòmica d’aquest país. Algú que també tenen nom propi: Rita, Camps, Blasco, Serafin, Rus, Fabra, tots aquests malparits de la política del PP fa anys que han estirat més el braç que la mànega, fa anys que han posat els diners on no tocava, fa anys que conxorxen amb els diners dels valencians en canvi de guanys particulars, de milions desapareguts, de luxes superflus, de fraus combinats amb errors descomunals… Un rere l’altre, tots aquests polítics de falla i sainet, de sarsuela i de mentida, són els protagonistes d’una economia pública basada en el desastre, en la torpesa, en la hipoteca i l’impagament, sense comptar tota la resta de corrupcions perdonades, no encausades, imputades, amagades, descobertes, prescrites, putejades…
 
Francisco Camps! S’ha de ser un hipòcrita de merda per esbombar que som els millors, després del tsunami econòmic on has portat el país; que tenim el major creixement?, serà de desocupació, moniato, de destrucció de llocs de treball…  Que som el model a imitar? S’ha de ser un remaleït beatot, per no donar la cara davant el desastre econòmic que has provocat amb les caixes dels valencians, s’ha de ser un moniato cagat, de torpeses i burreres… Els vestidets? Mamonaes, ets un xoriç pur, mante, perquè darrere tan de percal hi ha un model polític i econòmic a no imitar enlloc de l’Europa occidental, i tu ets el major protagonista del desastre consentit per milers de valencians, la majoria; però no sigues burro, perquè els has enganyat a manta, amb mentides de TV de pandereta, amb enganyifes, i ves que ara molts milers de valencians tenen por de perdre els diners, els estalvis, per culpa de fills de puta creminals del teu estil. 

Ara, això no perdona cap dels consellers de Bancaixa o de CAM. Cap ni un. A la presó, a perpètua. I que tornen del patromini particular d’ells, de les famílies i dels amigots que n’han xuplat durant anys, tot el que deuen amb interessos i multa…

Post: s’ha de ser molt refilldeputa, per multar la cultura davant la usura de banquers i polítics. Indignem-nos. Tornem-los mal per mal, o pitjor…

La necessitat de pagar la multa (2)

Segons que ens arriba d’Acció Cultural, la necessitat no és solament urgent, comença per passar a agònica, com en aquella central japonesa. De primer, perquè han començat a reduir despesa de personal, de casals, d’activitat, i va quedant-se allò mínim. De segon, perquè no és senzill de reunir diners en aquests temps de crisi, de cara a eleccions, amb necessitats domèstiques, i encara amb més raons que justifiquen que la gent no està per segons què. Però caldrà ser conseqüents, supose, i començar per pensar maneres de fer front a la hipocresia del PP. Jo sóc dels que pense que, la pacífica, no és una resposta suficient. Què caldrà pensar més coses. Que no ens poden atacar d’aquesta manera contra la nostra economia. Això d’ara és una contribució específica molt cara, molt alta, que depassa la dignitat i l’ètica política. Ho sabem, mentre ells són corruptes, lladres, i van pegant per refillets, a nosaltres ens toca de pagar els plats i les seues ruïnes. Que ara també són les nostres ruïnes particulars. 
Ara mateix sóc en la situació dels 40.000 valencians que han dipositat ja 20 euros de contribució per veure TV3 a València. Demà passaré a engreixar les llistes dels 20.000 valencians que pagarem 40 euros per pagar les follaes del corrupte Camps. 
Afegim també una idea d’ajut: TV3, per exemple, no ens pot ajudar a pagar la resta de la multa com una contribució publicitària del seu producte en terres valencianes? Fóra tan destrellatada, l’ajuda, en favor de guanyar gent per a la seua causa (ja no sabem si també és la nostra).

Contribució contra el feixisme del PP

Acció Cultural necessita diners per evitar de ser embargada. El Partit feixista del PP l’ha multada per no fer cas dels tancaments dels repetidors de TV3. Çò és, multada per ser en favor de la llibertat d’expressió, fins i tot, per ser en favor de tenir un mitjà en la llengua dels valencians. 
El partit feixista del PP actua d’aqueixa manera, contra els seus contraris. És un partit que no compleix la llei en algunes concessions de TDT a amics, també en situació il·legal. Fins i tot alguns repetidors del seu Canal de TV, Canal 9, són en situació il·legal. Però tant se val. Els valencians, una part important, necessitem pagar-los les putes i les follaes, els precs del Papa i les mamaes. Això potser que semble una manera barroera d’escriure, però això que ens obliga el PP va també d’aqueixa manera.
No sé si podrem reunir tants diners en temps de crisi. Ho dubte. En temps d’elecciosn que alguns partits afins van tan escassos. Però si ho fem, i paguem per evitar de ser embargats, els feixistes inventaran una altra cosa per amargar-nos la vida. I tornarem a començar, com en una guerra. I caldrà començar a tornar-los tanta merda com ens volen fer pagar, en canvi de les seues corrupcions. Començarem per no deixar-los lluir la panxa i la cara tan alegrement. Això d’Ontinyent ha sigut una bona lliçó. Pels pobles, aquests malparits, que no passen tan alegrement. Ja no. Fem-los la vida impossible, als corruptes, als feixistes. Pacíficament, però impossible que puguen traure pit, els mamons liders en corrupció i fracàs. Ora pronobis, que els pillen confessats.

Segona part: com la quantitat de la multa i els interessos del pagament pega en l’estil mafiós de les bandes americanes dels anys vint, ara, la quantitat a pagar són 800.000 euros de l’ala. Els comptes que podem fer, pam amunt o avall són:
– si 800.000 valencians paguem, eixirem a euro.
– si 400.000 valencians paguem, eixirem a 2 euros.
– si 160.000 valencians paguem, eixirem a 5 euros.
– si 080.000 valencians paguem, eixirem a 10 euros.
– si 040.000 valencians paguem, eixirem a 20 euros. 
– si 020.000 valencians paguem, eixirem a 40 euros.
– si 010.000 valencians paguem, eixirem a 80 euros.
– si 005.000 valencians paguem, eixirem a 160 euros.
– si 001.000 valencians paguem, eixirem a 800 euros. 
– si 100 valencians paguem, eixirem a 8.000 euros.
– si 1 valencià ho paga tot, eixirà a 800.000 euros. 

– Calculem les nostres possibilitats reals?