Educació expandida (!)

Som al CCCB –segons l’Eva Piquer, cap de les ‘C’ no vol dir Catalunya–, i participem d’una Jornada sobre Educació expandida. De bon principi, els exploradors digitals d’aquest nou concepte semblen honestos. L’honestedat, si volem defugir cortines de fum o pèrdues significatives de temps en assessories i teràpies, és un tret bàsic. 

El concepte d’educació expandida va lligat a la societat del coneixement, als canvis accelerats que es van produint al món, a les possibilitats de la tecnologia i, sobretot, a entendre que l’escola no és l’únic espai per aprendre; al contrari, aquest rum-rum tan nou vol trencar amb la rutina escolar i amb la falca que, justament l’escola, és l’espai que nega als joves la curiositat per aprendre. Amb més propietat, segons que llegesc als papers que ens han lliurat, l’educació no passa solament, ni principalment, en els espais preparats per fer-ho, que n’hi ha multitut de projectes artístics, científics, comunicacionals i educatius amb trets culturals, socials, digitals, i audiovisuals que són ara la vanguàrdia de l’educació del s. XXI. Vaja que l’educació pot passar en qualsevol indret i en qualsevol moment. (Home, si no ens en dieu una altra!)

Dues preguntes: què recordem els adults del que vam aprendre a l’escola? Què és l’última cosa que hem aprés? I on l’hem apresa? L’educació expandida, com tantes coses en aquests present convuls, temps de confusió i excés de falsos gurús, pot establir noves vies a favor del coneixement, fins i tot establir ponts entre l’escola anàlògica (que no pot ni vol perdre els grans referents) i l’escola 2.0 (una realitat ho vulguen o no els temerosos dels canvis i les avaluacions contínues. 

Cal dir que l’educació expandida no té res a veure amb més i millor maquinari ni amb nou programari… Té més lligam amb recursos, noves maneres, i l’aprofitament de xarxes socials i, encara amb major interés, vol aprofitar qualsevol gúspira d’il·lusió entre els joves, que aprenen allò que els interessa primer i, si molt els convé, allò que ens interessa que sàpien, Almenys per entendre un món tan ple, complex, confús i farcit de noves interpretacions, l’educació expandida ens obri l’interés de mestres preocupats perquè l’escola agafe els trens necessaris. Sense perdre cap més oportunitat. Temps i ganes d’aprendre no ens en manca.

Que tanquen!

Però que tanquen els cinemes, els quioscs, les farmàcies, els videoclubs, les discos, els hipers, els videojocs, les televisions, els diaris, les ràdios, que tanquen si es que, pobrets, els imposem tanta cosa que no podran fer negoci, el negoci que fan a costa de tants catalans i valencians que els seguim el joc d’imposar-nos la seua llengua. 

-Home, com vols que passem sense llegir-los la premsa? Però quina premsa, ens fan en aquella llengua, ells? Per a què la volem, si és en nom d’uns altres que parlen i s’expressen… 

-Com vols que passem sense anar al cinema? Voleu dir que no hi ha manera de fer-los el salt? De veure la història en unes altres pantalles, o potser és que ho hem de veure tot? No serà que ens perdem entre pellorfa, corfa i una mica de gra, que no acabem de seleccionar sinó allò que ells ja ens seleccionen?

-I si ens posarem tossuts i triàrem tres marques, tres, de medicines que mig milió de valencians i de catalans no compraríem a partir del cinc de febrer, ni no teníem les indicacions en català? Posem tres noms i ens neguem a fer-los el cul gros fins que ells no porguen les seues imposicions capcioses…
Que mig milió els la bufa?, a nosaltres també la seua marca concreta. Poseu tres noms…

-Videojocs en català? T’has tornat idiota? Doncs pirategem-los, fins que no ens indiquen com jugar-hi en la llengua del país… Posem en joc el seu mercat, els seus monoproductes, la seua imposició perenne. El seu estil barroer. Tampoc no perdrem gaire. I guanyarem en diners i en salut. Provem-ho.