Tenir la paella pel mànec

Barcelona. No puc dir que hem vingut per manifestar-nos, malgrat que aprofitarem l’avinentesa. La nostra participació, la dels valencians de València, estaria de sobres justificada solament per la despesa que hem pagat per venir-hi a veure els amics. Trenta euros de l’ala per fer tres-cents quilòmetres d’autopista, dels quals gairebé cent quilòmetres en obres, que no podíem passar dels vuitanta per hora. No se’ns ocorre demanar descompte ni compensacions, sobretot perquè no ens tracten de provincians. És un altre dels desficacis contra el país, l’Autopista del mediterrani, de l’Estat d’ells, diuen els rètols, naturalment que d’ells, malgrat que som nosaltres que les paguem tan cares. Les balances fiscals? No els cal publicar-les, als amos de la paella. Venir a Barcelona i tornar a casa, amb seixanta euros menys per l’ús de l’autopista, perquè ells vagen adobant autovies des de Madrit al cel, ja ve publicant-se molts anys seguits, sense vacances. I encara com n’hi ha xarnegos que diuen que no n’hi ha suficient motiu per manifestar-nos.
Si aquesta vesprada és una festassa, n’hi ha motiu per gaudir-la. Ara, com diu un altre amic d’ací dalt, tant se val tres que quatre, ningú, ningú amb responsabilitat governamental no en farà cas, de la manifestació pel dret de decidir, en siguem cent com cent mil. Tant se val la dreta com l’esquerra. ‘Manifesteu-vos, que no us farem ni un gram de cas. Perquè tots aquells que hi aneu, plegats o separats, no teniu la paella pel mànec’. ‘Potser que ni en teniu, de mànec’, riuen els malparits.
Però ves, estic ben content de ser ací, al carrer Diputació amb Viladomat de Barcelona, de nit, havent sopat amb la família, de riure amb el xic que va pensant com caram podrem trobar el llit de l’habitació, si per apagar els llums hem de traure la targeta de l’estri que hi ha justament en entrar a la cambra de l’hotel. Pare, que nosaltres no portem llanterna i no ens veurem, diu. Ai, li responc, potser és per això que també es manifestem, per evitar de viure a les fosques, quan a Madrid decidesquen de tancar-nos el llum, que aquells sí que tenen la paella ben agafada per les anses.