Espanya per què hauria de defensar els valencians?

En comptes de defensar els valencians, espanya ens castiga encara més en prendre decisions polítiques a Europa que perjudiquen el camp valencià. En un vídeo que corre per les xarxes, l’eurodiputat Jordi Sebastià explica què passa amb la taronja dels valencians, per una decisió política del 2015, que ara mateix el PSOE podria demanar d’enretirar, però que no vol, perquè prefereix de perjudicar els valencians…, els valencians, la llibertat i la democràcia mateix… El club del 155 no es caracteritza per l’honestedat o els aires de llibertat d’aquella república en la qual els mestres valencianistes  feien tot de miracles amb tants pocs recursos. Ves si serà desagraïda la política espanyola, hipòcrita, d’un nivell que no pot ser més baix, que es passa el temps atacant drets en canvi de restringir encara més aquesta democràcia de mínims que ens van engaltar els hereus franquistes sense trencar ni plats ni cassoles.

Entre més resultats d’aquella olla de Transició, que entre més delictes criminals es va encarregar de provocar la batalla de València amb una violència i agressió que va arribar fins a l’assassinat, els interessos dels valencians van quedar fora de la taula del debat principal. No, els interessos valencians no eren ni són a la primera línia de l’interés espanyol, ni a la segona ni en cap. No passa pel seu programa, ni el polític ni l’econòmic, que els valencians tinguem els mateixos drets, o el mateix tracte, em canvi, això rai, que paguem més que no rebem, això sense dubtar-ho, pagar-los el beure, el luxe, i el pantaló curt, i mentre això dure, aquesta política espanyola que governa els valencians no canviarà. Mai.

La taronja, però també la indústria, el patrimoni, la conservació del territori, les infrastructures, la cultura, l’educació, tot se’n ressent, perquè ens esclafen com volen i com poden, i encara enmig de tanta incapacitat i ineficàcia amb la qual ens governen des d’espanya, una mica de decència, de dignitat, d’identitat valenciana ens caldria per frenar la martingala espanyola en canvi d’engrunes i penalitats.

I també més solidaritat amb la gent que és en presó, a l’exili, en vaga de fam„ abans de decidir si comprarem els torrons de Nadal, la loteria… les llepolies, els regals… Filarem prim i compte que ens ho vindran a furtar, els malparits.

El jorn antifeixista a Bétera

Comunicat de l’Aplec del Camp de Túria per al dissabte 15 de desembre:

Bon dia, comarca!
Dissabte es farà a Bétera la
jornada “Junts per la LLIBERTAT i contra el FEIXISME” per cridar ben fort que NO, que no volem feixistes ni al Camp de Túria ni
enlloc. Hem hagut de canviar la ubicació de la concentració, que serà a les portes de l’Ateneu de Bétera (plaça del Mercat, 5) a la mateixa hora
(19.00 h). La resta d’activitats també seran a l’Ateneu, tal com eren
previstes. Per a tenir previsió dels entrepans per a sopar, cal fer-ne la reserva al següent enllaç: https://goo.gl/GsPNUS. Tot i que en farem
de més, si no feu la reserva no podrem garantir que en tinguem
prou. Aprofitem per a adjuntar-vos el cartell definitiu amb la informació
actualitzada. Vos hi esperem amb coratge i il·lusió!
#FeixismeMaiMés #CampdeTúria

Sóc valencià i del Consell de la República

Això valdrà de res, aquest Consell?, us demanareu els despistats, els sense mòbil, els que encara no sabeu que n’hi ha uns quants homes en vaga de fam per culpa d’un estat feixista capaç d’empresonar la gent sense causa, ni justícia, ni democràcia.

N’hi ha qui és colombaire, o caçador, o taurí, en canvi aquest Consell que s’ha presentat avui a Brussel·les (espanya no té suficient respecte pels drets humans per encabir un esdeveniment per la llibertat, en canvi de destinar milions d’euros a organitzar un partit de futbol d’Amèrica, al qual fins i tot les televisions nostres destinaran més minuts i hores i dies que no a la manca de llibertat i a l’exili que patim).

A Brussel·les ha començat a viure aquest Consell de la República que convida tothom del país, de nord a sud, a pertànyer voluntàriament si és en el teu ànim treballar per la llibertat i la democràcia, al marge de la legalitat espanyola, que no cal dir ara quina és a qui i què obeeix.

Sóc valència i m’hi he apuntat a aquest Consell, perquè crec que podem treballar en favor d’una república capaç de respectar els drets de tothom, més justa, més ètica, solidària i compromesa amb els valors, amb l’educació i aquell esperit de tantes mestres de la II República, assassinada pel franquisme i avergonyida pels conspiradors de la Transició. Perquè no em sent sinó del meu país, i malgrat tot anhele un horitzó diferent que trobe possible, enllà d’aquesta corrupció covarda que ens governa, perquè em crec la terra, territori, el paisatge, el camp, per tot això m’hi he apuntat al Consell de la República, com hom s’apunta a això i allò per millorar, per afegir qualitat, esforç, coratge pels nostres d’ara i pels que vindran, per deixar-los testimoni que n’hi ha possibilitat d’enderrocar els pocapena, que van trair els ideals i van malmetre la il·lusió de milers d’homes i dones.

Perquè ara mateix, aquest moviment per la independència dels catalans és el moviment més entusiasta, pacífic i valerós arreu d’Europa, en favor d’un somni possible i real, la llibertat dels pobles, la possibilitat de construir un país de cap i de nou, sense excloure ningú, només aquells que voluntàriament i lliure vulguen excloure’s.

Per tot plegat m’hi he fet d’aquest Consell, orgullós de ser valencià i que m’hagen convidat a pertànyer del seu somni fet realitat, que espere siga prompte el nostre somni, fet també realitat.

 

 

 

El ball que en deien de Torrent

Enguany, per celebrar l’XI edició de la Mostra de Música i Cultura Popular, l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera estrena Aquell ball que en deien de Torrent…, un espectacle actual, antic i futurista, de treball intens al llarg dels últims dos anys sota la direcció de Pep Ricart, amb l’assessorament històric i etnomusicològic de Raül Sanchis, els versos de Raquel Ricart i Albert Dasí, la direcció coreogràfica d’Inma López, la direcció musical de Toni Gimeno i el disseny d’il·luminació de Sevi Asensi, a més de la col·laboració musical de Pau Puig.

Aquell ball que en deien de Torrent és una representació inspirada en les moixigangues que sota el nom de Ball de Torrent s’han escenificat durant més de tres-cents anys en terres valencianes, però revisitada des de la modernitat i la posteritat. La localització de l’acció teatral se situa a Bétera, any 3022, i la trama comença amb la visita d’uns reis que venen a inaugurar el tan esperat Museu del Castell.

Estrenarem l’obra l’1 de desembre de 2018 a les 19.00 h., a l´auditori de la Casa de la Cultura (C/ Estació, s/n, Bétera). Ja podeu adquirir les entrades de l’espectacle a Pollos Planes (c/ Gascón Sirera, 59, Bétera), contactant amb qualsevol component de l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera o escrivint-nos a aljamabetera@hotmail.com. El preu de les entrades és de 4 €, els adults, i de 2 €, els xiquets.

Com ja deveu saber, en cada edició de la Mostra destinem els diners de la recaptació de les entrades a un projecte social o una ONG. En aquesta edició continuem treballant amb la Fundació Vicente Ferrer. Els fons recollits es destinaran a un dels projectes que la fundació du a terme al districte d’Anantapur, a l’Índia.

El cartell anunciador és de Benja Carreres.

Associació Cultural l’Aljama de Bétera

Escola Valenciana i el mestre Ferran Zurriaga

La Nit d’Escola Valenciana retrà un reconeixement merescut al mestre Ferran Zurriaga (Olocau, 1938). Serà avui dissabte 17 de novembre a Sant Pau d’Albocàsser, on van exercir uns altres mestres honorables, honestos, que van fer escola entre els valencians, entre més Carles Salvador i Enric Soler i Godes. El mestre Ferran Zurriaga ha sigut el pont necessari a  l’escola entre aquells mestres dels anys trenta, valencianistes, republicans, laics, i l’escola que ara vivim, una part almenys, que és un model d’escola coratjosa i entusiasta: és el nostre mestre Freinet a la manera valenciana, amb les seues Invariables, però també l’Escola Moderna i els seus principis, Coussinet, l’honestedat intel·lectual en favor de la pedagogia, l’experiència d’aula i l’activitat en favor de tots els infants sense exclusió. Olocau, València, l’explorador Andrés, les colònies valencianistes dels anys setanta-vuitanta a la manera de les colònies a Albocàsser, és el coneixement, l’erudició dels mestres grans, que han fet escola i han obert camí a centenars de mestres valencians, malgrat les escoles de magisteri. El mestre i els llibres, la lectura intensa en favor d’ensenyar, d’aprendre del dia a dia amb els alumnes, de compartir amb els mestres més joves com havíem de fer escola. Com ell mateix diu, en l’última entrevista que li ha fet Escola, el premi a una Trajectòria?, doncs si encara no he acabat la meua trajectòria de mestre, jo continue treballant-hi cada dia, al poble, a la ciutat, en l’estudi, per la llengua… Cada dimarts encara es reuneix a l’OCCC un equip entusiasta que va obrir la via pedagògica de major interés entre els valencians: mestres freinetistes, d’esperit jove i il·limitat.

—Tinc vuitanta anys, però continue essent mestre!

 

Per la llibertat i contra el feixisme

Arran de les agressions feixistes rebudes en el 7é Aplec de Camp de Túria a Bétera i davant la impunitat del feixisme al País Valencià, és necessària una resposta ferma i contundent. L’Aplec i diversos col·lectius us convoquem el pròxim 15 de desembre, a les 19 h davant l’Ajuntament de Bétera, a una concentració. Amb el lema “Junts per la LLIBERTAT i contra el FEIXISME” volem mostrar el nostre rebuig a la intolerància. Tant si hi podreu vindre com si no, al següent enllaç podeu trobar un formulari d’adhesió (individual o col·lectiva) juntament amb el manifest de la concentració i totes les adhesions actuals: https://goo.gl/TxbpUK.

PROGRAMA:
► 19.00 h: CONCENTRACIÓ. Davant l’Ajuntament de Bétera (C/ José Gascón Sirera). Pots adherir-t’hi mitjançant el següent formulari: https://goo.gl/TxbpUK.
► 20.00 h: XARRADA “Com fer front al feixisme als nostres pobles”, a l’Ateneu de Bétera.
► 21.30 h: SOPAR, a l’Ateneu de Bétera. Cal reservar-lo al següent formulari: https://goo.gl/GsPNUS. El preu de l’entrepà serà de 4 €
► 22.30 h: ACTUACIONS de NUC, Xavi Sarrià i PDs residents, a l’Ateneu de Bétera.

Si voleu fer una aportació solidària a l’autogestió de l’Aplec, podeu realitzar-la en el següent número de compte: IBAN ES52 3159 0062 0124 1164 2610.

#NoPassaran #FeixismeMaiMés #15D #AplecDeCampDeTúria #JuntesHoPodemTot  https://goo.gl/ZkqAXN.

Reis a l’empresa familiar

València acollia un encontre d’empreses familiars. Hom imaginava, per posar exemples propers, el meu cosí Miguel, al capdavant de la carnisseria que va heretar de son pare, el meu padrí Voro, que encara va amunt i avall al mercat amb les verdures i els setanta anys, i si la família no valia d’exemple, doncs parlaré d’uns altres esforçats veïns que fa anys que malden per fer anar el carro de rodes i l’ultramarins d’embotits selectes… Però ves que qui va obrir la trobada d’empreses familiars va ser el rei d’espagne, que ves si té bona empresa familiar d’agressions i violències, i de lladrocinis justament a les famílies que hi posen el treball de la família en les seues empreses, i encara més va eixir aquell reiot de Mercadona, que va dir que són ells, ell mateix, qui crea la riquesa d’un país, aquest Roig, justament que ha arruïnat no sabeu quantes empreses familiars petites en canvi d’enriquir-se ell, i encara es va atrevir a fer filosofia d’empresa i de l’abús, en canvi de passar per màrtir de la societat, pobre, que ell no treballa per fre i robar diners, sinó pel bé comú i la joia del viure col·lectiu de la societat valenciana, mentre paga i subvenciona moviments d’extrema dreta en canvi d’atacar la democràcia i la llibertat.

Si l’empresa familiar ha de tenir aquest padrins, refillets a manta de com traure la sang de les petites empreses familiars que els abasteixen, ja sabem a quina mena de país som: de drets universals, aquests dos gossos ja mosseguen pel seu compte i n’hi ha que els fan la feina bruta. A cagar a la via, els malparits!

La pluja ens despulla

Dins les Memòries del foc, Eduardo Galeano, escriu un text breu molt bell sobre el naixement de la pluja. A València ha plogut de valent avui, en algunes punts més de 100 litres, i en uns altres punts gairebé 200 litres per metre quadrat. Però tret d’aqueixes puntes, l’aigua no ha arribat a passar del 100 litres en la majoria dels observatoris. Tanta aigua caiguda durant tot el dia. Aigua racional i valuosa. Ara, la ràdio, la televisió, les xarxes, els ajuntaments, tothom volia dir la seua, tothom en deia i no parava, a l’escola rebíem missatges, i moltes escoles han decidit de tancar i de suspendre les classes, també els instituts, i fins i tot les universitats. Talls de carreteres secudàries i de principals, autovies, trens, jutjats, edificis nous de trinca…, un autèntic desastre. Una calamitat de país, d’infrastructures. Al segle XXI, la pluja atura el país però ningú no dimiteix. Ni se’n fa responsable de la qualitat de les infrastructures: comerços, hospitals, estacions de metro, edificis nous i vells, semblava que plovia dins els edificis. Però ningú no dimiteix. Ningú. El nivell de corrupció i d’engany ha sigut tant gros, que un dia de pluja ens paralitza el país valencià, ens atura la vida, ens colapsa, i només que sabem parlar de ximpleries, per amagar quin fracàs que representa això que passa: arquitectes, politècnics, constructores, empresaris, polítics, assessors, milers de milions que ens hem gastat durant anys en unes millores que no valen ni un quinzet, que fan aigua, ai, amb el primer núvol, i tots correm a amagar la merda, en canvi d’explicar com plou ací, allà, i ves com corre el barranc, i aquell cotxe, xa, estacat en el gual, davall el pontet de la via… A cagar a la via, mamons!

Sí, demà mig país continuarà aturat i l’escola tancada, perquè ningú no explique el nivell dels nostres primats més evolucionats.

I encara no voleu reclamar la RepúblicaValenciana!

Cims amunt, valencians!

Anit, uns quants esforçats valencians van fer el cim del Garbí. Afegim cims per la llibertat, diu avui Vilaweb. N’afegim també de cims valencians a la proposta col·lectiva del país, i el Garbí, a la serra Calderona, és un cim valencià emblemàtic, amb el permís del mestre Ferran Zurriaga, que hagués preferit de pujar al Gorgo o al Puntal dels Llops. Els voluntaris esforçats i coratjosos valencians reclamaven la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, en solidaritat amb Catalunya.

L’avís va ser tan improvisat que molts altres valencians no vam poder acompanyar-los físicament, però d’esperit hi érem, sense dubte, amb aquest compromís cabdal per la República Valenciana, per qualsevol acció democràtica, oimés en favor de qualsevol república lliure, com ara demana Catalunya amb insistència i convicció.

Idees i convicció, ser creatius i mantenir-nos ferms amb els ideals.Cims amunt, valencians. Tants com en tenim, d’emblemàtics i de topònim noble. I de gent disposada a aconseguir-los!

[…]

 

El manifest del 9 d’Octubre

El 9 d’Octubre commemorem l’entrada del rei Jaume I en la ciutat de València i el naixement del poble valencià. És un dia de festa, i un moment de balanç del camí fet i d’albirar un nou horitzó cap al qual avançar. Aquest 9 d’Octubre representa un punt d’inflexió. D’una banda, allò nou agafa cada vegada més força, i el poble valencià pren consciència de tants anys de discriminació, i s’alça per defensar els seus drets. Reclamem un finançament just i la sobirania fiscal per a fer possible la sanitat, l’educació i els serveis socials que necessitem. Exigim igualtat lingüística: que siga necessari ser competent en la llengua pròpia per a accedir a la funció pública, que pugam veure TV3 i IB3, i respecte per als nostres drets lingüístics i l’ensenyament en valencià. Volem recuperar el dret civil foral, i polítiques sostenibles i respectuoses amb el territori. Però, d’una altra banda, allò vell es resisteix a desaparèixer, i, així, assistim a una preocupant regressió autoritària, amb l’empresonament o processament de dirigents associatius i càrrecs electes per organitzar un referèndum a Catalunya, de cantants i actors per fer ús de la llibertat d’expressió, i de sindicalistes en l’exercici del dret de vaga. Exigim la seua llibertat. És un imperatiu democràtic derogar la llei mordassa i reconèixer el dret a decidir. També demanem unitat antifeixista per a respondre a la impunitat que hem constatat amb què grupuscles d’extrema dreta fan ús de la violència verbal i física per impedir l’exercici dels drets de manifestació i llibertat d’expressió, tal com va succeir el 9 d’Octubre de l’any passat o en el recent Aplec del Túria, davant la passivitat de la policia. I denunciem la judicialització de la política, que ha convertit el TSJCV en un ariet contra la igualtat lingüística en l’ensenyament i en l’administració valenciana, així com en contra de la capacitat legislativa de les Corts Valencianes en favor de la ciutadania i dels serveis públics. Malgrat això, encarem el futur amb confiança en la maduresa del poble valencià. Som molt lluny dels anys de la mal anomenada “batalla de València”, i els discursos de l’odi, la confrontació i l’insult ja no funcionen. El valencià ha demostrat ser un poble d’acollida, generós i obert, cosa que ens omple d’orgull. Un poble que sap ser País.
Aquest 9 d’Octubre farem un pas més per a deixar enrere el passat, mentre noves generacions es fan adultes i porten amb elles un alè d’esperança. Avui ens conjurem per treballar en positiu, sempre al servei del poble valencià i de la defensa dels seus drets i interessos. I per continuar avançant en el camí de recuperar la nostra dignitat com a poble, de guanyar llibertats, i de fer un País Valencià més lliure, igualitari i just.
 ···
 ···
9 d’octubre de 2018, Comissió 9 d’Octubre. Formen la Comissió 9 d’Octubre
Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, Sindicats Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), Intersindical Valenciana Partits Compromís, Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Jovent Republicà, Podem
Manifest que va llegir Betlem Agulló des del pont d’Amèrica als milers de manifestants que dimarts 9 d’Octubre començaren a alliberar València.