Un estat criminal: el feixisme és això

El govern criminal d’espanya no ha dimitit. El partit que governa encara no és il·legal, malgrat que és corrupte. Els jutges de l’estat encara no s’han mort de vergonya, si respiren prevaricació. Tant se val la vergonya, la impunitat, la ineficàcia, el filldeputisme col·lectiu. Fa anys que ho avisem. Som en mans d’una xarxa criminal que dura cent anys. O més. De l’església a la política, de l’esport als militars, de la policia a la gran empresa, de la premsa a la TV, res no se salva de tanta brutícia com es destapa a espanya. Som atrapats dins una merda tan grossa que fins i tot Europa en vol un tros. A través de l’Agramunt, de Zaplana, dels Cotino, dels Bàrcenes, del Rajoy, o d’aquells pollosos de la Unió Europea, els Junckers i companyia, que van venir a pels regals i les prevaricacions… Els borbons, els florentinos, les empreses IBEX, els bancs, un cagalló com una península atrapada en una merda que no ens deixa respirar.

Espanya és un estat criminal incapaç de fer net. De desprendre’s de tanta claveguera, de tanta prostitució… I volen fer creure que el problema no són ells, que és València, o Catalunya, o els músics, o els mestres, o els metges… Valencians, no tenim més remei que quedar-nos, sí, perquè el país valencià és nostre, però podem enviar a mamar espanya. Només que ho decidim. Perquè el feixisme és això: uns criminals que no dimiteixen, que han usurpat la democràcia, la llibertat, que són per a robar, per a insultar, per a amenaçar… Els filldeputes són un col·lectiu de gànsters paràsits que corrompen la vida de milers de persones. I volen que nosaltres siguem com ells, però nosaltres no som com ells. Els valencians no som ells. Només que ho decidim, els enviem a cagar damunt tota la seua merda.

Religió i fanatisme: adoctrinament!

«Els demòcrates asseguren que l’home ve del mono.»

Els cas jueu. El cas musulmà. El cas cristià… Quina religió és neta, polida, respectuosa, demòcrata? Quina no amaga la mà en llançar la pedra o quina no abusa sobre la innocència? Quin déu, d’aquests que hom venera, adula o prega, no representa sinó el poder i l’exaltació del cretinisme?

Ves que al llarg de la història s’hi han fet barbaritats en nom d’això i d’allò!

Ara vindran aduladors que argumentaran que una majoria de seguidors d’aquesta o d’aquella religió no són d’aqueix estil tan baix, que el poder que exerceixen els bisbots contra la feligresia no representa la mateixa feligresia… Que n’hi ha cristians de base, i jueus i musulmans de base, i tota la pesca de les minories que, a l’hora de la veritat, en aquella poderosa religió bastida de victòries de guerra, d’apòstols militars contra civils ateus, n’hi ha hagut més glòria que guerra, més aigua que sang, més pa que fam…

Mentida! No us els cregueu. Per cada un de bo d’aquests (desconfieu-ne) n’hi ha un milió dels altres (sense ànima).

Cap religió no podrà justificar això d’ahir a Gaza. Malgrat els argumentaris dels escuts humans, dels errors dels uns i dels altres, que ningú no se salva de rebre de calent… D’acord. Però això d’ahir a Gaza no té justificació, ni aquells atemptats, ni els altres. Cap excusa. En canvi, poques patums de la religió han eixit contra la massacre. Tan pocs han eixit a explicar que els colps —militars, religiosos, polítics—, atempten sempre contra la democràcia, que són fets per idolatria, per ajusticiar la raó, la llibertat i la democràcia.

Oh Jerusalem! Aquesta ciutat que significa tant, que podria ser un gran símbol de la pau, és justament el contrari, el nucli del foc, la caldera de l’odi, com tantes altres ciutats, que n’hi ha poques que se salven (bíblicament) de res.

Imagineu Barcelona, ara mateix, que l’alcaldessa voldria posar pantalles grans de televisió al carrer per veure el futbol d’un Estat que manté presoners polítics, gent a l’exili i robatoris contra el finançament valencià-català-balear entre més lladrocinis.

—Futbol i bous, morenaaaaa!

El cretinisme encara.

Oh Jerusalem

Israel mata. Aqueixa barbàrie militar d’israel capaç d’assassinar un dia, i un altre, amb aquella fredor i l’excusa que, ells, si volen, maten. Perquè no passa res. Malgrat les queixes internacionals, malgrat les denúncies de l’ONU, amb l’ajuda del feixista Trump, avui maten, i ahir, maten a sang freda i excusen que ells són per damunt del bé i de les lleis internacionals. Maten. Com passa arreu, n’hi haurà a dins d’Israel gent que serà en contra, contra l’assassinat, contra la barbàrie. El govern d’israel justifica l’assassinat, i celebra una festa, el mateix dia. Que no s’entén res. Ni Jerusalem, ni tant d’odi i encara menys la religió, aquella ceguesa per la fe, si li cal tant d’odi i l’assassinat per justificar-la.

En unes hores obrirem l’escola i explicarem l’assassinat d’ahir a Palestina. Ni llengua, ni matemàtica, la puta misèria d’una vida dura i cruenta: els drets universals, sinyors militars d’israel i del món: els drets universals per damunt les vostres raons i les vostres armes.

Ser fill de puta és molt fàcil. Allò ben difícil és anar-hi en contra pacíficament. Si encara ens cal aprendre. Per això la importància de l’escola.

Adoctrinament katalanístic (3): eixes plantes, mare

Dilluns pujarem a Olocau, el Camp de Túria, amb els alumnes de tercer i quart de primària. Estudiarem el paisatge de la serra Calderona, des del poble, els carrers, els balcons, les teulades, una finestra, la c90asa de la Senyoria… Si és una serra tan humanitzada, apofitarem que som en un poble rural per descobrir-ne l’essència. Ah, l’essència d’un poble rural! Pujarem a la font de la Penya i albirarem València —impossible, us exclamareu! Ca, impossible és tornar de la mort, la resta és un bufit!, des del pont d’Amèrica, fa molts anys, els joves que treballaven a la ciutat, hi distingien la piga a la penya i s’enyoraven dels seus… Ens allargarem a la font del Frare (també és una serra de frares i de monjos (n’hi ha frares als llinatges i monjos a Portaceli, al monestir, també n’hi ha beats i beates, on no!, i baixarem a dinar al barranc de l’Arquet… Però sobretot estudiarem la vegetació, aqueixa riquesa de noms populars: el gatmaimó, l’arboç, l’heura, la clavellina seca, el matapoll, la viola boscana, el tomaní, l’aladern… el matabou, l’esparreguera, la falzia, el raïmet de pastor, l’herba pigotera, l’argelaga, el cirerer de guineu, el lligabosc, l’herba felera, el càdec, les estepes (l’estepa borrera, l’estepa crespa, l’estepa negra i l’estepa populifòlia) la minuàrtia valenciana (rieu-vos de la paella!), la vidiella, el margall roig, clora, ginestó o matatort, gatosa, prunel·la vulgar, bruc d’hivern, la centaurea, la manxiuleta (quina reverència, mereix la manxiuleta), iva borda, herba cuquera, mollerol, canyeta d’or, bruc boal, viola de bosc, romaní, esteperola, silene, clavellet boscà, moixera, carrasca, cor de roca, l’oró, la coscolla, el galzeran, la lletera vera, el timonet, i l’heliantem setge…

—Al jutge!, al jutge, la manxiuleta, la minuàrtia, la lletera vera!!! Adoctrinament!

No, no, si ja tenim dos presidents!

 

L’escola es manifesta contra la barbàrie

Només pels exabruptes feixistes del pp contra l’escola ja hauríem d’eixir cada dia a manifestar-nos, els mestres. I les famílies. I els xiquets.

Si algú ha atacat mai l’escola, li ha robat finançament, li ha robat infrastructures, destinant els diners de la construcció d’escoles a les seues butxaques… Ha sigut el pp.

Si algú ha atacat el coneixement i els valors del respecte i l’honestedat, ha sigut el pp…

El mateix pp que ens ha robat una generació de joves o dues, en treure’ls la possibilitat de créixer a partir del coneixement, que els ha robat la il·lusió i la possibilitat de treballar, d’investigar, d’avançar en la ciència, aquests han sigut els malparits del pp, que ara obrin la cacera contra els mestres mateix.

Com diu el cartell d’aquesta convocatòria, no tenim excuses, mestres, famílies, xiquets, si no eixim al carrer a dir que treballem amb coratge, amb il·lusió com ho fem cada dia, contra els corruptes del pp, contra aquests farsants de polítics, monyicots i arribistes, que en veure que perden pistonada, que no arriben a pessebristes, deixen anar l’insult, l’amenaça i la fatxenderia, encomanant-se al dimoni que tot li val, contra la democràcia i contra la llibertat d’expressió i de pensament.

Per això avui l’escola es manifesta. I ho podria fer cada dia, mentre els delinqüents del pp que ens han robat als valencians el finançament de l’escola, de la sanitat i dels serveis, siguen lliures d’insultar i amenaçar l’escola.

Aquest mateix pp delinqüent que va adobar eleccions, va corrompre i va fer ús de cabals públics contra l’honestedat dels valencians. Contra la seua política d’insultar l’escola ens manifestem.

Nou homenatge a Catalunya, el llibre (2)

El 25 d’abril és una data important per als valencians—cada vint-i-cinc d’abril els valencians recordem la invasió i la desfeta, perquè vam perdre la guerra contra Castella, i la colonització va passar-nos per damunt com una piconadora. Vaig parlar-ne a classe: això és adoctrinament katalanístic, ho sé, però els valencians tenim història i memòria, i és responsabilitat dels mestres no oblidar qui som.

El primer 25 d’abril de 1707, els valencians vam perdre; tota la corona d’Aragó va perdre. Els drets, la dignitat, el patrimoni, la vida. A partir d’aquell dia va començar la resistència, sobretot la resistència passiva, però resistència al cap i a la fi. Perquè hem preservat la llengua, l’eix fonamental, la manera de ser, i el desig de recuperar els drets i decidir qui som i qui volem ser. A més, la desfeta d’aquella guerra, encara continua.

Aquella vesprada del 25 d’abril de 2018, al programa de ràdio “Territori sonor” Vicent Torrent, uns dels fundadors d’Al Tall, era entrevistat per Amàlia Garrigós: d’entre més coses, Vicent va dir: allò d’Almansa encara ens afecta a tots els valencians.

I tant com ens afecta: dijous el TSJ espanyola atacava de nou l’escola, la llengua i la política d’ensenyar llengües a l’escola. Perquè els jutges espanyols es creuen en el dret de decidir com ha d’ensenyar l’escola i quines llengües. Ves si s’ha de ser refillet o jutge (això és una metàfora)

—Si ens afecta això d’Almansa encara?, es demanava Vicent Torrent…

Dissabte 21 d’abril ens manifestàvem a València en favor de la llibertat dels valencians. El camp de Túria portava una pancarta pròpia. Quan passàvem davant la vergonyosa institució del Govern Civil (una institució feixista que ens recorda que encara governen els franquistes —sabeu que els valencians non podem decidir de manifestar-nos a València, si aqueixa institució no dóna el permís?), doncs en aquell moment que passàvem, un policia vestit de paisà va fotografiar-nos qui érem en aqueixa pancarta de solidaritat amb Catalunya. Encara en el segle XXI, l’amenaça d’espanya per manifestar-nos lliurement. En diuen l’aigüera, els desaigües, però prou que funcionen contra al democràcia, encara. La desfeta d’Almansa. Nosaltres també vam fotografiar aquell dissortat, de policia, mentre se’n fugia de la nostra càmera.

Però tornem al “Nou homenatge a Catalunya”. El llibre està estructurat en quatre blocs, i aquests blocs també van subdividits…

1 la sisena república catalana: “Xiquets, quin octubre hem viscut!” Va ser una traca de cent, xa. I després el subcapítol del Molt Honorable Carles Puigdemont…

2 què ens hi ha menat  doncs que ens hem cansat de ser espanyols! I encara millor: ara governa el poble, per damunt dels partits, el poble s’ha apropiat del país i ha fet possible la República. Per això heu de llegir un antològic bloc tercer…

3 Els instruments que s’han fet servir: com ens hem carregat els partits convencionals, i encara no és tot dit… la xarxa, la feina internacional… Uiii, ací podeu estar-vos subratllant una setmana aqueixa frase, aquesta altra, aquella… noms, dates, reunions, què penja del fil, passeu-me una pinça, més fil, més pinces…

—i l’epíleg, com voldreu estalviar-vos l’epíleg, què vindrà?, què diu el mestre que podria passar, demà…? Sort d’això. I que com diu Vicent, la República és nostra.

Una majoria (del món occidental) ja coneixeu el periodista Vicent Partal, de fet el coneixeu de fa molts anys. I encara si el llegiu cada dia, a través de les editorials a Vilaweb, ja sabeu com gaudireu d’un llibre de 270 pagines, que fóra com tenir aplegades tantes eufòries, balons d’aire o vies de llibertat per als desinflats, o ves a saber… destinades a explicar-nos per què i com hem arribat fins ací, com és que Catalunya ha sigut capaç de proclamar la República, malgrat que després, ai, la cosa es va barrejar amb llimonà (gasosa per al nord).

I què més caldrà fer perquè el món, i sobretot Europa, entenga que és davant un dels models de país de major goig del segle XXI, i potser, si té llibertat suficient per consolidar-ho tot, davant el millor model de nació del món civilitzat (sobretot perquè ens conviden a decidir com serà). Ves si tenim un horitzó de primera i un dels reptes més bells ara mateix a Occident.

[continuarà]

Adoctrinament Katalanístic (2)

La setmana passada vaig llegir uns versos de Vicent Andrés Estellés a la classe. Serà una falta greu, molt greu o imperdonable? En fer una excursió a la fàbrica de xicolates “Comes” —que ara han posat tot de banderes a la porta— vaig recomanar als mestres de visitar també la casa de Joan Fuster, també al carrer Sant Josep de Sueca. Uii, això sí que demanarà moltes indulgències, portar els xiquets d’una escola a la casa del gran pensador, ha de fer arrancar molts cabells propis i d’empelt als misereres del pp, pobres, com hauran de passar ara pel purgatori: ca Fuster és el santuari katalanístic per excel·lència, i per això el van provar de matar amb una bomba, i una altra bomba, però ni la justícia d’espanya, ni els policies d’espanya no van voler investigar mai què va passar.

Aquest divendres hem portat els xiquets a la fira del llibre de València: aaaahhhh!, llibres!!, han d’exclamar-se els del pp, i llibres en valencià: aaaahhh! Però no, a la fira del llibre de València n’hi ha molts llibres, però molts, però el deu per cent, si m’apureu, són en valencià, i potser que exagere la quantitat. Ara, gairebé que vaig obligar a comprar llibres en valencià, exclusivament: ací sí que passat pena, i he pecat: perquè ves que obligar a comprar llibres en valencià ha de ser d’expedient directe.

Tota aquesta bretolada que llegiu és perquè el PP valencià (un partit corrupte i lladregot que hauria de ser il·legal) ha obert una cacera de mestres com no passava des del franquisme més cruent i assassí. El pp vol que els xiquets denuncien els mestres que fan o diuen en favor del valencià, del país, de la democràcia o de la llibertat de pensament. Volen obrir una web perquè els xiquets s’entrenen de feixistes i delators, d’acusetes, d’espiar els mestres i denunciar-los. És com entén el pp la convivència, la psicologia i l’escola finlandesa, en favor del coneixement.

Només la idea, aqueixa porcada —sinyors del pp—, ja us hauria de portar a la justícia, si és que en tinguérem, en valencians. Però no, no, som en mans de la justícia espanyola, que això de vostés ho aplaudirà o ves a saber què…

Un verset d’Estellés, sinyors, per compensar lo refillets que arribaran a ser:

“Enyore un temps que no és vingut encara

com un passat d’accelerada lluita,

de combatius balcons i d’estendards,

irat de punys, pacífic de corbelles,

nou de cançons, parelles satisfetes,

el menjador obert de bat a bat

i el sol entrant fins al darrer racó.”

 

Adoctrinament catalanístic

No és una broma, malgrat que ens ho sembla: el pp s’erigeix (s’empalma?) en defensor a ultrança contra l’adoctrinament. Aaaaaaahhhhhh! Aquest partit polític (no sabem com encara no s’ha il·legalitzat, si arribarà a ser corrupte) que durant anys va segrestar la TVV per adoctrinar totes les parròquies, les civils i les beates, que va pagar i subvencionar l’església amb tot de diners negres, perquè adoctrinaren ascolans monges i combreagors, que va robar el que no és escrit per portar el papa a pixar-mos el llit del riu, que manté segrestada la TVE perquè adoctrine milions d’inútils, que ha comprat i pagat i gastat allò que ja se sap, que és en centenars de casos de corrupció pública i privada, que ha buidat la hisenda pública en favor de la seua hisenda particular de refillets, furtamantes, monyicots i florentins, que ha regalat a empresaris amics milers de milions, que ha regalat als bancs la sang dels desnonats, que ha robat a l’escola, a la sanitat, a la universitat, els pressupostos d’educació, que s’ha carregat dues generacions de joves, que ha arruïnat l’estat per anys i panys, que ha sigut incapaç, nul, trampós i antieuropeu…, diu ara que s’autoproclama defensor de l’ètica en favor de l’escola: del que es pot dir a l’escola i del que no s’hi pot dir.

Homeee, un partit que paga i subvenciona escoles que segreguen per sexe, que paga i subvenciona l’OPUS, que ha mentit fins a rebentar el budell cular, que ha robat i enganyat a Europa, que ha entorpit el coneixement, que ha furtat els diners dels científics i s’ha begut en pols tot el pressupost destinat a investigació, ens amenaça l’escola i, clama al cel, si cap mestre diu a classe “democràcia” “llibertat” “paísvalencià!” “honestedat” “corruptes” “català en comptes de valencià” o ves a saber quina llista de paraules i frases prohibides…

Cal tenir pocavergonya, per venir a fer lliçó sobre adoctrinament, ells que n’han sigut mestres, tan nefastos i negatius com el pitjor tifus, la mateixa pesta o una pigota borda. Homes i dones del pp, com us veieu incapaços, ineptes del serengue, ara agafeu aquesta traca contra l’escola i contra els mestres. Si sereu ases, que arribeu a tenir màsters fantasma en coneixement en canvi de ser mestres de la idiotesa i la ignorància.

Mala fel. Això ho concreta tot. Tenen mala fel, els del pp, que no arriben ni a espavilats. Gent de mala ànima, i encara antivalencians practicants. On seríem si no haguérem patit aquesta plaga, caguenlou!

*Però que seguim desconnectats de catalunya no depén de l’adoctrinament, no?

 

 

El MHP Carles Puigdemont i els alumnes

Som a un mes de cloure el curs acadèmic 2017-2018, i potser que moltes escoles i instituts ja tinguen preparat i organitzat el seu viatge final pel món. N’hi ha que faran cap a Suïssa, Bèlgica, Escòcia, Alemanya o fins i tot Espanya… Els joves alumnes d’institut o d’universitat viatgen arreu i fàcilment, i sort que en tenen, de conèixer altres realitats. Ho parlàvem aquest cap de setmana llarg a Bétera, entre amics, els viatges que ja han fet els nostres fills, i els viatges que nosaltres havíem fet a la seua edat. La frase del Vicent ens va fer molta gràcia, a una pregunta de la seua filla petita: —pare, als divuit anys, tu on havies viatjat? “Filla, als divuit anys jo no havia passat la séquia de Montcà.”

Això ha canviat una barbaritat, xa, que els nostres fills viatgen més i millor, sens dubte, i tenen aqueixa oportunitat de conèixer món. L’altre dia uns joves estudiants de Vic van aprofitar que eren de viatge per Berlín per visitar el Molt Honorable president Puigdemont. Un dia abans, el president també havia rebut la visita d’uns estudiants valencians. Carles Puigdemont és el president de la República, mentre el Parlament de Catalunya no diga una altra cosa, i ja que els alumnes catalans no el poden veure al seu país, perquè és forçosament exiliat, aprofiten per visitar-lo en els seus viatges d’estudis.

Que el president Puigdemont trobe espai a la seua agenda per rebre els alumnes i els encoratge a estudiar, a conèixer, a treballar per ser crítics, creatius i futurs actius de la democràcia i de la llibertat, afig valor al viatge d’estudis, i emoció, i potser alliçonarà no poques capçaleres de premsa o mitjans de televisió i ràdio: visitar un home públic i en primera línia de la notícia i la política a Europa, mentre molts altres companys seus són en presó i també d’exili, podrà ensenyar que a Europa n’hi ha països que s’estimen la llibertat i la democràcia i n’hi ha que prefereixen la repressió al diàleg.

I si els alumnes no el volen visitar, aquell dia que es queden a l’hotel, o en un parc, o que facen allò que vulguen: amb 16, 17, 18 o més anys, ja tenen criteri per decidir què volen fer durant un parell d’hores del viatge. Ho entendran això, els alumnes de 16, 17, 18 o més anys, o es pensarà la caverna que els adoctrinem en la democràcia i en el pensament crític? I portar-los a visitar tot d’esglésies o catedrals, o Sant Marc a Roma, en comptes de visitar les grans biblioteques del món (no heu pensat quina arquitectura no atresoren les modernes biblioteques d’Europa) no adoctrina en la beateria i el cretinisme? Nosaltres no som dels que tenim manies, així que qui vol demana aigua i qui vol demana vi, però que cadascú adobe el viatge com més plaer li donarà.

Aprofite aquest linxament contra mestres i escoles que ha ordit el feixisme d’espanya (fa cent anys que s’acarnissen contra l’escola i el coneixement) per convidar-los a visitar, si és que han de fer viatges final d’estudis a Europa, per programar la visita a representants legals del govern català, del parlament, o qui vulguen triar, que per acaçament i prevaricació judicial, han de viure lluny de casa i de la família. Potser el coratge i l’ànim de veure els joves, els ajudarà a passar el calvari polític lluny dels seus i els animarà a continuar en favor de la democràcia.

 

À Punt sort que és en proves

Si en agafar el cotxe tinc la sort de sintonitzar la ràdio, ves que fa uns dies que prove d’escoltar À Punt, la ràdio dels valencians que ha tornat després de quatre anys de silenci. I ho ha fet com si no tingués mania als valencians mateix, perquè ausaes que posa grups i músics de tots colors, cosa que no passava en aquella època daurada del PP, l’època de la corrupció, la deslleialtat valenciana, el robatori i la religió dins la sopa, en canvi de no programar mai un cantant valencià, no fóra que els peperos caigueren malalts de ràbia.

Si per casualitat viatge en el moment que la ràdio fa els informatius horaris, es dibuixa un marc mental de les notícies pobrissó, trist i exclusivament de visió espanyola. És l’horitzó ara mateix, i per això sort que són en proves i tenen recorregut per corregir la pífia, si és que ho consideren un error, perquè d’una altra manera ens haurem equivocat una altra vegada. L’esquema dels informatius és el clàssic, i no per això tristot, política-esports-oratge. Una cosa tan amanida com avorridota. Un exemple o dos, que he trobat en els viatges curts és que la primera notícia, se suposa que principal, té el marc d’espanya com a referència. I em demane, què?, però no som la ràdio dels valencians?, això d’espanya, aquell marc mental de submissió, ja té cent ràdios diferents que en parlen. La nostra, també ha de llepar d’aquell cultiu de notícies  que envien les agències espanyoles? Per què? Voleu dir, sinyors responsables de la informació, que el nostre horitzó informatiu principal és espanya? Encara estem així? Per això tant de temps muts, callats, emmanillats, perquè a la primera de canvi… La segona o tercera notícia principal ja tenia la referència valenciana, i venia a explicar que l’alcalde del pp d’Alacant, posaria tots els recursos per adobar una platja que l’oratge havia fet malbé. No sabia si aturar la ràdio, aturar el cotxe o passar direcatment la ITV. Després ja eren els esports, l’alineació sencera d’un equip de futbol, i encara l’oratge. Total, una bufa d’informatiu de tercera divisió, que no pagava tant de temps com ens hem esperat a veure si els valencians tenim periodistes de primera o només becaris que juguen al canut. Res d’educació, de sanitat, del Govern de la Generalitat, de Catalunya, d’Europa, del món, res que tingués un pessic de substància, de nivell de qualitat… Que no ens esperàvem, ni en proves, un femeret de periodisme barat i de llauna.

Com que m’ha passat tres vegades, i ells diuen que van provant, però em tem que això ja apunta, À punt, que no hi trobarem més cervell i/o professionalitat a despullar, potser és que ens hem equivocat una altra vegada i el mitjà de comunicació dels valencians serà d’orxata aigualida, que sembla que ens entrenem a no voler fer bé les coses.

De la llengua d’ús, mare, en parlarem un altre dia. però n’hi ha que porten programes de ràdio que no passarien el mitjà, ni l’oral, ni una mínima decència lingüística. I això que encara no peguem amb bala…