espanya contra Galileu (2)

Espanya i els seus tribunals feixistes (TS+TC+TSJ+el rastre d’audiències i botifarrons) voldrien punir Galileu i les seues descobertes científiques en ple segle XXI. Que la terra es mou? Una merda! Diran tots aquests fillsdeputa encarregats de defensar el catolicisme a ultrança dins l’escola. Que la ciència avança? Una merda, s’exclamaran els feixistes dins els jutjats i les seues trones.

Diu Martí Domínguez a “Veus de ciència” que la retractació de Galileu encara resulta dolorosa a la comunitat científica, perquè va produir un retard en la recerca i una por que va calar en els ossos de tots els pensadors. Doncs això és exactament el que passa a l’estat feixista espanyol, avui, on la inversió en església i cretinisme encara és mil vegades més grossa que en ciència. I si de cas algú proposa d’equilibrar aquest greuge contra la raó, ja n’hi ha que se n’encarrega d’amenaçar-nos un altre colp amb la presó i la foguera. el TC, el TS i tota la claveguera: cristos, santcrists, escapularis, bisbes, editorials, diaris, ràdios, tvs… un exèrcit complet de mitjans casposos, beats i pederastes que s’ungeixen d’un poder diví per amenaçar la ciència i els drets universals. L’objectiu d’espanya, d’aquell estat malalt, és carregar-se la democràcia abans de parir-la. I no perden el temps ni els diners, perquè els roben cada dia, per pegar fort al cap i aterrar qualsevol possibilitat que alene fora d’unes urpes feixistes que tot ho emmerden.

No fa ni vint anys, 20!, que el vaticà va dir que sí, que possiblement n’hi havia hagut errors en aquell judici a Galileu (uns errors petits no us penseu), i tot plegat, aquella secta catòlica encara atia la por i l’amenaça. Segons El professor i escriptor Domínguez, hi ha un itinerari de la por per a la història de la ciència. Una ruta de persecusió als científics. I aquesta ruta comença a espanya, en aquell cementeri brut, beat, catòlic i pudent, on els poders de l’església més retrograda i violenta (no sé si n’hi ha cap altra), s’han fet forts emparats pel clavegueram i auell destí franquista sota pali.

Els espanyols, del psoe a Vox, fins i to molts del podem, encara s’aixopluguen en aquest terror de les processons, les beators i les misses cantades, per amenaçar la ciència en canvi d’emparar beats i criminals. És el país de la bandereta al canell, a l’espillet del cotxe, a la mascareta o al forat del cul, tant se val, en canvi d’amenaçar les idees de Galileu: el cretinisme a dalt de tot de l’escola o de la universitat, és això a què obliga ara la sentència dels jutges: abans rucs que il·lustrats.

Espanya és un estat cec

La ceguesa no els eximeix la responsabilitat. Els únics que no veuen que espanya és un estat feixista són els espanyols. I més cecs que ningú, els espanyols d’esquerra.

Els cossos repressors no miren pèl a l’hora d’actuar, pegar, agredir i empresonar demòcrates, mentre acompanyen, defensen i fins i tot fan de protagonistes en les accions feixistes de torn.

Els governs, siguen del pp o del psoe, ja tenen delegats que aproven clams feixistes, amenaces i agressions, insults i vexacions contra qualsevol antifeixista. Tots dos partits de poder o pseudopoder, en realitat qualsevol partit espanyol, viu d’aqueixa complicitat antidemocràtica, que emparen en canvi de vots, regals i germanor: al carrer es manifesten uns centenars de nazis, si voleu, entre més policies i gc, però aquests titelles d’acció, monstres o luisricardos, són moguts per alts càrrecs a l’església, a les casernes i als borbons. Sense aital convivència dels poders grossos, l’esperpent de dilluns a València a Barcelona, o fa tres anys a Bétera, no passaria. Ni Europa ho permetria.

Només per la vergonya que ensenyen, en el segle XXI, hom faria tancar aquells idiotes en una nau que després enviarien a un forat negre.

Però el feixisme és molt endins d’espanya. Sense el feixisme, espanya no és res, res de res, i només el feixisme aguanta el simulacre d’un estat podrit, arruïnat i sense dignitat. Ni cultura, ni mesura, ni coneixement… Espanya és un bonyigo tan gros que a poc que un interlocutor faça dos dits de front, no en vol saber res. Que pague els deutes, i si els cal, robeu-ho a valencians i catalans, però pagueu.

El ridícul espanyol és insuperable. Bé, cada anys espanya mateix se supera, perquè la idiotesa no té fons, venint d’espanya.

Malgrat que els valencians fa anys que volem posar ordre, i que els catalans van dir-ne prou (només les pistoles han ajornat la seua independència), Europa no vol entrar-hi. Europa no vol ni sap com entrar-hi, pel descrèdit de comprovar que no aconseguiria res (no mourà un pèl com a UE), i tret de les perifèries, i d’unes quantes personalitats mundials, ningú no farà una passa per dir prou d’abusos, de violacions, de crims als drets humans.

Ara mateix, el sistema judicial espanyol és l’exèrcit feixista sobre el qual espanya aguanta el castell de cartes de la corrupció. El sistema judicial espanyol és l’amenaça més grossa de la democràcia al món. I aquest forat és a Europa, enmig d’aquest continent civilitzat i culte, sense sortida, ni remei, ni via d’escapament possible.

Europa no actuà en el 36, ni en el 39, ni en el 45… Només en el sentit més contrari a la democràcia, va afegir alguna ingerència, tan ben acollida aleshores pel feixisme, europeu i americà. Però tot plegat, aquest tumor espanyol contra la democràcia, també tindrà un límit.

Ves que s’atreveixen amb els bombers, ho faran amb els metges, amb els mestres, potser que ataquen els psiquiatres, els forners, fins i tot els poetes (de matar-ne en tenen traça i pràctica)… fins que tots els versos, tots sense excepció, siguen escrits des de madrit, capital del feixisme internacional de tots els temps.

 

 

Tres-cents tretze anys d’asfíxia

Tres-cents tretze anys que patim l’espoli, tres-cents tretze de robatori i insult.

Espanya no afluixa mai, aquesta cursa a arribar a feixista pura  Espanya ens colla, prem el peu, auixa cossos repressius contra els valencians: fiscals, jutges, funcionaris, gc policia militars església, empresaris, inútils, una gernació de mediocres que ens tenen tan agafats dels ous que no podem respirar, malgrat que, amb el poc alè que deixen, els fillsdeputa, demostrem de quina cosa som capaços, en alguns camps. No gaires.

El pitjor és aquesta pandèmia tan ficada dins nostre, com el silenci de la poeta Louise Gloück, en una majoria de valencians, la derrota els ha penentrat que no n’hi ha manera de salvar-los. Tenim el cuc de la submissió endins, que ens comporten com autèntics esclaus en amo, incapaços de fer res sense permís, si n’hi ha, de la meseta, dels jutges, dels funcionaris, dels polítics. Tres-cents tretze anys llepant culs, valencians, malgrat que l’espoli és gros intens i continu.

Vivim despullats, despullats d’horitzó propi, de crèdit propi, de somnis propis, només perquè a espanya encara els passa per la figa del feixisme tenir-nos agafats, muts, tancats. Només tenim uns quants drets secundaris, i encara gràcies, però només si la nostra quota es paga religiosament cada mes, en aquella casa gran de putes que és la hisenda espanyola, que després es gasten en un viure inútil i repressor. A vaència envieu les engrunes. Però si protesten, ai, ni això.

Tres-cents tretze anys que paguem el preu més alt, la llibertat.

Si res valgués per aprendre’n! Si els valgués allò furtat per guanyar en coneixement, alimentar la cultura, engrandir l’humanisme o la ciència… Caaaa! Aquella merda que es diu madrit, només que crea caspa, corrupció, delinqüència. I tot de lleis i normes i regles contra nosaltres. I encara si res no és escrit, interpreten que és contra nosaltres.

Robar robar robar, tres-cest tretze anys: mai no han defensat els productes valencians, ni el camp, ni la indústria, ni els serveis, ni les infrastructures. I exemples d’aquest robatori vergonyós n’hi ha a manta. A tots els camps i àrees que vulgueu cercar. Però si ens deixaven governar pels seus, per espanyols caguera, aleshores ens robaven el doble, el botí encara era més gros, el frau més pudent. El deute insalvable.

Ara, lacais, servils, criats, d’aquests n’hi ha que mamen d’un pot d’almoines, sobralles de gos per al gos. De vegades preferien alimentar els gossos, els seus propis, que no els valencians. Del psoe valencià, del petit podem valencià, dels sindicats espanyols ugt o ccoo, què voleu, partits i sindicats còmodes i llepafils que mouen la cua i bavegen a veure si espanya els deixa rescolar un raig de mamella que, no ho oblideu, ja ens han robat doblement, a través dels impostos que espanya fa anys i panys que ens roba.

Que els valencians hem sigut capaços de controlar una mica la pandèmia. no patiu, espanya ja ha enviat els legionaris i l’opus a plantar-nos les banderes de la mort a tocar de casa. Que teniu els hospitals encara buits de pandèmica, ara veureu si us enviem espanyols a contagiar-vos de merda. Que tenim més idea que no ells, que tenen el cervell pla d’un mosquit, els jutges s’encarreguen de fotre’ns de l’endret i del revés. Feixistes!

Els feixistes ens maten i els jutges els perdonen, els atrien perquè continuen pegant-nos. Atemoriu-los! AaaaH, Aah! Ah, les cortes valencianes, els furs valencians, les conselleries, Borriana, el Puig, València o Morella, la generalitat i àpunt… sí, l’autonomia de despetar-nos cada matí i anar a treballar per omplir el botí espanyol. Ens van robar totes les caixes d’estalvi, totes, i els bancs valencians, tots, i les empreses, i la indústria… Però som els primers o els segons a pagar impostos, contribucions, el seu dret fiscal per damunt del dret just, els seus diners per damunt dels nostres, els seus diners i els nostres dienrs són els seus diners. Perquè cada dia puguen assaltar-nos aquells lladres borbons, jutges, militars, retors i polítics si han d’omplir panxes i culs, i figues, de brou i esperma catòlic.

Tres-cents tretze anys d’asfíxia continua tenint els valencians de genolls, amorrats, fins que els espanyols d’origen diví diguen.

 

*de madrit ni home ni rossí ni que cap filldeputa vinga per ací!

Jutges i legionaris, tots voldrien matar-nos

Els jutges espanyols són ara mateix els legionaris del s. XXI, la caspa més densa i agressiva contra la democràcia i la llibertat. A espanya i a europa. En realitat contra qualsevol dels drets humans, violenten armes i lleis a la seua conveniència. Tot els torba, els destorba, els molesta, si fa pudor a dret universal. Ells volen demostrar al món que són espanya, profunda, intocable, única, capaç d’elevar la idiotesa i la imbecilitat a la categoria de culte. El rei felip el primer, capaç de defensar a ultrança els valors fonamentals franquistes. L’esperit feixista és allà ben profund, ha enfeltrit tan que s’atreveixen a tot i amb tot, per damunt del bé, ells encarnen el mal, l’odi, la revenja, el càstig amoral, i del mal es creuen déus per damunt la natura de l’home, la perfecció, indomables impertèrrits fins al punt de creure’s millors per designi diví. El mateix designi es creuen, els tanoques.

Ni Darwin ni Einstein. Ni Newton ni Shakespeare…, menys encara Leonardo Reimann o qualsevol altre. Aquest són monyicots, comparats amb els excelsos membres de la JEC, el TC TS o T10, si n’hi ha cap. Felips, marchenes, lesmes, calvos, o ratos, gonzalez, i ves enfilant la resta de botifarrons. Només voldrien el poder d’eliminar d’un colp qualsevol sospita o dubte del seu poder terrenal, quina poca cosa, pensen, el poder terrenal, perquè puguen, amb prevaricació i empara militar (sense els militars i la gc cobrint-los el cul i els fills, no serien ningú, els déus de cartró), així que amb empara militar i policial s’esforcen per pujar al cel i començar a decidir per damunt de sant pere, de sant gos, i aquell sant filldeputa que els guardava el millor dels secrets: només per robar-nos, valencians, tot plegat això que fan aquests feixistes d’espanya és per robar-nos la hisenda, els recursos, el territori, i la moral.

Però han pegat amb ferro.

Una llei d’educació per acabar de matar l’escola

El Psoe, el de madrit o el que mana de la X, prepara una llei d’educació per acabar de matar l’escola. No diré una llei nova, ni sorprenent, menys encara en favor del coneixement. Més aviat és una altra llei vulgar, una més, un nou fracàs d’estrèpit. Una llei que serà més retrograda si cap, que cap altra anterior del pp, o del psoe mateix, que són els únics partits que fan lleis d’abast mediocre profundament inútil. Ni penseu que s’acostarà a cap cosa innovadora o moderna, ni de lluny a aquella llei republicana espanyola del trenta-sis. Ni us ho penseu. També perquè, aquella llei, als valencians ens afavoria una fava. Si us penseu que aquests de madrit han consultat els països més avançats en educació, els nòrdics, o han llegit Freinet, us equivoqueu de mig a mig. Espanya i madrit avui mateix posarien en presó Freinet i Montessori, i tornarien a matar Ferrer i Guàrdia, sense pensar-s’ho. És el nivell màxim al qual poden arribar, aquests nous falangistes que governen espanya i ara redacten la llei d’educació que acabarà de matar l’escola: contra la pedagogia: contra la innovació, i més directament, contra la lectura o la matemàtica, per posar uns quants exemples. Ja podeu pensar on quedaran les llengües, que no siguen l’espanyola.

En les reunions d’última hora, la menistra del psoe i el seu cabinet calligari, han amenaçat les autonomies (mentre no siguem independents, és la definició més elevada a la qual poden arribar les províncies espanyoles que toquen mar). La menistrota ha dit que està fins a la figa de les perifèries, que si li vibra el pèl, i si molt li convé, les perifèries es quedaran sense els mínims. Que no li tremolarà la mà a l’hora de decidir què podrem fer els valencians, si no volem passar quaranta-cinc anys més pels túnels del terror escolar. La llei del psoe serà igual d’inútil com el tren del terror. Els anys que van de 1975 al 2020. Uns anys que hem avançat tan poc en lectura, en matemàtica, en coneixement científic. Els valencians hem viscut un dels calvaris pedagògics més incapaços de tota Europa. Perquè espanya lluu un fracàs genètic que no depassa ni les beceroles. Ves on ens porta tota la mediocritat del psoe o de podem, al govern espanyol. Aquestes que es fan dir progressistes, en canvi d’amenaçar-nos que hi ha un pacte amb l’extrema dreta que fa que allò intocable continuarà com a nucli gros. Si el repte és matar l’escola.

La proposta final d’aquest fracàs de llei abans de fer-se pública completament, ja avisa que n’hi ha un currículum innegociable, que segons el mateix psoe, és un pacte d’estat. Entenguem-nos: un pacte amb l’opus, amb todo por la gc, les casernes, la borbonia, qualsevol partit espanyol, els jutges… i ja podeu afegir tots els escapularis que recordeu. Això és, la repressió dins l’escola, el cretinisme, la cienciologia, la fe, els valors militars, els valors dels borbons, vet ací la corrupció, la delinqüència, la prostitució, i no pareu de comptar perquè els valencians, si no fareu desobediència, haureu de combregar (!) amb uns continguts inútils, com ja passava des del naixement del franquisme. Perquè res no ha canviat d’aleshores ençà, al contrari, i el psoe espanyol avisa que res no canviarà. En tot cas serà pitjor, si n’hi ha res pitjor que madrit decidesca quina mena d’escola necessitem a València, si volem ser europeus.

Aquest cap de setmana, a l’Ateneu de Bétera, el catedràtic de física Juan Bisquert explicava els models d’estudis de secundària i batxiller que els arriben a la universitat. Un fracàs científic. Un cagalló en un plat (la metàfora és meua, no l’atribuïu al científic). Mentre el referent a espanya encara és l’església, les estampes, els rosaris, la processó i els santets, a Europa fa segles que la ciència governa l’escola. Ací entrem cada colp més profundament, en una cova farcida d’incapaços i de misèria intel·lectual. De repressió.

De cap i de nou, el repte serà matar l’escola, ara a mans del psoe i de podem.

 

espanya lloa el feixisme

cap president espanyol no ha renuncia al feixisme ni als seus modos.

Cap no ha demanat perdó pels assassinats de les seues clavegueres. Ni pels robatoris a la hisenda pública. Ni pel desequilibri contra els valencians.

Cap no n’ha renunciat, a privilegis i recompenses, que gaudeixen si emparen el feixisme, i l’atien.

Cap no ha presentat excuses pels excessos, ni se n’ha penedit dels crims, ni de les amenaces de les casernes. Ni ha demanat d’investigar el prostíbul de la monarquia.

En canvi de tot plegat, d’aquesta renúncia a l’honestedat i als drets universals, han afegit llenya, recursos i interessos propis, en una justícia criminal, falsa. Vergonyant.

Això ho permet europa, un estat repressor que lloa el feixisme en canvi de perseguir la democràcia.

Demà comencem la tercera setmana del curs, de manera presencial, esclaus d’un estat feixista. Mestres pel combat, què en farem de la llibertat, dels llibres, de la filosofia, del coneixement…?

Els mestres farem com si res, com si no ens robaren els recursos, els diners per tenir més mestres, més espais, més llibres per atendre els nostres alumnes. Farem com si res, perquè el robatori espanyol és permés a l’estat, per tots i cadascun dels presidents espanyols, sense excepció, i pels jutges. Pels fiscals i pels jutges i pels advocats d’ofici, ens roben. Demà no sé si cap mestre ho podrà explicar, això. Que ens roben i que el robatori, si és contra nosaltres, contra els valencians, té el consentiment dels jutges.

Ai caram si això és la justícia, a europa!

 

Els jutges enfonsen espanya en la merda

Jutges o toreros, fiscals i criminals, lladres i serenos, borbons i puteros, colons i esclaus, corruptes i feixistes, pp vox psoe c’s podem, del fem de la merda, de l’infern o més avall…

Dant feia literatura de l’inferno, del drama, però espanya és l’esperpent: en els últims anys va escrivint la part més patètica de la història d’Europa. Dels últims cent o dos-censt anys, o més enllà. Els jutges són ara els protagonistes, el present feixista més viu i intens, van començar a ser-ho amb el psoe, volien ser la part principal, el tall més sucós, qui decidís la vida o la mort de l’ésser. Fan i desfan contra la democràcia amb una facilitat que hom els defineix el nou feixisme dins el feixisme espanyol: fatxendes, capriciosos, malcarats, matabous, s’atreveixen contra tot, contra la voluntat popular, contra els tribunals d’Europa, contra l’ONU… No tenen fre ni mesura ni por a descarrilar l’humanisme, els valors o els drets humans. Són els nous semi-déus de la galaxia, que no depassa la meseta, que no els arriba a categoria de segona divisió, a penes a lectura de primària. Ah, però es pensen homers, galileus, i einsteins de l’univers, però no poden passar el pirineu, perquè aleshores, ai, se’ls acaba la trampa, la rampa, el xot, així que només poden delinquir en el rodal de la conquesta, allà on els militars i la gc apuntarien la pistola, fora vila ja se’ls veu la llauna, el fil, la pandereta. Viuen al gulac espanyol ed la nova falange, són la nova falange, units en el destí universal del feixisme. Punt. No arriben més lluny. Intel·ligència limitada a zero. Els deu primers nombres primers. Prou. però els sobra…

D’ací uns anys, en estudiar el segle XXI, espanya passarà com l’actiu més significat del cretinisme, i la torpesa i la mala fel seran la seua escola. la nova enciclopèdia àlvarez que va escrivint podem, psoe, sanchez i el pardalet. Una ruïna, moral, ètica, filosòfica fins i tot. Caldrà prohibir els llibres, els documentals, la premsa lliure (si en queda cap), perquè ningú no puga burlar-se’n del ridícul, dels torpalls, de la misèria humana que representa aquest estat en runes, aquesta porquera, un exércit d’inútils. espanya és un estat ineficaç, podrit. Un fracàs. Pobre unamuno! Pobra maria!

Ves que era difícil superar la mediocritat política, aquells líders o presidents espanyols. Empresaris, directors de mitjans o tants productes subculturals com omplien el femer d’un quiosc, els camps de futbol, les places de bous, les casernes… Militars, gc, retors, cardenals, bisbes, monarquia, semblava impossible superar el tarquim del segle XX, la brutor acumulada de les guerres, aquell rerefons més trist dels homes… però van arribar els jutges. I espanya va respirar de joia!

Psoe i Podem continuen atiant el feixisme

Tant se val que l’ONU torne a demanar la llibertat dels presos polítics. Tant se val aquest excés dels jutges espanyols contra un jove madrileny que es va manifestar per la llibertat. Tant se val Europa o que espanya siga una merda en un plat, menys que una merda, i menys encara que el plat. Tant se val que els criminals siguen lliures en canvi de tenir presos innocents (entre Martín Villa i el MHP Torra, qui direu que espanya considera criminal?). Tant se val qualsevol president d’espanya, si tots sense excepció van contribuir amb les clavegueres, amb les conxorxes, amb els crims d’estat. Tots sense excepció són còmplices i criminals emparats per una justícia feixista. Tant se val de tenir una monarquia lladre, criminal i corrupta… Un cau de puteros i pedòfils. Perquè ja no és unas qüestió de vergonya, ni de dignitat, ni d’honestedat, ni de respecte o valors… En aquell zoològic de criminals, se’ls fot matar-ne un com cent: perquè viuen panxacontents d’un estat criminal que no n’aprendrà mai, que no farà net, ni demanarà perdó: abans filldeputes que cristians, ha de pensar la seua església! Ves si fan de bèsties i és bèstia aquella vida.

I el pitjor és que cada dia, gent que semblaria honrada, o honesta, o digna, calla, els fa el joc, viu com si no passés res, com si la repressió, l’assetjament, la violació de drets o el crim dels seus, no els afectés de cap manera. A la seua, tu, i qui dia passa… Els comuns i el psoe continuen atiant el feixisme més ranci i caspós a mans de jutges, polítics o cossos de repressió. Ací tothom, de la merda dels comuns als cagarros socialistes, consideren que posar una pancarta de llibertat d’expressió és un crim que hom ha de pagar, caríssim. Ves el màxim al qual poden aspirar tots els homenics i donetes podem i psoe, del govern i dels ajuntaments, de les diputacions o ves a saber on llepen, paren o peguen…

El setge contra València

Anit vaig veure, a través de FilminCat, Sympathy for the Devil, una pel·lícula sobre el setge de Sarajevo i tots els crims que es van cometre emparats per la moral de la Unió Europea, que es creuava de braços davant un dels assassinats o genocidis ordits en el cor d’europa. La pel·lícula és també la vida del periodista Paul Marchand en aquells dies que veiem impassibles, dia rere dia, com el feixisme tenia una tolerància internacional com no recordàvem. Em permetreu de pensar què passarà amb espanya i valència, o amb espanya i catalunya, quan diguem prou i ens independitzem. Com serà el setge, la tolerància feixista, la conxorxa dels grups repressors per acarnissar-se contra la democràcia o la llibertat. O penseu que la gc o els militars o l’esglèsia trauran el mocador i ens diran adéu com uns angelets de la fraternitat i el respecte pels drets?

Ens han robat el finançament, els bancs, el camp, i la democràcia, els criminals de l’estat, els jutges, els polítics, els fiscals. Van tolerar el terrorisme contra els valencians (ara s’ha sabut que els grups violents organitzats que atemptaven contra la Societat Coral el Micalet, contra les llibreries, contra Fuster o Guarner, van ser organitzats des dels governs de la ucd, des de les clavegueres —a vore, s’ha comprovat documentalment, saber-ho, ho sabíem de sobres, per a què serveixen la gc i i tota la repressió franquista-feixista de sempre.

espanya protegeix els lladres, els corruptes, els criminals, mentre acaça demòcrates i gent honesta. Fa cent anys que s’hi dedica, a l’empara d’europa, de l’europa de sempre. que també és una banda de criminals, si molt els convé.

el psoe i podem ja fan festa de com els recompensen participar del sidral, del feixisme, del dret de cuixa, del mos que els pertoca. Encara atien llenya al foc, si seran fillsdeputa, per demostrar als porcs, que poden arribar a ser tant monstres com el que més.

Ves quin estat els ha quedat, de ruïna, caspa i misèria… Pobres, si arribaran a ser inútils!

A meitat de pel·lícula, de setge, de morts i cossos escampats durant anys i panys en aquella ciutat, la veu de Mark Knoofler, i els Dire Straits, que sonen ara a l’Ateneu de Bétera, Brothers in arms!

Si és que no teniu fe, xa!

Renuncieu a la corrupció o no, el PSPV?

Fa uns anys vaig convidar el Psoe de Picanya a convertir-se en el primer partit socialista d’un País Valencià Independent. Els demanava que renunciaren, sobretot, al robatori contra els valencians que espanya ens feia cada dia. Almenys, els demanava que li feren front, que es plantaren davant la burla i el saqueig del seu propi partit contra nosaltres. Naturalment que no em van fer cas. Però jo els insistia. Els explicava que aquell lladrocini era intolerable, i que la corrupció no es podia aguantar per enlloc si no n’ets còmplice convençut. Van dir que exagerava. Ells i jo sabíem que em quedava curt, del nivelld e corrupció espanyol.

Quan el calvari valencià era a mans del pp, durant vint-i-cinc anys que ens van governar a valència, els criminals de rita, camps, cotino, i tota la patuleia, les seues majories absolutes no eren a compte de res, ni gratuïtes ni regalades: era necessari que en els nostres propis cercles, la gent els votés, malgrat que sabíem què cuinaven, com robaven, com enfonsaven el país, com s’enriquien, i sobretot, com van arruinar el futur de milers de joves, de generacions senceres. Però de segur que en els nostres cercles propers, n’hi havia que els votava, perquè d’una altra manera, els comptes de vots no eixien.

Ara, amb el pspv passa si fa no fa, que tens coneguts, companys de feina, veïns, fins i tot amics, que són d’aquell partit, el pspv (si d’aquest partit en queda res), o del psoe valencià (que no pinta ni fava a espanya). Sí, n’hi ha que conserven aquest carnet, que ara mateix vol dir defensar la corrupció monàrquica, els abusos judicials, l’empresonament de demòcrates i l’acaçament de joves només pel fet de cantar, actuar o manifestar-se. Sí, el pspv, ara mateix, li fa el joc al psoe valencià i a l’espanyol, per tant és còmplice de la merda que sura, que empastifa, que embruta la dignitat d’homes i dones.

Em demane com és que no renuncien, a aquest estat contaminat de corrupció, de crim, de filldeputa l’últim, en canvi de fer net, de demostrar honestedat, de voler avançar cap a una societat on l’ètica i l’equitat no siguen utopies. Sí, ja sé que em diran innocent i càndid, però Voltaire els pegava cent voltes a coneixement i respecte. Cent i alguna més.

Sí, molts dels que coneixem, coneguts, companys de feina, veïns, familiars o fins i tot amics (!), no veig que hagen renunciat, ni comunicat, ni expressat un rotund desacord amb aquell femer d’espanya i la seua política de corrupció sine die.

Perquè davant el robatori que el mateix PSOE d’espanya farà ara als ajuntaments, per mantenir la corrupció i el vassallatge, la prostitució monàrquica i els abusos judicials, ja no n’esperem res. Res de res! Només silenci còmplice d’una conxorxa que, als valencians particularment, als nostres fills i els nostres joves, els roba el futur a curt termini. I a llarg els ofega fins al suïcidi. Però de la corrupció? Del crim organitzat per aquella casa de putes? D’això també badeu?

Fa uns anys, vaig convidar el pspv a renunciar a espanya i a convertir-se en un partit valencianista, capaç des del socialisme (si ells volien mantenir aquest tret del materialisme dialèctic tan formós com poc creïble), de defensar els valencians i els joves valencians que, ho vulguen o no els polítics, mereixen major respecte i un futur decent i esperançador. Però ni aleshores ni ara, ves que el moment i l’ocasió convida a fer una ratlla llarga per començar una cosa nova… La resposta no és sinó ajudar a la conxorxa espanyola contra el coneixement, la ciència, els joves o l’escola mateix…

I encara continuem sense resposta!

[a la foto, una taula de criminals en favor de la distribució de la riquesa a parts iguals]